L'Ajuntament de Barcelona -amb la col·laboració de la Fundació Carles Pi i Sunyer- acaba de publicar el llibre Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), a càrrec de les historiadores Laia Arañó i Mireia Capdevila. El llibre és un cens complet i exhaustiu dels edificis afectats pels bombardeigs de l'aviació feixista italiana, nazi alemanya i franquista espanyola. S'ha geolocalitzat els edificis afectats a través d'un plànol de la ciutat dels anys trenta i s'ha recollit la informació dipositada en diversos arxius públics i privats. Una feina gegantina i mereixedora de tots els elogis. Un encert, l'edició del llibre.
Reproducció del mapa original manuscrit que detalla l'afectació concretas del bombardeig del 25 de juliol de 1937. (AMB M101, carpeta 2.5 de 25 de juliol de 1937 a 16 de gener de 1939)
La presentació a càrrec de l'historiador i director del Comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona Ricard Vinyes. En ella, Vinyes, fa una encertada anàlisi de l'efecte dels bombardeigs sobre la població civil:
"La ciutat va ser atacada amb una nova tècnica de guerra, el bombardeig de saturació, que combinava el llançament continuat de bombes en caiguda lliure amb bombes incendiàries, sense un objectiu militar precís, tan sols amb el propòsit de deixar el territori devastat i atemorit. En quaranta-una hores hi va haver una important destrucció de vides, edificis i béns a diversos barris."
Ricard Vinyes recorda les paraules del comandant de l'Exèrcit britànic N.P. MacRoberts adreçades al seu Govern fent esment de les impressions que li causaren els bombardeigs:
"Quan escric aquestes ratlles Barcelona està sotmesa al terrorisme massiu des de l'aire; el seu coratge i la seva fermesa davant els atacs aeris em quedaran gravats a la memòria".
El feixisme ho tenia ben clar. Calia bombardejar de forma sistemàtica les poblacions republicanes -sobretot les més densament poblades- per tal d'atemorir a la població així com desmoralitzar-la. Encara, a dia d'avui, el Govern italià no ha demanat disculpes per l'atrocitat comesa per ciutadans del seu estat.
Topografia de la destrucció descriu els bombardeigs que va patir l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar amb els seus barris inclosos - els actuals districtes de Sant Andreu i Nou Barris-. El bombardeig més mortífer i sanguinari sofert pels andreuencs i les andreuenques fou el de l'11 de gener de 1938. En aquest article de L'Opinió Andreuenca "El bombardeig de l'onze de gener de 1938 a Sant Andreu de Palomar" ,realitzat per l'historiador Jordi Rabassa, hi trobareu més informació. Properament el Districte de Sant Andreu a petició del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias té previst posar un faristol commemoratiu en el lloc dels fets, a la cruïlla del carrer de les Monges amb la Rambla de Fabra i Puig. Un altre bombardeig que va deixar una forta petjada fou el del dia de Sant Jaume de 1937, el qual afectà l'escola Ignasi Iglésias. Sortosament durant la guerra els alumnes foren traslladats de col·legi, al nou Grup Escolar Agustí i Milà, fruït de la fusió de les escoles Ignasi Iglésias i Sagrada Família i ubicada al carrer que donava nom al citat centre escolar.
Tot seguit detallo els indrets que foren bombardejats a Sant Andreu de Palomar i els danys causats als edificis afectats -comptant tot el territori de l'antic terme municipal- segons el treball de Laia Arañó i Mireia Capdevila:
13 de febrer de 1937 (primer bombardeig aeri que pateix la ciutat de Barcelona)
- Carrer de Torres, 11. Danys: Runa parcial.
- Carrer de Torres, 20. Danys: Desperfectes.
- Carrer de Torres, 22. Danys: Desperfectes. Observacions: Obús.
29 de maig de 1937
- Carretera de Ribes, 55. Nombre de bombes: 1. Danys: Petits desperfectes.
- Carretera de Ribes, 96. Hora d'alarma: 3.15 hores.
25 de juliol de 1938
- Carrer de Fèlix amat, 6. Nombre de bombes: 1
- Passeig de Torras i Bages, 2. Hora d'alarma: 3.30 hores. Nombre de bombes: 2.
- Passeig de Torras i Bages, 41-43 (Escola Ignasi Iglésias). Hora d'alarma: 3.30 hores. Nombre de bombes: 1. Danys: Desperfectes a la galeria posterior de l'escola.
 |
| Antigues cotxeres del carrer de les Monges. Indret on hi havia un refugi antiaeri, en el qual va caure una bomba l'11 de gener de 1938 causant 11 morts. Autor desconegut / Roberto Lahuerta. |
11 de gener de 1938 (1)
- Carrer de Concepción Arenal, 195. Nombre de bombes: 1. Danys: Runa total.
- Carrer de les Monges, 10. Danys: Desperfectes.
- Carrer de les Monges, 3. Nombre de bombes: 1. Danys: Runa parcial.
- Rambla de Fabra i Puig, 30 -cantonada carrer de les Monges- (el més mortífer de tots). Danys: Petits desperfectes.
- Rambla de Fabra i Puig, 35. Nombre de bombes: 1. Danys: Runa parcial.
- Rambla de Fabra i Puig, 39. Nombre de bombes: 1. Danys: Runa total.
(1). Durant la República en guerra la Rambla de Fabra i Puig era anomenada com a passeig de Josep Garcia i el carrer de les Monges amb el nom d'Elisa Garcia. Oncle i neboda morts al Front d'Aragó l'agost de 1936.
3 d'agost de 1938
- Carretera de Ribes, 17. Nombre de bombes. Diverses bombes incendiàries. Danys: Coberts totalment destruïts.
9 de gener de 1939 (darrer bombardeig a Sant Andreu)
- Carrer de Pablo Iglésias, 6. Hora d'alarma: 16.40 hores. Nombre de bombes: 1.
El pròleg del llibre l'ha realitzat l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau (malauradament és més un presentació típica i repetitiva que no pas un pròleg, on s'hauria pogut lluir i donar més consistència al relat de la memòria històrica de la Guerra Civil a Barcelona).
Pau Vinyes i Roig
Comentaris