PENYA AERONÀUTICA SANT ANDREU

Durant els anys trenta l’aviació estava en el seu moment àlgid i la seva pràctica era constant. Les grans ciutats del món occidental tenien grans aeroports i l’ús de l’avió per a trasllats civils llargs era cada cop més freqüent.  No era un mitjà de masses com ho és avui en dia, però començava a despuntar entre les classes benestants dels Estats de l’Europa occidental i d’Amèrica, i aquesta va ser una de les raons que va fer que el seu interès fos cada cop més important entre la classe política barcelonina i catalana. Barcelona disposava  de tres aeròdroms  a la població del Prat de Llobregat, l’Aeròdrom Canudas -propietat de Josep Canudas, pare de l’aviació catalana-, l’Aeròdrom d’Air France -conegut popularment com El francès-  i l’Aeròdrom de la Volateria.  Tres aeròdroms eren insuficients per a una ciutat com Barcelona.  Calia dotar la ciutat Comtal d’un aeroport internacional de qualitat que oferís un digne servei als seus futurs usuaris. Per aquest motiu, i a proposta del regidor d’ERC Joaquim Ventalló -regidor delegat del Districte Novè, del qual formava part Sant Andreu de Palomar-, es va crear la Comissió Municipal de l’Aeroport de Barcelona. La Comissió es va posar a treballar de valent en l’Avantprojecte de l’Aeroport Internacional de Barcelona a partir de 1931, tot just proclamada la República. El projecte proposava construir un aeroport internacional a la població de Viladecans i un port de zepelins a Gavà. S’escolliren aquestes dues poblacions atès els terrenys eren més propicis que no pas els del Prat de Llobregat, els quals per la seva proximitat als aiguamolls del Delta del Llobregat en dificultaven la seva realització. Terrenys sorrencs vers terrenys humits. Diversos entrebancs feren impossible el projecte, entre els quals la nul·la cooperació econòmica del Govern de la República i les filigranes polítiques de l’època. La Guerra Civil espanyola fou el tret definitiu i en paralitzà totalment la proposta del consistori barceloní. Anys després, el franquisme impulsà El Prat com a nou aeroport de Barcelona.

En la imatge podem observar l'aterratge de l'avió de la Compagnie Aeropostale  al Prat de Llobregat. El camp d'aviació en dies de pluja quedava com un bassal d'aigua. Viatjava a l'avió el ministre de l'Aire del Govern francès - el primer per l'esquerra-, el qual va ser rebut per les autoritats republicanes catalanes, entre les quals hi havia el conseller de Cultura, Ventura Gassol - el segon per l'esquerra-. Fotografia Segarra. Fons Ventalló UPC/BESA.

L’antic territori del municipi de Sant Andreu de Palomar no ha disposat mai d’un camp d’aviació propi. Tot i això, l’any 1931 hi va veure néixer una associació dedicada al món de l’aeronàutica. Primer amb el nom Penya Aeronàutica de Sant Andreu i l’any 1933 mudant el nom pel d’Aeronàutic Club Sant Andreu. Al setmanari L’Andreuenc, editat per en Pere Comas, hi trobem la primera notícia sobre la penya:

“Un grup d’entusiastes de Sant Andreu, aficionats a l’aviació, acaba de constituir-se en entitat, per tal de realitzar un  programa extens d’activitats aeronàutiques. 

Aquesta entitat, amb el nom de , té el propòsit de fomentar l’afició a l’aviació entre el jovent  de la barriada, i amb aquest motiu es proposa actuar en tots els aspectes possibles: vols de bateig, vol de vela, conferències, visites, etc.

és adherida a l’Aeròdrom  Canudas, on s’efectuaran les pràctiques a motor. La secció de vol a vela començarà immediatament la construcció d’un planejador d’escola, els plans dels quals han estat facilitats pels de . Conferències sovintejades a càrrec de professionals de l’aviació i una biblioteca profusament proveïda de les revistes més solvents, completaran els treballs de divulgació i propaganda.

La espera que el seu intent tindrà una acollida entusiasta per part de la joventut santandreuenca i amb aquesta esperança fa una crida a tots els que simpatitzin amb l’aviació” (1)

Document on s'acredita el canvi de nom i de domicili de la Penya Aeronàutica de Sant Andreu. Arxiu Govern Civil de la Província de Barcelona.

La penya organitzava, el 20 d’octubre de 1931, una visita a l’Aeròdrom de Canudas amb autocar. Entre els assistents es va sortejar vols gratuïts amb avió. L’octubre d’aquell mateix any trobem noves referències a L’Andreuenc:

“La Penya Aeronàutica de Sant Andreu té força avançats els treballs de la construcció de l’aparell planejador -tipus escola- i és un goig pels seus components poder convidar a tots els que vulguin tenir el gust de veure com se construeix un aparell d’aquesta mena, a visitar l’estatge de la Penya (Sant Andreu, 52 pral. Avenç Democràtic Republicà) qualsevol dia feiner de 9 a 11 de la vetlla”. (2)

El promotor de vol a vela Marià Foyé serà l’encarregat d’oferir cursets gratuïts sobre aeronàutica als associats i no socis de la penya andreuenca. 

Arran del canvi de denominació hi ha més referències de  l’entitat. La renovada associació declarava en els nous estatuts: “no es podrà tractar mai sobre assumptes de caràcter polític ni religiós”.  I en cas de dissolució els béns sobrants d’aquesta serien lliurats  a qualsevol fi d’aviació catalana. Segons els estatuts de l’entitat, lliurats per la seva aprovació al Govern Civil de Barcelona el 9 de febrer de 1933,  la seu social era el carrer de Coroleu, números 40 i 42. És a dir, tenien l’hostatge dins de l’edifici del Centre Auxiliar la Llum Andreuenca -més coneguda com La Rosa-. Sembla ser que van decidir canviar de domicili arran de la seva refundació com a Aeronàutic Club Sant Andreu. Els socis  podien ser numeraris o protectors. La quota a pagar pels numeraris era de 24 pessetes i els protectors el doble d’aquests darrers i esdevenien socis fundadors de l’associació. Un consell directiu serà l’encarregat de dirigir l’associació  i estarà format per Francesc Puig i Colom -president-, Joan Albert Estrader -vicepresident-, Emili Pérez Saiz -secretari-, Isidre Sirvent i Sirvent -vice-secretari-, Laureà Escorigüela i Iranzo -tresorer- , Jaume Renard Homedes -vocal primer- i Pere Baliarda i Villalonga.

El consell es dividirà  en dues comissions, la d’Aeronàutica i la de Règim Interior. La primera formada pels directius Joan Albert, Jaume Renard i Laureà Escorigüela i la segona per Emili Pérez, Isidre Sirvent i Pere Baliarda.

Segell de la Penya Aeronàutica de Sant Andreu. Arxiu Govern Civil de la Província de Barcelona.

 

A l’assemblea general de socis, celebrada el 8 de febrer de 1933, s’acordava, a proposta del president de la penya, que tots els socis que efectuessin vols sense motor pagarien una quota setmanal de 25 cèntims. També, es decideix,  a tall de prova,  rebaixar la quota de soci numerari a 1 pesseta mensual, en comptes de les dues pessetes que establia el reglament intern.

Entre les activitats  de l’Aeronàutic Club Sant Andreu hi albirem, segons la premsa andreuenca de l’època, xerrades sobre el món de l’aviació, sortides culturals a aeròdroms catalans, pràctiques de vol a l’aeroport de Barcelona i la divulgació del món de l’aviació a través de la seva biblioteca especialitzada. També, alguns dels seus associats publicaran articles sobre aviació a la premsa de l’època, i especialment a la revista L’Andreuenc. 

Després de la Guerra Civil se’n perd el rastre de l’entitat aeronàutica. Suposem que no va poder ser legalitzada de nou ja que la majoria dels seus associats eren de tendències republicanes i catalanistes. 

Pau Vinyes i Roig

Notes:

1 “Aviació”. L’Andreuenc, 1 d’agost de 1931, p. 11.
2 “Notes”. L’Andreuenc, 15 de setembre de 1931, p. 11.