Mossèn Joan Clapés i Corbera (1872-1939) en parlar del carrer Gran ens diu: “El carrer Gran o Major de Sant Andreu, malgrat el canvi de nom que li portà l’Agregació, i de de la bella prosperitat ciutadana que ara mostren els seus establiments, malgrat la circulació verament cosmopolita que l’anima de cap a cap del jorn, el carrer ara de Sant Andreu, el carrer Gran, el carrer Major. Abans estava dividit en diversos trossos amb un nom distint cada un. Casesnoves, Raval, Major i Tramuntana.”(1) Aquest carrer Gran ha estat al llarg dels segles la principal artèria comercial de Sant Andreu de Palomar. Les millors botigues s’han instal·lat en aquest eix andreuenc tot convertint-se en un anar i venir de gent.
 |
| El carrer Gran de Sant Andreu l'any 1910, en el tram nord conegut com a Tramuntana. JOSEP BOIXADERA / FONS RAMON PLA. |
L’erudit andreuenc Clapés esmenta a les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar:
“Així com ara el carrer de Sant Andreu és invadit materialment algunes hores del día, i d’una manera especial a entrada de fosc, llavors s’hi passava les vegades precises, puix el seu sol mai arreglat, el feia instranzitable, quan plovia perquè plovia, i si feia bo, pels sots enormes, i per la pols característica ; en alguns trossos , com a la Riera i Raval, pels volcaments , i rompudes de fussells dels carros, massa carregats per tenir de passar per una tal carretera de l’Estat , permanentment abandonada d’adob, malgrat tenir sempre un munt enorme de grava de dos metres, a tot el que avui és el primer tros de carrer de Malats que en deien la Colecta, per ésser-hi la centrals dels Consums de Sant Andreu”. (2)
El setmanari anadreuenc La Bandera Catalana en el seu primer número -12 de noviembre de 1892- es feia ressò de les queixes dels veïns del carrer Gran arran pel malestar del vial en dies de pluja, les quals foren adreçades a l’alcalde de Sant Andreu de Palomar Andreu Martí de la següent manera:
“Supliquem al Arcalde Sr. Mart, aumenti lo número de passeras en los carrers Major y de Casasnovas; puig tal com están avuy día la majoria de vehins que’n días de fanch se veuhen obligats a traspassarlos, ó tenen que fer una gran volta, ó al contrari’s posan com nous de calsat.”
 |
| Carrer Gran en el seu tram de Cases Noves, inicis del segle XX. C.O. / FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG. |
Ressegueix l’historiador i poeta Joan Clapés en les seves Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar delitant-nos en l’esperit vivencial del carrer Gran: “Ja pot passar-hi bona part del dia una bona multitud de gent, ja pot omplir-se de tramvies, autos, autobusos i camions la via central, empedrada, i a les voreres estretes rius de gent atrafegades; en minvar una mica el moviment, a l’estiu, no deixareu de trobar a les portes molts de sos establiments, ara en general ben abillats, la bona gent qui fa tertúlia i pren, al vespre, casolanament la fresca, els bars, els cafès i centres, tindran llurs taules o cadires interiors o exteriors una parròquia menestrala , gairebé tota ella vestida d’anar per casa; pel carrer Gran abunden les criatures, els promesos acompanyats per les mares o marasses, i barberies i tabernes on es passen hores discutint els concurrents banalment, sense cobrar-hi res, ni saber on paguen. De manera, que el nostre antic carrer Major, conserva, malgrat tot, aquel caràcter, aquell agre saborosíssim dels carrers grans de tots els pobles i ciutats més típics i pròspers de Catalunya”. (3)
El Carrer Gran és la via més emblemàtica i més transitada del poble. Podem remuntar la seva existència a l’època romana, quan una variant de la Via Augusta dibuixava un recorregut probablement molt similar al de l’actual carrer. L’arqueòloga Elisabet Huttingford considera que la formació de Sant Andreu de Palomar com a poble es degué molt probablement a aquesta via, que sortia de l’actual Portal Nou de Barcelona per anar a buscar la carretera de Ribes i que l’abandonava en direcció al Coll de la Trinitat i de Montcada després de deixar l’actual Plaça de Mossèn Clapés. Més enllà connectaria amb Granollers. Sembla que el tram entre els carrers d’Abat Odó i la Riera de Sant Andreu encara es correspon amb l’antic traçat romà.
 |
| Tram del carrer Gran, avui desaparegut, conegut com a Cases Noves. Les cases i l'adrogueria Sendra i els bars Folch i l'Enrich foren enderrocats el 1974 per possibilitar l'enllaç dels passeigs de l'Onze de Setembre -aleshores Mártires de la Tradición- i de Fabra i Puig. TOMÀS FÀBREGAS / ARXIU CENTRE D'ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS. |
Al seu voltant s’anaren construint ràpidament cases i masies on visqueren les primeres famílies andreuenques, dedicades majoritàriament al conreu de les terres del voltant del Rec Comtal i a professions i oficis que satisfeien les necessitats locals. Aleshores, el tram entre la Riera de Sant Andreu i el carrer de l’Hostal (Malats) es coneixia amb el nom de carrer Major, i a mesura que anà creixen agafà diferents noms: Casanoves (o Cases Noves) fins al raval de La Sagrera; i Tramuntana en l’altre extrem.
El carrer era interromput per múltiples torrents i rieres. El regidor conservador Josep Cararach explicava el 1908 que el torrent d’en Parellada i la riera de Sant Andreu “travessen el centre de la població i aquesta última, amb un nivell superior en els carrers que travessa. No cal dir que són un perill constant d’inundacions en temps de pluja en els qual deixa completament incomunicada una part de la població amb l’altra, havent-hi necessitat de posar comportes a la mateixa carretera de Ribes i detenint per tant el trànsit en aquests dies. Són, per altra part, dipòsit d’escombraries (…), constituint un perill constant per a la salut pública.” (4) Durant el primer terç del segle XX s’urbanitzà i s’anivellà per fer-lo transitable també als tramvies.
Durant la guerra civil s’anomenà Eugenio Paradera en honor al milicia anarquista mort durant els primers dies de la Guerra Civil i amb el franquisme fou un dels primers carrers batejat amb nom en català: Gran. Durant anys la via fou de doble circulació, cohabitant en ella cotxes partículars i transport públic. Avui el carrer és irregular en la seva amplada, fruit dels estralls del Pla General Metropolità de 1976 (en vies d’extinció) i assumint com a eix de vianants un nou rol més pacífic per la vida dels andreuencs i de les andreuenques.
Actualment, la majoria a l’aixopluc de l’Eix Comercial de Sant Andreu, gairebé 800 establiments treballen i ofereixen els seus productes a la gent del poble i de fora. La majoria de botigues del carrer Gran i dels seus voltants són petits negocis familiars que han sobreviscut generació rere generació al pas del temps.
El carrer era interromput per múltiples torrents i rieres. El regidor conservador Josep Cararach explicava el 1908 que el torrent d’en Parellada i la riera de Sant Andreu “travessen el centre de la població i aquesta última, amb un nivell superior en els carrers que travessa. No cal dir que són un perill constant d’inundacions en temps de pluja en els qual deixa completament incomunicada una part de la població amb l’altra, havent-hi necessitat de posar comportes a la mateixa carretera de Ribes i detenint per tant el trànsit en aquests dies. Són, per altra part, dipòsit d’escombraries (…), constituint un perill constant per a la salut pública.” (4) Durant el primer terç del segle XX s’urbanitzà i s’anivellà per fer-lo transitable també als tramvies.
Durant la guerra civil s’anomenà Eugenio Paradera en honor al milicia anarquista mort durant els primers dies de la Guerra Civil i amb el franquisme fou un dels primers carrers batejat amb nom en català: Gran. Durant anys la via fou de doble circulació, cohabitant en ella cotxes partículars i transport públic. Avui el carrer és irregular en la seva amplada, fruit dels estralls del Pla General Metropolità de 1976 (en vies d’extinció) i assumint com a eix de vianants un nou rol més pacífic per la vida dels andreuencs i de les andreuenques.
Actualment, la majoria a l’aixopluc de l’Eix Comercial de Sant Andreu, gairebé 800 establiments treballen i ofereixen els seus productes a la gent del poble i de fora. La majoria de botigues del carrer Gran i dels seus voltants són petits negocis familiars que han sobreviscut generació rere generació al pas del temps.
Pau Vinyes i Roig
Notes:
1- Clapés i Corbera, Joan. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona: Catalònia, 1930-1931.P.123. Volum III.
2- Clapés i Corbera, Joan. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona: Catalònia, 1930-1931.P.120. Volum III.
3- Clapés i Corbera, Joan. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona: Catalònia, 1930-1931.P.124. Volum III.
4- Rabassa Massons, Jordi. Josep Cararach i l’època de la construcció del Sant Andreu contemporani. Sant Andreu de Palomar: Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, 2004.
2- Clapés i Corbera, Joan. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona: Catalònia, 1930-1931.P.120. Volum III.
3- Clapés i Corbera, Joan. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona: Catalònia, 1930-1931.P.124. Volum III.
4- Rabassa Massons, Jordi. Josep Cararach i l’època de la construcció del Sant Andreu contemporani. Sant Andreu de Palomar: Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, 2004.
Comentaris