El mestre
d’obres Joan Serret projectava el 1882 un pla urbanístic per a la zona
nord-est de Sant Andreu de Palomar. El pla no preveia cap passeig
central, ans al contrari, un conjunt de carrers paral·lels. El 1889,
davant l’eufòria de la construcció del passeig de Santa Eulàlia,
l’Ajuntament de Sant Andreu de Palomar decidia:
"Aprovar el anteproyecto de una calle de veinte metros de anchura que partiendo de la Plaza de la Constitución por la calle de Santa Cristina se prolonga en línea recta enlazando con el camino de Santa Coloma entre los edificios llamados Casa nova del Molí y Las Carasses. Y dar a esta calle el nombre de Guardiola y Feliu y ordenar al Sr. Arquitecto Municipal formule el proyecto completo de calle de que se trata y de su enlace con las que existente a la derecha de la calle mayor."
"Aprovar el anteproyecto de una calle de veinte metros de anchura que partiendo de la Plaza de la Constitución por la calle de Santa Cristina se prolonga en línea recta enlazando con el camino de Santa Coloma entre los edificios llamados Casa nova del Molí y Las Carasses. Y dar a esta calle el nombre de Guardiola y Feliu y ordenar al Sr. Arquitecto Municipal formule el proyecto completo de calle de que se trata y de su enlace con las que existente a la derecha de la calle mayor."
 |
| Projecte d'obertura del passeig de Torras i Bages. ARXIU DE L'ÀREA D'URBANISME DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. |
La
greu situació econòmica i política per la qual travessava l’ajuntament
andreuenc paralitzaren el projecte. L’any 1908 es redactava un nou
projecte, el qual tampoc s’acabà realitzant. L’any 1911 es formulà un
estudi per a la nova urbanització de la plaça d’Orfila. El nou passeig
havia d’unir el nucli antic de Sant Andreu de Palomar amb la carretera
de Santa Coloma de Gramenet i la carretera de Cornellà a Fogars de
Tordera, i permetria la connexió amb el Vallès i el Maresme.
Segons Martí Checa a Sant Andreu de Palomar, més que un poble (Vers.Art, 1998):
“El retard en
l’obertura del passeig de Torras i Bages s’havia produït bàsicament per
l’enorme càrrega econòmica de les expropiacions que calia realitzar. De
fet, el traçat feia desaparèixer el carrer de Santa Cristina i part del
de Santa Marta i significava l’expropiació de més d’una vintena de
propietats que corresponien directament a la categoria d’habitatges.”
Finalment, a proposta del doctor Cararach, regidor de Sant Andreu,
s’iniciaren els tràmits d’expropiació el novembre de 1918, els quals no
finalitzaren fins el 1929. Diversos entrebancs de caire econòmic amb els
propietaris endarrerien l’obertura.
 |
| La Fira de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar, a l'inici del passeig de Torras i Bages. Circa 1933-1935. AUTOR DESCONEGUT / FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG. |
El
1927 es van començar construir les dependències de la caserna i parc
d’artilleria de l’exèrcit espanyol: el VIII Regiment Lleuger i el IV
Regiment d’Infanteria, obres que no finalitzarien fins el 1931. Aquest
fet obligà l’Ajuntament de Barcelona a suprimir una sèrie de carrers
projectats i el desviament d’altres. El 1928 començaren les obres del
nou passeig, que van finalitzar el 1932, durant el primer govern
municipal de la Segona República.
El 17 de novembre de 1931 Francesc Macià inaugurà l’escola municipal Ignasi Iglésias, centre educatiu creat en homenatge al dramaturg i poeta andreuenc mort el 9 d’octubre de 1928 i projectat en una antiga masia del segle xvii, Les Carasses, cedida pel propietari del mas i del terreny, Valentí Iglésias (res a veure amb l’Ignasi Iglésias intel·lectual).
L’agost de 1932 es construí un conjunt de deu cases en el mateix passeig –nou en línia i una darrera en el carrer de l’Almirall Próxida. Aquestes casetes de planta baixa més pis tenien un jardí al davant i eren conegudes com “la caseta i l’hortet” o “les cases d’en Macià”, i malauradament van desaparèixer a la dècada dels anys setanta en ser enderrocades per fer-hi pisos. Foren projectades pel Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per a l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC). Seguint el mateix model d’arquitectura racionalista, el 13 de març de 1933 Francesc Macià, president de la Generalitat republicana, Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona, Josep Dencàs, andreuenc i conseller de Sanitat, i Joaquim Ventalló, tinent d’alcalde de Sant Andreu, col·locaven la primera pedra de la Casa Bloc.
 |
| Tram del passeig de Torras i Bages on podem observar, a la dreta, la Fàbrica Nacional de Colorants i Explosius, a l'esquerra, la Casa Bloc, i al fons les casernes militars de Sant Andreu de Palomar. Circa 1947-1949. (El text de la imatge és erroni). J.V.B. /FONS FAMÍLIA VINYES-ROIG. |
La
Casa Bloc era una proposta d’arquitectura per a obrers on la
col·lectivitat fos el tret més característic. El conjunt de 107
d’habitatges dúplex amb assolellament continu, fou construït per
encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera i de l’Institut Contra l’Atur
Forçós de la Generalitat de Catalunya. L’impuls definitiu el donà Josep
Dencàs i Puigdollers (1900-1966), emparentat amb el doctor Cararach,
exregidor de la Lliga a Sant Andreu, en casar-se amb la seva filla
Raimunda.
La Guerra Civil en paralitzà les obres el 1937. El 1943 un dels blocs va ser cedit a vídues i orfes de militars de l’exèrcit franquista, i el 1947 es desvirtuava el concepte original dels arquitectes Josep Lluís Sert, Joan B. Subirana i Josep Torres i Clavé amb la construcció del “bloc fantasma”, enderrocat després d’una forta pressió veïnal el 2008. La Casa Bloc era un dels reforçaments pel que fa a l’habitatge per a obrers del Pla Macià, un experiència innovadora a l’Estat i a Catalunya, no realitzada pels entrebancs bèl·lics del 1936.
El tram final del passeig de Torras i Bages connecta amb el de Santa Coloma, vial que uneix les poblacions de Sant Andreu de Palomar i Santa Coloma de Gramenet. Durant anys la part inicial del vial fou l’inici i final dels autobusos que enllaçaven amb Santa Coloma i Badalona, motiu pel qual molts veïns d’ambdues ciutats agafaven aquests autobusos després d’utilitzar el metropolità en tornar a casa i a la inversa, en anar a la feina o a Barcelona.
Pau Vinyes i Roig
Text publicat inicialment a Història dels transports a Sant Andreu de Palomar (Llop Roig, 2019)
Comentaris