CAN VIDAL, EDIFICI MODERNISTA DE L'ARQUITECTE FRANCESC BERENGUER

Al bell mig del cor del poble, a la plaça del Comerç amb el carrer Gran de Sant Andreu, sobresurt l’edifici de can Vidal, als baixos dels quals hi ha el Bar Versalles. Can Vidal situat en uns terrenys on abans hi havien unes cases de planta baixa més pis, propietat de Margarida Guardiola, fou construït per encàrrec del nou propietari Francesc Guardiola i Jubany – nebot de l’esmentada Margarida-, l’any 1907. 

La plaça del Comerç de Sant Andreu de Palomar amb l'edifici modernista de can Vidal al bell mig de la imatge. Autor desconegut  / A.P.

Francesc Guardiola i Jubany fou un empresari fariner, associat el 1877 amb Josep Parera i Guardiola, amb qui crearà l'empresa Parera y Guardiola -més coneguda com la Farinera Fort Pius-, situada a la carretera de Ribes. L'empresa creix espectacularment i el 1882 decideixen adoptar el sistema austrohongarès, per tal de millor la qualitat i la producció de la mòlta de gra. El 1904 decideix canviar de domicili -vivia al carrer Major de Sant Andreu de Palomar- i se'n va viure a la Rambla de Santa Eulàlia -actualment de Fabra i Puig- en un casalot modernista fet expressament per a ell i la seva família i construït pel mestre d'obres Josep Codina. Actualment l'edifici, conegut com a can Guardiola, és un Hotel d'Entitats i oficina de la Conselleria de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Guardiola i Feliu va contraure matrimoni dos cops. Amb la darrera va tenir tres fills, Francesc, Pilar i Josep.

Baixos de can Vidal, els quals allotgen el Bar Versalles -antic Petit Versailles- des de 1915. Imatge de Lluís Batlle datada el 1928 / FONS BAR VERSALLES.

Segons l'historiador i capellà andreuenc Joan Clapés i Corbera a les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar (Catalònia, 1930-1931) en referència a les dues cases tot just esmentades més amunt:

"Abans, en el lloc que ara ocupa la tanca (es refereix al jardí del Casino "El Porvenir", situat al carrer de Pons i Gallarza, números 5-7, -aleshores de Sant Llorenç-) hi era montada la Pescaderia (sic), tirant cap al carrer de Sant Andreu -actual Gran de Sant Andreu, i després s'hi instal·là la Carniceria (sic), que ocupava, ademés, dues cases del carrer Major de Sant Andreu, on s'aixeca el caseriu del Senyor Guardiola, davant la plaça del Comerç...".

Segons consta en el Registre de la Propietat Urbana de Barcelona: 

 

“El referido Don Francisco Guardiola Jubany en la escritura  que se calendará (sic), manifiesta:  que despues  de  derribar  las antiguas construcciones sobre el indicado solar  resultante  del principio descrito (...)  ha hecho construir bajo la dirección del arquitecto Don Miguel Pascual con sujección á los planos aprabados por el Ayuntamiento ,  la nueva finca resultante”. 

El nou edifici esdevenia un dels més alts de tot l'antic municipi; només el temple parroquial i les noves edificacions de la Fabra i Coats el superaven. Cal imaginar-se, a principis del segle XX, un territori poblat de cases baixes més pis i com a molt de dos o tres pisos. Can Vidal comptava amb soterrani -l'actual Sala Versalles-, baixos, quatre pisos i terrat, amb els seus respectius trasters.

Segons documentació conservada a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona l'edifici fou projectat el 1906. Francesc Guardiola i Jubany en data del 25 de juny de 1906 sol·licitava:

"Que deseando reedificar las casa nºs 43 y 45 de la calle Mayor S. Andrés de Palomar, agregando al solar una porción de terreno recientemente adquirida, con fachada en la calle de S. Lorenzo -actual Pons i Gallarza- a V. E.:

Suplica se suma conceder permiso para derribar las casas nºs 43 y 45 de la citada calle, cuyas fachadas miden en junto 11,40 metros y autorizar la reconstrucción con arreglo a los planos que por duplicado acompaña".

Plànol de la façana i lateral de can Vidal, datat el 22 de juny de 1906. ARXIU MUNICIPAL CONTEMPORANI DE BARCELONA.

El 23 d'agost del mateix any li era concedit el permís d'obres. L'estructura arquitectònica de l'edifici tal com s'explicita en la pàgina web "Barcelona modernista i singular", tot recollint les dades de l'Inventari d'Arquitectura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:

"A la façana principal, a planta baixa, hi ha una sèrie de grans obertures d'arc rebaixat amb mènsules. Les plantes superiors compten amb tres obertures per pis que donen a un balcó corregut de línies ondulants. Aquests balcons tenen la barana de ferro forjat amb decoracions florals i els sota-balcons decorats amb trencadís ceràmic en tons grocs i verds. El parament està pintat de verd amb esgrafiats florals en blanc. Les obertures estan emmarcades per una motllura llisa i a part superior una sanefa en relleu. A les golfes s'obren tres ulls de bou que segueixen el mateix eix longitudinal que les altres obertures. La façana queda coronada per una motllura amb decoracions d'inspiració natural i per sobre uns merlets amb a baranes de ferro forjat. La cantonada de la planta baixa és arrodonida, però als pisos superiors l'aresta està aixamfranada. Al primer pis hi ha un balcó de forma arrodonida sustentat per una mènsula motllurada decreixent. Al del segon pis té molt poca volada i a partir del tercer pis arrenca una semi-columna que acaba en un pinacle.

La façana lateral té el mateix parament que la principal però aquí hi ha una combinació de finestres i balcons que creen un ritme regular. Els balcons, malgrat ser més petits que els de la façana principal, també estan decorats amb ferro forjat i trencadís. La façana està rematada pel ràfec de la teulada suportat per mènsules i decorat amb ceràmica blava i groga.

En aquesta façana es troba la porta d'accés als habitatges. El portal està decorat amb ceràmica i sanefes pintades  amb motius naturals entrellaçats i el sostre és de volta catalana. Les finestres de l’escala son de vidres de colors, la barana es de ferro forjat i els habitatges tenen els sostres de volta catalana i els terres de paviment  hidràulic." 

Detall de la coronació de la façana amb la data de 1906 -actualment 1907-. ARXIU MUNICIPAL CONTEMPORANI DE BARCELONA

Els plànols del projecte anaven signats per l'arquitecte Miquel Pascual i Tintorer. Nascut a Sant Feliu de Llobregat, Pascual i Tintorer fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat, Vic, Sabadell, Gràcia i Barcelona. Entre les seves obres destaquen l'església de Sant Fèlix de Sabadell (1884), el mercat de la Llibertat de Gràcia (1888), el Panteó Mulleras de Sant Gervasi de Cassoles (1889), el santuari de Sant Josep de la Muntanya a Gràcia (1894) i la parròquia de Santa Coloma de Gramenet (1915).  

L'arquitecte sense títol Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 1866-Barcelona, 1914). El dissenyador de Can Vidal.

Detall del plànol amb les signatures del propietari, Francesc Guardiola i Jubany, i l'arquitecte, Miquel Pascual i Tintorer. ARXIU MUNICIPAL CONTEMPORANI DE BARCELONA.

Tanmateix, l'autoria del projecte està entredit, atès un dels seus col·laboradors més estrets hi figura l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres. Tot fa indicar que el veritable dissenyador de can Vidal és Francesc Berenguer. Només cal observar les semblances entre l'edifici andreuenc i l'habitatge del carrer Gran de Gràcia núm. 77, conegut com Casa Francesc Cama,  l'autoria del qual està atribuïda segons el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Antoni Ramon i Graells a Francesc Berenguer, tot i què els plànols són signats per Miquel Pascual Tintorer. Les similituds són raonades i només, com exemple, cal fitxar-se amb els sota-balcons d'ambdues construccions i albirarem còpies quasi idèntiques (a les fotografies que adjuntem es pot observar amb més claredat). Totes dues edificacions són contemporànies. La gracienca construïda el 1905 i l'andreuenca el 1907.

Sota-balcons de can Vidal (1907). Autor desconegut / FONS CARRETERA I MANTA

Sota-balcons de la Casa Francesc Cama (1905). Autor desconegut / VIQUIPÈDIA

Francesc Berenguer i Mestre, nat a Reus el 1866, va ésser un arquitecte modernista. Tot i no acabar els estudis d'arquitectura se'l considera l'autor de nombrosos projectes arquitectònics. Amic íntim d'Antoni Gaudí, amb qui col·laborà estretament en diversos encàrrecs fins la seva mort als quaranta-vuit anys (1914). El fet de no tenir el títol d'arquitecte comportarà molts embolics dins del món acadèmic en l'atribució de la seva obra. Encara a dia d'avui hi ha seriosos dubtes de les autories de Gaudí, ja que algunes obres son considerades com a realitzades per Francesc Berenguer. Alguns exemples polèmics són la Casa-Museu Gaudí al Parc Güell, el disseny de la façana del Palau Güell - edifici modernista del carrer Nou de la Rambla i executat per Gaudí-, la torre Miranda de Llinars del Vallès, propietat de Damià Mateu i Bisa, i segons correspondència del mateix Mateu on especifica l'autoria de Berenguer,...

Actualment l'edifici allotja el carismàtic i centenari Bar Versalles, una farmàcia, una escola d'idiomes i habitatges en lloguer. Desconeixem l'origen i el perquè del nom de "can Vidal". Tanmateix, el nom més apropiat seria el de Casa Francesc Guardiola, atès que ja existeix un can Guardiola a la Rambla de Fabra i Puig, propietat del mateix Francesc Guardiola i Jubany. 

Pau Vinyes i Roig