Aquest article fou redactat durant el
mes de març de 1986, quan l’autor tenia 21 anys -va ésser el primer en publicar
en un mitjà local- i el publiquem de nou 33 anys després amb petites
modificacions.
 |
| Article original publicat al periòdic mensual "Sant Andreu Express", el gener de 1987. |
Començar amb pocs detalls i anar evolucionant i
descobrint noves coses sobre aquell personatge, que fins ara eren inèdites, són
qüestions que omplen d’alegria l’historiador aficionat (aleshores l’autor
encara no tenia el títol). És com l’infant que va creixent i cada dia va
descobrint coes noves. El fet de treballar aquest personatge ve donat perquè és
una persona poc coneguda, oblidada quasi del tot i, com veurem, amb una
bellíssima personalitat i amb una vida dedicada a allò que més estimava, el
teatre.
En Joaquim Vinyes i Miquel neix a Sant Andreu de
Palomar, al carrer del raval, 56- avui carrer Gran de Sant Andreu-, el 8 de
juliol de 1871.
 |
| L'actor Joaquim Vinyes i Miquel de jove. Circa 1900. Autor desconegut / Fons Àgata Viñas. |
Esparter d’ofici
Els seus pares eren esparters d’ofici: tenien una
esparteria que en Joaquim va heretar a la seva mort.
El seu pare es va casar tres vegades. L’última vegada
amb una dona de mal geni, la típica madrastra amb qui els seus fills no
s’avenien.
El 12 d’octubre de l’any 1888 va mor el seu pare, per
la qual cosa heretà l’esparteria sota la condició que cuidés la seva germana,
Emiliana Vinyes, que més tard es casaria amb el dramaturg Ignasi Iglésias,
durant el temps que ella fos soltera.
L’any 1892 va debutar com a actor aficionat al “Casino
del Progreso” de Sant Andreu de Palomar, junt amb un grup d’andreuencs, també aficionats al món del
teatre. Entre ells cal destacar els que serien grans personatges del teatre català de principis de segle XX: el dramaturg Ignasi
Iglésias, els actors Miquel Sirvent, Joan Quintana i Andreu Guixer. Amb ells va
formar una companyia d’aficionats al teatre, anomenada primerament
“L’Artística” i més tard “L’Avançada”. Sota la direcció del mateix Iglésias va
estrenar moltes obres seves a Sant
Andreu i per arreu de Catalunya. En aquells temps els teatres de Barcelona li
tenien les portes tancades.
La vida teatral a Sant Andreu era de caràcter amateur
i tenia una força important a les entitats.
Les obres que va estrenar de l’Iglésias al “Casino del
Progreso”, debutant com a actor en destacats papers, foren entre d’altres: el
monòleg de “La Barca del mal temps”, “Els consients”, que va estrenar-se el dia
24 de juliol de 1898, i “Els primers freds”.
 |
| Emiliana Vinyes i Miquel, germana d'en Joaquim i muller del poeta i dramaturg Ignasi Iglésias. Circa 1900. Autor desconegut / Fons Àgata Viñas. |
El teatre, la seva vida
La dedicació al món del teatre li obligà a deixar
l’esparteria i la vengué a la sogra del
seu germà gran. En aquests moments l’escena teatral comença a tenir una
importància rellevant dins de la seva vida.
Va debutar com a comediant de debò en escenaris
barcelonins l’any 1899 al teatre Principal, de Barcelona. Va estrenar tot
seguit “Lladres” i “Alosa” de l’Iglésias, i a l’any següent va ingressar com a
actor professional a la companyia d’Enric Borràs que actuava al Novetats del
Paral·lel. Tot seguit va continuar estrenant les obres del seu cunyat “La mare
eterna” i “La reina del cor”, al Tivoli.
El lligam familiar i d’amistat feren que estrenés a
l’Iglésias moltíssimes obres en els anys següents. Entre elles es poden
destacar “La comedianta”, “En Joan dels Miracles”, “La barca nova”, “Girasol”,
“Refós”, “L’home de palla”, “Joventut”, “L’alegria del sol”, i “Flors del cingle”. Totes aquestes foren
estrenades entre els anys 1900 i 1920 als teatres barcelonins El Principal, Romea,
El Tivoli, l’Espanyol, novetats i tants d’altres.
També va estrenar i representar obres d’altres autors catalans
com “Els Pastorets” de Folch i Torres, sota la direcció del genial director
Enric Giménez , junt amb una colla d’actors i actrius coneguts d’aquella època com l’esmentat Sirvent, Pepa Fornés, Maria Morera, Assumpta Casals, Bartomeu
Pujol, Domènec Aymerich, Lluís Mir i
Pepeta Gelabert. “El camí del sol”,
“Andròmica”, “La reina jove” i “L’Eloi d’en Guimerà”. “L’endemà de bodes” i “La
senyora àvia vol marit” de Pous i Pagès. “L’heroi”, “El místic” i “La nit de
l’amor” de Rusiñol i algunes obres d’en Sagarra.
 |
| Joaquim Vinyes i Miquel, entre 1910 i 1920. E. Puigferrat fot. / Fons Família Vinyes-Roig |
“Memorion”
Segons diu Jordi Vinyes, parent se: “s’aprenia les
obres de memòria. Mai no feia servir els
apuntadors, era un “memorion”. Ell mateix es maquillava; es portava sempre que
actuava les potingues maquilladores -ell tenia les seves disfresses- i les
seves perruques. Era un professional perfecte”
“Tenia -continua dient Jordi Vinyes- la veu molt bonica. La tenia cavernosa, amb
molt ressonància, cosa que el portà a fer majoritàriament papers d’home gran”.
Joaquim Vinyes, visqué al
carrer de la Morera, molt a prop del carrer de l’Hospital, on hi ha el “Teatre
Català Romea”, teatre que ell va conèixer
molt de prop. Des de la seva última actuació l’any 1935 amb la companyia “Artistes
Associats” per Catalunya, la qual havia trepitjat de punta a punta fins els últims anys de la seva vida, la seva dedicació a les arts
escèniques seria d’un espectador més. Foren anys de soledat i tristor. Solia anar a la Llibreria Milà a
fer petar la xerrada amb els amos sobre teatre.
 |
| Joaquim Vinyes i Miquel de gran.Circa 1940. Autor desconegut / Fons Àgata Viñas. |
Oblidat
El 18 d’agost de 1946 va morir a l’edat de 75
anys de la malaltia de Parkirson. Deixat
i oblidat avui dia, crec que s’hauria de retre un homenatge al gran home que
interpretà la majoria de les obres d’Ignasi Iglésias. Però no volem acabar
sense fer menció d’unes ratlles que Josep Maria de Sagarra va dedicar-li en les
seves memòries: “No sé si fou al Romea o
al Principal que vaig veure per primera
vegada “L’alegria que passa”, de Santiago Rusiñol. Tant la lletra com la música
, del mestre Morera, m’ocasionaren la màxima satisfacció aconseguida fins
aleshores en el teatre. Sabia tots els números musicals de memòria i els cantava dia i nit; a més intentava reproduir a la meva
manera el famós discurs del pallasso. Aquell paper, el representava
l’actor Joaquim Viñas, que fou el qui va
estrenar l’obre al Novetats quan jo encara anava amb faldilletes. Viñas era
cunyat d’Iglésias. Projectava un nas de
botxí de retaull (sic), un nas grandiós
d’una comicitat i d’una humanitat
arravatadores (sic). Tenia la justa
veu teatral i el somriure filosòfic de l’amarga bonhomia.
Poc podia suposar aleshores jo, criatura de deu anys, que aquell pallasso que
em feia rodar el cap era l’excel·lent persona i l’excel·lent actor que en plena maduresa, i dotze anys després,
guarnit d’una capa vermella i d’un copalta grotesc, seria una de les figures
que, damunt de les mateixes taules del Romea, estrenaria la meva primera obra
dramàtica.”
Pau Vinyes i Roig
Comentaris