Fins ara sempre s’havia tingut per vàlid que els vencedors de la Guerra Civil havien obligat a canviar el nom de l’actual Unió Esportiva Sant Andreu pel de Club Deportivo San Andrés. Tanmateix, noves descobertes documentals ho desmenteixen del tot. Fins i tot, qui escriu aquestes ratlles havia caigut en el parany. Dec a l’amic Quim Terré de La Sagrera la coneixença del fantàstic bloc Saltataulells, publicat per Antonio Arias, on s’explica amb ets i uts, a través de documentació dipositada a l’Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona, el veritable fet històric del canvi de nom de l’entitat futbolística andreuenca. En aquesta documentació es fa una descripció exhaustiva policial dels components de la Junta Directiva del club santandreuenc. Els membres de la qual, en data del 26 de juny de 1940, són Ramón Vallribera Comas -president-, Manuel Casas Vila -vicepresident-, Juan Salvadó Benedicto -secretari-, Alfonso Marigó Ventura -vice-secretari-, Jaime Brunat Cabanas -tresorer-, Severo Tarré Giralt -comptable-, Jaime Camprubí Serra, Miguel Subiron Pardillos, Segundo Buxaderas Martorell i José Cussó Colomer, aquests darrers vocals. La majoria dels membres de la junta, segons les fitxes policials, de tarannà conservador, carlistes, de la Lliga Catalana i “de orden, de buena conducta y se les desconocen hechos delictivos”.
 |
| El Club Deportivo San Andrés (l'afegit de la fotografia és posterior), Campió de Catalunya -Grup B de la temporada 1939-1940. Autor desconegut/Fons Família Vinyes-Roig |
 |
| Escut del Club Deportivo San Andrés. AP. |
 |
| Una de les alineacions de la temporada 1943-1944, amb Cruz, Martínez, Pla, Navarro, Tarragó, Trinchant, Gómez, García, Pueyo, Trabal i Casamitjana. Imatge extreta del llibre "Unió Esportiva Sant Andreu. 1909-2009" |
Un dels documents localitzats per Antonio Arias -amb registre d’entrada negociat d’associacions, núm. 7802- fa referència a la petició de canvi de nom del club. Abans, però cal fer un xic d’història. La Unió Esportiva Sant Andreu fou creada a arran de la unió de diverses entitats esportives andreuenques el 1925 (L’Avenç de l’Esport, l’Andreuenc -fundat el 1909-, Secció Atlètica Vida de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, Rugbi Club Sant Andreu -per poc temps, atès després se’n desvincula- i l’Esport Ciclista Andreuenc). En esclatar la Guerra Civil el nom del club fou canviat i recupera el de l’Avenç de l’Esport. En finalitzar la guerra el nom oficial del club seria “Unión Deportiva San Andrés”, tot i això la Junta Gestora l’anomena “Club Deportivo San Andrés” en els seus escrits dirigits al governador civil. Segons l’acta de la junta del club: “Como consecuencia de diversas sugerencias formuladas por diferentes elementos de la Directiva y después de un determinado estudio se acuerda por unaminidad denominar en lo succesivo a esta Sociedad CLUB DEPORTIVO SAN ANDRÉS, en lugar de Unión Deportiva San Andrés, que como hasta la fecha se titulava, por entender se trata de un titulo implantado durante la dominación roja y que no cuadra con el sentir de nuestros aficionados y en particular de los Componentes de la Junta que en los momentos actuales tiene el honor de dirigir sus destinos.” Cal puntualitzar que el nom “Union Deportiva San Andrés” no va ésser imposat durant la República en guerra i com hem vist va ésser el 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera. Així doncs, el nom oficial de l’entitat des de l’1 de juny de 1940 fou el de “Club Deportivo San Andrés” i el canvi no el produí el nou règim, sinó una Junta Directiva.
 |
| Escut actual de la Unió Esportiva Sant Andreu. AP. |
El que si és cert fou la imposició per part de les noves autoritats franquistes d’uns nous colors a la samarreta. Esborrant les quatre barres i substituint-les per franges de color blau. Gràcies a les gestions d’Antoni Guasch – futur president del club i de la Federació Catalana de Futbol- qui, juntament amb d’altres directius, el club recuperaria el vermell de la vestimenta. Tot i això, en comptes de quatre franges en serien cinc. Finalment es recuperaren les quatre barres sobre fons groc, colors que han caracteritzat fins avui en dia la UESA. A finals dels anys 70 l’entitat recupera el nom original d’Unió Esportiva Sant Andreu. El 2005, després d’un referèndum, la bandera espanyola de l’escut es substituïda pel blau de l’ensenya de Sant Andreu de Palomar.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris