 |
El dimarts 24 de juny de 1930 el diari La Vanguardia, a la seva pàgina 14, va publicar la notiícia de la constitució del Casal Català Republicà dels Afores de Sant Andreu. |
El Casal més important d’Esquerra Republicana de Catalunya en els anys 30 del segle XX en el territori que actualment anomenem Nou Barris va ser el Casal Català Republicà de les Roquetes (a partir d’ara anomenat CCRR). El Casal, ubicat en l’actual barri de Prosperitat, no va ser l’únic d’ERC en aquest territori, però si el més fort i dinàmic.
El Casal de Roquetes neix l’any 1930. Breument, el context era el següent. El gener de 1930 el Dictador Primo de Rivera -sense el suport del rei- dimiteix i el succeeix el General Dámaso Berenguer. També es constitueix l’Agrupació Valencianista Republicana, el Partit Republicà Federal de Mallorca, i a Catalunya, el Bloc Obrer Camperol. Els canvis, desitjats des de fa molt de temps per una part de la població, semblen a l’abast. L’agost de 1930 s’arriba al Pacte de Sant Sebastià i al desembre es produeix la insurrecció republicana de la guarnició de Jaca. L'onada republicana que recorría tota la geografia de l’Estat -i que va assolir el seu objectiu l’abril de 1931 amb la proclamació de la II República- també va arribar a Nou Barris.
El Casal de Roquetes neix l’any 1930. Breument, el context era el següent. El gener de 1930 el Dictador Primo de Rivera -sense el suport del rei- dimiteix i el succeeix el General Dámaso Berenguer. També es constitueix l’Agrupació Valencianista Republicana, el Partit Republicà Federal de Mallorca, i a Catalunya, el Bloc Obrer Camperol. Els canvis, desitjats des de fa molt de temps per una part de la població, semblen a l’abast. L’agost de 1930 s’arriba al Pacte de Sant Sebastià i al desembre es produeix la insurrecció republicana de la guarnició de Jaca. L'onada republicana que recorría tota la geografia de l’Estat -i que va assolir el seu objectiu l’abril de 1931 amb la proclamació de la II República- també va arribar a Nou Barris.
Un article al diari
El dimarts 24 de juny de 1930 el diari La Vanguardia, a la seva pàgina 14, va publicar la següent noticia:
“Se reunieron en el local del «Avenc Democràtic Republicà», de San Andrés, varios afectos a «Acció Catalana», «Acció Republicana», «Amics de Macià» y socialistas, para cambiar impresiones, respecto a la constitución de una entidad que reuniera todos los elementos simpatizantes, residentes en las afueras de San Andrés. En su consecuencia se nombró una comisión organizadora del que se acordó llamar «Casal Català República de les Afores de Sant Andreu», constituida por don Juan Ribas Grau, don José Barrera,- don Juan Damià, don Roque Boronat, don José Coma y don Antonio Compte.”
El diari no diu quan es va dur a terme la reunió, però devia ser el dia abans o pocs dies abans. Segons la notícia, la trobada va tenir lloc a l’Avenc Democràtic Republicà de Sant Andreu, que tenia la seva seu al carrer Gran de Sant Andreu 52, i que va ser una de les moltes entitats que uns mesos després s’adheriria a la Conferència d’Esquerres i per tant a la Fundació d’ERC.
Segons Joan Clapés (1931: 30-31), varis dels membres del Casal Català República dels Afores de Sant Andreu també eren d'Esquerra Catalana (que a Sant Andreu formaven l'associació L’Avenç), altres eren del Centre Popular Catalanista, i molts eren joves partidaris de la República i de Catalunya.
El fet que la reunió es celebrés en la seu de l’Avenç és significatiu, ja que indica que hi havia una certa confluència en el pensament polític de totes dues entitats, que es va materialitzar mesos després, en formar part del mateix partit.
Però el lloc triat també sembla indicar que aquesta iniciativa no es veia malament per l’Avenç, que podria haver considerat perfectament que aquesta nova entitat era una competidora en el seu espai polític. De fet, podria ser que l’Avenç veiés amb bons ulls, o fins i tot animés, la creació de noves estructures republicanes a la perifèria de Sant Andreu. La seu de l’Avenç podia haver quedat petita davant de l’augment de la participació política que va seguir a la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera.
La Comissió Organitzadora del CCRR la formaran sis persones: Joan Ribas Grau, Josep Barrera, Joan Damià Ibarra, Roc Boronat Fabra, Josep Coma i Antoni Compte.
La Vanguardia, en el redactat de la notícia, també parla de tres entitats on alguns dels assistents hi participaven. Aquestes entitats (Molas, 2000) eren:
Acció Catalana, nascuda el 4 i 5 de juny de 1922 a l’Orfeó Gracienc, Acció Republicana, escissió d’Acció Catalana fundada el 1928, i que es va tornar a fusionar amb Acció Catalana per les eleccions municipals de 1931 sota el nom de Partit Catalanista Republicà. El 1933 canvia de nom pel d’Acció Catalana Republicana. Amics de Macià, el nom que va fer servir Estat Català per fer feina a Catalunya (amb Macià a l’exili), quan després de la caiguda la Dictadura de Primo de Rivera, fou possible actuar políticament. El partit Estat Català, fou fundat el 1922.
Estat Català participarà en la fundació d’ERC el 1931. Els altres dos, fusionats en el Partit Catalanista Republicà, rebran el 1931 l’oferta d’ERC de fer una aliança electoral a Barcelona a les municipals de 1931. No la van acceptar i no van aconseguir cap regidor. Algunes personalitats d’aquest Partit van fer el pas a ERC i el mateix partit va col·laborar amb més o menys intensitat, segons l'època, en la tasca de govern d’ERC.
Tot i ser uns partits que competirien electoralment al llarg de la Segona República, tenien un fons polític comú republicà, de progrés i catalanista, per la qual cosa devia ser fàcil l’entessa a nivell local. La complicitat de les persones d’Estat Català i d’Acció Republicana per crear el CCRR l’any 30 entrava dins la normalitat, a l’igual del que passaria a nivell nacional el 1931 amb la Conferència d’Esquerres. Era un espai en construcció i constant transformació, on els lideratges forjats en la dictadura i la clandestinitat encara no havien passat per les urnes i són una incògnita. La recerca de sinergies i complicitats polítiques era una necessitat i es veia com una obligació de primer ordre.
La tasca de la comissió organitzadora
El primer document que trobem de la Comissió Organitzadora del CCRR és una instància mecanoscrita amb data del 28 de juliol de 1930. La instància la signa Joan Ribas i Grau, mestre i resident al carrer Borjas, en tant que membre de la Comissió Organitzadora del Casal.
El carrer Borjas és l’actual carrer Borges Blanques al barri de Prosperitat. Segons el nomenclàtor de Barcelona originalment el carrer era dedicat a Ramon Borjas Donat que visqué i tingué un bar en aquest carrer el 1931. També se sap, que Ramon Borjas es va presentar voluntari per treballar en la instal·lació dels primers 75 punts de llum que s’havien de posar al barri el 1927, i que el 29 de gener de 1929 va entrar com a vocal de l'associació de Defensa dels interessos de la Propietat Urbana dels Afores de Sant Andreu, que és el nom originari de l’actual entitat “Els Propis” de Les Roquetes (Asociación de Propietarios y Contribuyentes de Las Roquetas, 1969). Aquesta anècdota ens pots servir per entendre millor com era la vida en aquells barris. Eren els mateixos veïns els que construïen les seves realitats, i fins i tot donaven nom al seu territori immediat. No és un cas aïllat, altres veïns i propietàries de terres al Districte van deixar la seva petjada al nomenclàtor.
L’objectiu de la instància de Joan Ribas era complimentar els requisits legals vigents el 1930 per tal de constituir una associació, i que eren: presentar original i còpia dels Estatuts del CCRR i demanar que un cop registrat es tornés un exemplar segellat i validat per a l’Administració. Aquest escrit -que podem trobar a l’Arxiu del Govern Civil- s’acompanya d’una nota feta a mà signada per tres persones, segurament treballadors del Govern Civil, indicant que la proposta d’Estatuts s’ajusta a la Llei.
 |
| Fragment dels Estatuts del Casal Republicà Català de les Roquetes. AHGCB |
Però per si calgués cap aclaració, al primer paràgraf de l’article 2n diuen que “es indispensable para ser socio, ser mayor de 16 años y no procesar ideas contrarias al lema del CASAL “Catalunya, República, Obrerismo”, ni pertenecer a entidad alguna contraria”.
Les idees fundacionals del CCRR, són els mateixos que faran possible mesos després la fundació d’ERC:
Esquerra - obrerisme
República - garantia de totes les llibertats col·lectives i individuals.
Catalunya - ple reconeixement.
Aquestes idees son radicalment contraries a les que regien l’acció de Govern de la Dictadura de Primo de Rivera: la preservació de la monarquia i la repressió dels moviment obrers i catalanistes.
La creació del CCRR no era cap novetat ni cap excepcionalitat en el context de 1930. Hi havia centenars d’organitzacions socials, culturals i polítiques arreu del País que volien un canvi i que treballaven a nivell local per aconseguir-ho. Eren moltes les persones a Catalunya que creien que la proclamació de la República era imprescindible i necessària per tal d’assolir la llibertat nacional i la justícia social. I és en aquest context que cal emmarcar la constitució del CCRR.
La constitució del CCRR
S’ha trobat una altra nota de Juan Ribas, en aquest cas manuscrita i datada del 12 de novembre de 1931, que es reprodueix a continuació:
“Don Juan Ribas y Grau, mayor de edad, secretario del “Casal Català Republicà de les Roquetes (afores de Sant Andreu)”. Certifica: Que en el libro de actas de la indicada entidad y como la primera de ellas hay la siguiente que copiado a la letra dice así: = Acta de constitución. - En Barcelona a treinta de agosto de 1930, en la casa llamada Torre dels Pagesos, calle Sant Jordi de la Muntanya (también J. Valls), de la barriada de Verdun, a las diez de la noche se reunieron, con presencia del delegado gubernativo, varios señores que anteriormente mostraron su adhesión para constituir la entidad que de acuerdo con la Comisión organizadora se convindria en llamar “Casal Català Republicà de les Roquetes (afores de Sant Andreu)”. El señor Juan Ribas, que por la Comisión organizadora presidió el acto, expuso a la concurrencia todos las gestiones efectuadas hasta aquel momento para llegar a la constitución de la entidad, aprobación de los Estatutos y su inscripción en el Gobierno Civil el 31 de julio corriente bajo el número 726 y acuerdos y manifestaciones tomados ya para la marcha y viabilidad del Casal. Previa algunas aclaraciones toda la Asamblea acordó la conformidad a todo lo actuado y aprobó unánimemente la gestión de la Comisión organizadora. = En vista de tal conformidad el señor Ribas indicó que procedía el nombramiento de la Junta Directiva para que siguiera la marcha del Casal, por que la Comisión había terminado su cometido. Presentó en nombre de ésta, una lista de socios para formar la Junta Directiva, como orientación para la Asamblea, y puesta a votación aquella fue aprobada por mayoría con alguna sencilla modificación, quedando elegidos los señores siguientes: Presidente José Faixó Oliver; vicepresidente, Adolfo Costa Ballester; secretario, Juan Ribas Grau; tesorero, José Salat Florensa; contador Manuel Vidal Giralt; vocales, Juan Damià Ibarra, Roque Boronat Fabra. = Seguidamente el señor Faixó tomó posesión de la presidencia y (...?) unas indicaciones para estimular el interés de los socios para el acrecentamiento de la entidad y un voto de gracias a la Comisión organizadora, a más de gestionar el arriendo de un local más apto para el Casal, levantóse la sesión a las once y media de la noche. = El Presidente José Faixó; Vicepresidente, A. Costa; Tesorero, José Salat; Contador, Manuel Vidal; vocal J. Damià; vocal R. Boronat; Secretario, Juan Ribas, todos rubricados =
I para que conste expido la presente en Barcelona a doce de noviembre de mil novecientos treinta.”
 |
| Segell del Casal Català Republicà de les Roquetes. AHGCB |
Amb data 15 de setembre de 1931 el President del CCRR, José Faixó, va fer arribar al Govern Civil una nota mecanografiada acompanyada de la llista de membres de la Junta. Hi ha un discrepància entre el document de Faixó i el de Ribas, ja que Faixó diu que Joan Damià era el Vicesecretari, i Ribas el situa només com a vocal.
 |
| Primera executiva del Casal Català Republicà de les Roquetes. AHGCB |
Aquesta nota fou la culminació d’un procés que es va iniciar el juny de 1930 amb una trobada de persones interessades a la Seu de l’Avenç Democràtic de Sant Andreu.
Aquest procés va significar la creació d’una Comissió Organitzadora que va fer tots els passos necessaris:
legals: redactar i registrar els Estatuts de l’entitat al Govern Civil,
logistics: aconseguir una seu,
i polítics: preparar una Junta General i proposar una Junta de Govern per constituir l’entitat.
Però tot això només va ser el començament. El 2020 en farà 90 anys de la inauguració del CCRR i el republicanisme continua ben viu en la tradició i en la pràctica política del Districte de Nou Barris. Aquesta història no s'ha acabat.
Si en teniu cap notícia o informació vers el Casal Català Republicà de les Roquetes o de les persones que en formaven part, us podeu posar en contacte amb l’Arxiu de Històric de Roquetes-Nou Barris (arxiuhistoric@yahoo.es o al web de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris)
Aquest procés va significar la creació d’una Comissió Organitzadora que va fer tots els passos necessaris:
legals: redactar i registrar els Estatuts de l’entitat al Govern Civil,
logistics: aconseguir una seu,
i polítics: preparar una Junta General i proposar una Junta de Govern per constituir l’entitat.
Però tot això només va ser el començament. El 2020 en farà 90 anys de la inauguració del CCRR i el republicanisme continua ben viu en la tradició i en la pràctica política del Districte de Nou Barris. Aquesta història no s'ha acabat.
Si en teniu cap notícia o informació vers el Casal Català Republicà de les Roquetes o de les persones que en formaven part, us podeu posar en contacte amb l’Arxiu de Històric de Roquetes-Nou Barris (arxiuhistoric@yahoo.es o al web de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris)
Miquel-Antoni Román Pérez
Article publicat a la revista L'Arxiu, publicació de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Número 77, desembre de 2019.
Bibliografia referenciada
ASSOCIACIÓN DE PROPIETARIOS Y CONTRIBUYENTES DE LAS ROQUETETAS (1969). Cronologia e historia de la sociedad 1925-1968. Boletin informativo. Barcelona.
CLAPÉS, J. (1931). La vida social i biografies. En: CLAPÉS, J. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona: Llibreria Catalonia, pàg. 30-31.
MOLAS, I. (2000). Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Fonts consultades
Arxiu General de la Subdelegació del Govern a Barcelona
Ajuntament de Barcelona (2019). Borges Blanques, carrer de les. 24/09/2019, Lloc web: http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0
Comentaris