Arran de la recerca bibliogràfica de la primera
regidora de Cerdanyola del Vallès -ocupant el càrrec el 1936-, Magdalena Llonch i Alsina, qui escriu
aquestes línies va entrevistar el cronista local de la població. L’entrevista
tingué lloc al domicili de l’entrevistat el 5 de març de 2020. L’Albert Lázaro
i Arqueros, als seus 87 anys, ens fa un petit esbós de la seva vida. Paleta
d’ofici i autodidacte, esdevenint un dels grans coneixedors de la història de
Cerdanyola del Vallés, població sorgida anys després de la Guerra del Francès. La
llarga i fructífera entrevista va donar pas una altra història bibliogràfica.
En saber l’Albert que qui l’entrevistava era de Sant Andreu de Palomar li va
començar a fluir records d’infantesa. El cinema Atlàntida de la plaça del
Comerç, l’escola Ignasi Iglésias, les casernes de la Mestrança, el passeig
Torras i Bages i el carrer Gran... i entre llàgrimes va sortir el seu estimat
pare, a qui va conèixer en prou feines fins als tres anys. Jesús Lázaro i
Romero, va morir lluitant al front durant la Guerra Civil. En morir en combat,
com era normal entre els milicians abatuts, se li va dedicar un espai públic i
aquest fou el de l’actual carrer de Palomar. Durant un curt temps la via es va
anomenar carrer de Jesús Lázaro, fins que els franquistes van tornar al nom
original.
 |
| Ajuntament de Saldón, poble de la província de Terol, on va néixer Jesús Lázaro i Romero. Autor desconegut/AP. |
Jesús Lazaro i Romero va néixer el 26 de juny de 1909,
al municipi de Saldón, enquadrat dins de la comarca de Serra d’Albarrasí, a la
província de Terol. Fill de Manuel Lázaro Pérez, llaurador, i de Manuela Romero
Blas, mestressa de cas. El pare tenia quaranta vuit anys i la mare quaranta
quatre, prou grans per ser pares en aquella època. La infància de Jesús
transcorre en un poblet de pocs habitants aragonès. D’ofici jornaler i coix
d’una cama en caure, i mal guarida. Gràcies a les cures d’un metge li van poder
salvar l’extremitat. Com molts d’altres aragonesos va venir a Catalunya a
cercar millor vida. A finals de la dècada dels deu del segle passat arriba a
Sant Andreu de Palomar i s’instal·la al carrer de Dalt -avui de Concepción
Arenal- amb la seva muller Blanca Arqueros i Lozano, una xicota nascuda a
Almeria i immigrant com ell. El 1933, neix l’Albert; dos anys després la seva germana, l’Aurora. Aleshores el matrimoni decideix anar a viure
al carrer de Palomar, just davant de les casernes d’Artilleria de la Mestrança.
La casa avui desapareguda arran de ser
enderrocada als anys setanta per construir-hi un bloc d’habitatges.
 |
| Imatge del dia de casament de Jesús Lázaro i Romero i Blanca Arqueros i Lozano, celebrat el 1931. J.C. Rovira/Fons Albert Lázaro i Arqueros. |
Jesús Lázaro simpatitza amb l’anarquisme i s’afilia al
sindicat CNT, aleshores majoritari a Catalunya. En esclatar la guerra el nom
del poble es bescanvia pel d’Harmonia de Palomar i molts carrers dedicats a
sants, marededeus i gent de tarannà conservador son substituïts per noms de milicians morts durant els primers
dies del conflicte bèl·lic a Sant Andreu i Barcelona. El carrer Gran de Sant
Andreu s’anomenarà d’Eugeni Parareda, milicià andreuenc mort el 19 de juliol de
1936; el passeig de Torras i Bages rebrà el de Jaume Oller i Prats, jove anarquista
de 16 anys mort d’un tret durant l’assalt de les casernes; el carrer de les
Monges -nom que feia referència al convent de les monges de Jesús Maria, actual
Sant Pacià- va ser batejat amb el d’Elisa Garcia, jove sindicalista de la UGT
morta al front d’Aragó, com el seu oncle Josep Garcia, també mort al front
aragonès i a qui van honorar amb la denominació del passeig de Josep García
-actual rambla de Fabra i Puig. En aquest enllaç hi trobareu un article de L’OpinióAndreuenca on es fa esment dels andreuencs
i andreuenques caiguts durant la República en guerra.
 |
| A dalt, primer per la dreta amb bufanda, Jesús Lázaro i Blanca Arqueros -al costat. El nen petit amb un soldat de joguina és l'Albert Lázaro. Els altres familiars i modistes companyes de la Blanca, fotografia realitzada davant del portal de la casa del matrimoni el 1937. Autor desconegut/Fons Albert Lázaro i Arqueros. |
Les ànsies d’un món millor i les ganes de combatre al
feixisme a la terra dels seus orígens
fan que Jesús Lázaro s’allisti com a voluntari en una columna
anarquista. En passar un camió per davant de casa provinent de la barriada 19
de Juliol -actualment Trinitat Vella- en Jesús hi puja, després d’acomiadar-se
de la dona i els fills. I se’n va de voluntari al front. El seu fill recorda
que era un dia del mes de febrer de 1937. Del 15 de desembre 1937 al 7 de gener de 1938, tingué lloc la
Batalla de Terol. La ciutat aragonesa havia caigut en mans dels feixistes i
l’exèrcit republicà la va recuperar per uns dies, tot i que després va tornar a
caure en mans dels sollevats. És en aquest context bèl·lic que Jesús Lázaro rep
un tret al cap, morint a l’acte. Serà enterrat en una fossa comuna a tocar de
Terol. Mai sabrem a quin lloc el van soterrar.
La notícia de la mort arriba als familiars i s’escampa
per Sant Andreu de Palomar com la pólvora. Els companys anarquistes amb un gest
que els honora li reten homenatge i li dediquen un espai a la via pública. El
carrer on va viure els darrers dies abans de la seva mort, el de Palomar, serà
batejat com de Jesús Lázaro. El retall de diari publicat en aquest article es
fa esment d’unes maniobres militars durant la Guerra Civil a la rereguarda i es
cita un dels llocs de trobada “se concentrarán en la calle de Jesús Lázaro,
entre las siete y siete y media”. Per a
molts historiadors andreuencs que resseguim el fil històric de la rereguarda
durant la Guerra Civil a Sant Andreu de Palomar no ens sabíem avenir qui podia
ser el bon home que rebia el nom d’un carrer entre el passeig de Jaume Oller i
Prats i la carretera de Ribes. La recerca biogràfica de la primera regidora de
Cerdanyola del Vallès ens ha desfet l’entrellat.
 |
| Retall de diari -malauradament no sabem quina capçalera és- que conserva el seu fill Albert Lázaro i Arqueros, on s'esmenta el carrer de Jesús Lázaro com un dels punts de trobada d'unes maniobres militars durant la Guerra Civil. Fons Albert Lázaro i Arqueros. |
El fill recorda com de dur va ser la pèrdua del pare i
marit per una família humil i amb pocs recursos econòmics. Durant la guerra
sobreviuen com poden, la mare fent de modista per als soldats de la caserna del
davant de casa. El fill juga amb companys a fer trinxeres a la Casa Bloc,
conjunt d’habitatges dúplex per a obrers realitzat pel Grup d’Arquitectes i
Tècnics Catalans per l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), ubicat al passeig
de Jaume Oller. A tocar de casa un refugi on solien aixoplugar-se en dies de
bombardeig i als terrenys de l’antiga companyia ferroviària de la MZA vagons
abandonats en vies mortes. “Un dia un dels vagons que era ple d’armament va
explotar, ja que algú hi va calar foc” -ens comenta l’Albert.
La mare es va tornar a casar i l’Aurora i l’Albert van
tenir un nou pare, però aquest adoptiu. Aleshores la família va decidir anar a
viure a Cerdanyola, on l’Albert amb els pas dels anys s’hi va endinsar en la
seva història fins a esdevenir el cronista oficial de la població.
Pau Vinyes i Roig
Agrair les dades i documentació facilitades i l'amabilitat rebuda per part de l'Albert Lázaro i Arqueros en la confecció d'aquest article.
Comentaris