VISIONS ANDREUENQUES EN COMMEMORACIÓ DEL 20 D'ABRIL DE 1897

El 20 d'abril de 1897 per Reial Decret el poble de Sant Andreu de Palomar va ser annexionat a la ciutat de Barcelona. Per tal de commemorar-ho hem demanat a andreuencs i a andreunques que ens resumissin en unes paraules que és per a ells Sant Andreu amb una fotografia del racó més emblemàtic del poble (cal remarcar que hi ha participat qui ha volgut). Hem afegit algunes dites d'andreuencs il·lustres desapareguts.

Mossèn Joan Clapés i Corbera al seu despatx. Antoni Arissa/AIEFC

MOSSÈN JOAN CLAPÉS I CORBERA
Historiador i capellà. Autor de les Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar.

"D'història de Sant Andreu ningú n'ha escrit una ratlla; i em dia: tu ets, de segur, tan poca com en saps, l'únic que en diria quelcom! I aquesta idea em posava ales al volar, i tenia temps per tot, i, tornem a dir, era entregat a les meves cabòries literàries i històriques, i podem afegir de política perquè, a les acaballes del temps dels cuatro locos, tots els estudiants d'arreu, quins d'una manera, quins d'una altra la conreaven."

Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar. Sant Andreu de Palomar: Editorial Catalònia, 1930-1931, p. 11 (volum I)

Melcior Font i Marsà. Autor desconegut / FDM

MELCIOR FONT I MARSÀ
Poeta, peridoista, traductor i secretari personal de Ventura Gassol i Pau Casals

"Casa nostra us vol i us crida.
No hi enyoreu el cel blau.
Si amb la mà l'heu beneïda
de cabana és ja un palau,
per l'infant llavor de vida,
pel vellet bàcul suau."

Fragment del de l'himne oficial de l'Ateneu de Sant Lluís de Gonçaga, de Sant Andreu de Palomar. 

Martí Pous i Serra, llegint el pregó durant la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de 1984. AD/Arxiu CEII.

MARTÍ POUS I SERRA
Historiador i fundador president del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.

"Jo voldria ressaltar que en penso d'això que Sant Andreu, amb l'agregació, va caure com una fruita madura. Sí i no. Podria haver caigut d'una altra manera. Podria haver-ho fet de la manera que encara procurem ara: amb una mica d'autoritat per  mantenir les essències del poble de Sant Andreu, les essències històriques i de costums que teníem; i  tot  això hem de procurar de no perdre-ho, i  ho hem  d'anar  conservant. Perquè, si tenim això, no cal que aspirem a res més. Jo penso que no hem d'aturar l'evolució natural del món; el món dona voltes i nosaltres anem donant voltes juntament amb el món. No ens en podem pas deslligar. Per tant, hem de continuar la marxa normal d'una ciutat com Barcelona, de la quasi, d'altra banda, tots ens en podem enorgullir, perquè, al capdavall, tots els barris hi hem posar la  nostra part, tots hi hem contribuït."

Miscel·lània Martí Pous. Finestrelles núm. 12. Sant Andreu de Palomar: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2002, p. 41.

Sant Pacià. Xavier de la Cruz i Sala

XAVIER DE LA CRUZ I SALA
Fotògraf i vocal del del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.

"Sant Andreu, el poble on tots ens hi sentim com a casa nostra"



"Sant Pacià, un barri amb personalitat dins del poble"

Carrer de Coroleu amb plaça de les Palmeres. Autor desconegut / Fons Família Vinyes-Roig.


GALDRIC DE ROCABRUNA I PI
Periodista i fotògraf

"Sant Andreu de Palomar és la nostra pàtria xica, en ella somniem món millors"

Façana de l'Agrupació Excursionista Muntanya, situada al carrer de Montsec núm. 9. AP.

RAMON TORNERO
Expresident de l'Agrupació Excursionista Muntanya

"Per mi a Sant Andreu, l'Agrupació Excursionista Muntanya, ES TOTA UNA VIDA  !!!"

Sant Pacià. Alba Perejuan Nacarino.

ALBA PEREJUAN NACARINO
Mestra

"Per a mi Sant Andreu és la meva vida,no hi ha lloc millor per a viure. Les fotos que envio són de la preciosa església de Sant Pacià. On em vaig batejar, casar i on he estat vivint davant d’ella molts anys."

Plaça del Mercadal. Pep Reniu.

PEP RENIU
Andreuenc

"Som i serem gent de poble..."

Can Picas. Pintura d'Isidre Nonell.

PERE PLANA I PANYART
Andreuenc resident a Burgos

"Les meves arrels familiars les he trobat bastant espolsades per tota la geografia catalana (actual i antiga) des del Segre fins al Cinca, de quan Monzón encara sonava Monsó. D’aquesta ciutat era el meu avi matern. Desprès, les aventures de l’emigració dels meus van anar configurant famílies camperoles a Sant Martí de Provençals i quasi-urbanes a Sant Andreu de Palomar, més a prop ja de les fàbriques de Barcelona.

L’estampa més antiga que tinc d’aquest territori ocupat pels ascendents de l’àvia paterna, Antolina Castany Parisi, és dels voltants de la masia de Can Picas, a la Verneda, en terme de Sant Martí i tocant al de Sant Andreu. És un quadre original de l’Isidre Nonell, el pintor de gitanes de la Colla del Safrà, fet l’any 1896.

Can Picas ja era habitat pel meu besavi Joan Castany Julià, abans de 1896, quan va fer-se aquesta pintura, i fins bastant després."

Premsa de vi, plaça de Xandri. Ricard Pla Martínez.

RICARD PLA MARTÍNEZ
Geganter

"Sant Andreu de Palomar és al meu poble on he nascut i on tinc la meva casa, us puc assegurar que quan surto  sento una gran angoixa fins que hi torno.

El meu carrer preferit es on vaig néixer, el carrer Sant Hipòlit, el meu racó és el pont de can Fabra"

Plaça del Comerç. AP.

DOLORS PAREJA 
Periodista

"Sant Andreu de Palomar: un poble emblemàtic i entranyable que mai oblidaré."

Carrer de l'Ajuntament amb Pla de Santa Anna. AP.

RAIMON BLASI
Ex-regidor i advocat

“El carrer de l’Ajuntament, de la Plaça Comerç a la Plaça Orfila amb vistes a la Parròquia. Si no fos que falta la part fabril, essència del Poble, ho tindria tot resumit”.



Rambla amb carrer Gran. Pintura de Josep Verdaguer i Comas.

PAU VINYES I ROIG
Historiador

"Sant Andreu de Palomar recull moltes essències, però em quedo amb una: la fermesa dels seus veïns i veïnes en ser poble. Orgull de poble faci fred, nevi o plogui" 

Recull a càrrec de Pau Vinyes i Roig

Composició realitzada el 20 d'abril de 2020




Comentaris