A l'inici de la Rambla de Fabra i Puig -antigament de Santa Eulàlia i durant la Guerra Civil de Josep García- hi havia una placa en honor als germans Ferran i Romà Fabra i Puig, directors de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats. Per a molts andreuencs aquella placa formava part del seu paisatge quotidià, tot i la inscripció "El Año de la Victoria", en referència als sollevats contra el règim legítim republicà. Tot seguit farem cinc cèntims sobre la història de la placa.
 |
| Placa commemorativa als germans Fabra i Puig, situada fins que fou sostreta a la façana de la Farmàcia Castellanos. Galdric de Rocabruna. |
A finals del segle XIX s’uní les dues congregacions urbanes del nucli antic de Sant Andreu de Palomar amb la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina a través d’una rambla amb plàtans i bancs. Fins aleshores, l’antic camí de Sant Andreu de Palomar a Horta –part del qual el formava el carrer de Piferrer, desaparegut en urbanitzar-se el Parc de Can Dragó- era la via d’accés habitual entre ambdues poblacions. El nou passeig va comportar una interconnexió més fluïda entre Horta, Santa Eulàlia de Vilapicina amb Sant Andreu de Palomar i a la inversa. Va ser batejat amb el nom de Santa Eulàlia, fins que el 18 de febrer de 1918 fou canviat pel de Fabra i Puig, en honor al codirector de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats Ferran Fabra i Puig. Durant la República en guerra el passeig va denominar-se de Josep Garcia, jove milicià anarquista mort al Front d'Aragó l'agost de 1936. El franquistes en finalitzar la guerra reimposen el nom de Fabra i Puig. El geògraf Martí Checa en referir-se a la connexió d’ambdós nuclis ho descriu d’aquesta manera:
“En aquells anys, l’Ajuntament (de Sant Andreu de Palomar) veia necessari l’apertura d’una via per l’expansió del poble vers la zona de Santa Eulàlia de Vilapicina i de retruc amb Horta, però no l’havia pogut portar a terme per la falta de recursos econòmics i no va ser fins que Josep Mª Nadal (alcalde de Barcelona en el moment de l’annexió de Sant Andreu de Palomar amb Barcelona, el 1897) va voler urbanitzar les seves propietats quan va decidir actuar. En aquest cas, la cooperació i fins i tot iniciativa d’un propietari privat va ser el motor d’arrencada d’un projecte necessari per a la població." (
El projecte de connexió entre ambdues urbs va ser inicialment projectat per l'arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí, però en ser substituït, arran de l'esfondrament de la cúpula de la nova església de Sant Andreu de Palomar l'agost 1882, per Josep Domènech i Estapà, qui ocuparia la plaça vacant.
 |
| Acte de descoberta de la placa en homenatge als germans Fabra i Puig, a la Rambla dedicada a Ferran Fabra i Puig -aleshores de Santa Eulàlia- el 6 de gener de 1919. Josep Brangulí / Arxiu Amics de la Fabra i Coats. |
El 6 de gener de 1919, quan ja feia quasi un any del canvi de nomenclatura, s'organitzava un acte oficial de substitució de Santa Eulàlia pel de Fabra i Puig. A l'acte hi prengueren part els germans Fabra i Puig, directius i treballadors de la Fabra i Coats i les autoritats municipals i locals del moment, com Josep Cararach i Maurí (1877-1969), fins feia poc regidor del Districte Novè -més endavant ho tornarà ha ser de nou. Ferran Fabra i Puig (1866-1944) esdevindrà alcalde de Barcelona de 1922 a 1923. Arran del cop d'estat del general Primo de Rivera és destituït, tot i ser un home de tarannà conservador i d'ordre. L'orfeó l'Eco de Catalunya hi participa amb el seu cor de cantaires. La revista Nuevo Mundo es feia ressò quatre dies després de l'acte amb aquestes paraules:
"En Barcelona tuvo lugar, el día 6 del corriente, el acto de dar nombre de Paseo de Fabra y Puig á la Rambla de Santa Eulalia. El canvio de nombre del citado paseo fué acordado por el Ayuntamiento de Barcelona, en virtud de una instancia firmada por las Associaciones de la barriada de San Andrés de Palomar y por los 2000 obreros de las dos fábricas que posse en aquel distrito la Compañia anónima Hilaturas de Fabra y Coats, quienes quisieron así demostrar su agradecimiento á los directores de la misma, D. Fernando y D. Román Fabra y Puig por sus desvelos en pro del personal á sus ordenes. Dichos señores, además de los numerosos aumentos de salarios concedidos durante estos últimos años, han rebajado extraordinariamente las horas de trabajo en sus fábricas, y costean diversas instituciones, como son Retiros para la vejez de obreros, Casa-Cuna para niños, Sanatorio para pretuberculosos, Montepío, Fiesta de Reyes con distribución de 5000 objetos entre juguetes y prendas, Inspección médica gratuita, etc... El acto, como demuestran las fotografías que publicamos, resultó brillantisimo. " (Nuevo Mundo, 10 de gener de 1919)
 |
| Públic assistent, la majoria treballadores i treballadors de la Fabra i Coats, a l'acte d'homenatge als germans Fabra, el 6 de gener de 1919. Josep Brangulí / ANC. |
L'escrit fa referència a les dues fàbriques emplaçades en el districte novè: la Fabra i Coats, situada al carrer de Sant Adrià -a banda i banda del carrer- i La Española, ubicada al terme de la Sagrera. L'escola bressol coneguda com a Casa Cuna era situada al carrer Gran -tram de Raval.
 |
| La primera placa dedicada als germans Ferran i Romà Fabra i Puig, col·locada el 6 de gener de 1919, a la façana del Foment Català -també conegut com Foment Andreuenc. Ferrán / ANC. |
Durant l'acte es va fer el descobriment d'una placa commemorativa, la qual va ser posada a la façana de l'antic edifici del Foment Català -on també s'allotjava el cinematògraf Modelo i coneguda també l'entitat com el Foment Andreuenc-, a la cantonada del carrer de Neopàtria amb la Rambla, cantó de Llobregat. El text de la placa era en català, tal com es pot veure a la imatge del damunt. L'esmentada placa a l'inici de la Guerra Civil va ser sostreta i, segons els Amics de la Fabra i Coats, emmagatzemada. Actualment és a l'espera de ser exposada en el futur Museu del Treball, a ubicar-se dins d'una de les naus de ca l'Alsina, equipament museístic projectat pel Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.
Els germans Fabra i Puig van viure el desenllaç de la Guerra Civil a Sevilla, a redós del bàndol franquista. En vèncer els sollevats la guerra es va col·locar una nova placa el 16 de juliol de 1939 amb la inscripció següent:
"Al Excmo Sr. D. Fernadno Fabra y Puig, Marqués de Alella y a su hermano D. Román. Directores de la "Cia A. Hilaturas Fabra y Coats", dedican los obreros con testimonio de agredecimiento. Enero de 1919.
Animados del Mayor entusiasmo ratifican esta prueba de afecto en el Año de la Victoria."
 | |||||
| Ferran Fabra i Puig, al costat del seu germà Romà, pronunciant unes paraules d'agraïment, el 16 de juliol de 1939. Autor desconegut / Arxiu dels Amics de la Fabra i Coats. |
Es va utilitzar l'antic text, però castellanitzant-lo, de l'antiga placa tot afegint-hi un epígraf dedicat a "el Año de la Victoria". En l'acte del 16 de juliol de 1939 hi van prendre part els citats germans Fabra i les autoritats falangistes del moment. Hi va participar l'Eco Andresense -nom que rebé l'orfeó l'Eco de Catalunya per imposició governativa dels vencedors- i es cantaran cançons tradicionals i, com no, l'himne falangista del Cara el sol. Els presents van haver de saludar amb el braç alçat com a testimoni obligat de submissió al nou règim. La nova placa es col·locava a la façana de la Farmàcia Castellanos, a la cantonada del carrer Gran amb la Rambla. La inscripció hi va romandre fins que atenent-se a la Llei de la la Memòria Històrica fou retirada per operaris municipals i duta al magatzem del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. D'aquella placa i del que va significar no en queda cap rastre. Com si no hagués existit. Esperem que en el futur Museu del Treball es faci constar en quin lloc era situada i el perquè de tot plegat. Es faria honor a la memòria i les futures generacions coneixerien part de la història del seu territori i avantpassats.
Pau Vinyes i Roig
Referències:
Nuevo Mundo, 10 de gener de 1919.
Finestrelles 9 "Sant Andreu. De poble a ciutat (1875-1936)". Sant Andreu de Palomar: Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 1998, pàgs. 21-22.
Comentaris