Context
històric del món del treball andreuenc
Els treballadors i les
treballadores del tèxtil andreuenc ja s'organitzaren per mitjà del sindicat de
les Tres Classes del Vapor i el 1870 feren una vaga per reclamar que cap obrer
fos obligat a treballar amb dues màquines. Aviat constituïren la federació local
i en la seva inauguració participà Paul Lafargue, el gendre de Karl Marx. El
1873 hi havia mobilitzats 300 obrers. No oblidem que la jornada laboral era
d'onze hores i que a finals del segle XIX la inflació provocà una
descompensació brutal entre sous i preus, per aquest motiu aparegueren
iniciatives cooperatives que proposaven models de consum diferents
(L'Andreuenca, la Confiança Andreuencala Cooperativa Esperançala Segona República
 |
| Detall dels Estatuts de la Cooperativa L'Andreuenca. AP. |
El cooperativisme andreuenc
 |
| Moneda de la Cooperativa La Guardiola Familiar, situada al carrer de Borriana. Col·lecció Particular. |
És ben curiós que l’historiador local per excel·lència del segle XX, mossèn Joan Clapés i Corbera (1872-939), no dediqui ni una sola ratlla a parlar del cooperativisme a Sant Andreu de Palomar. Segurament el seu tarannà conservador i eclesiàstic el fa oblidar moltes coses dels moviments obrers i esquerrà. Tanmateix, els seus nou volums de les Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, editat entre 1930 i 1931 per l’Editorial Catalònia, en son summament importants per a analitzar el context històric on neixen les cooperatives, L’Andreuenca, La Confiança Andreuenca, La Cooperativa Esperança i La Guardiola Familiar.
 |
| Primera seu de la Cooperativa L'Andreuenca, situada al carrer Gran de Sant Andreu núm. 263. Actualment Farmàcia Raspall. Font: Ajuntament de Barcelona. |
La Cooperativa L’Andreuenca neix el 1879, amb l’objectiu que els treballadors i les treballadores tinguessin una base de resistència per a fer front en moments de vagues obreres. L’Andreuenca va ser la cooperativa més important de Sant Andreu de Palomar, ja fos per nombre d’associats com per anys d’existència i dinàmica social duta a terme al llarg de la seva vida. Els seus orígens els trobem situats al carrer Gran de Sant Andreu, 263, just davant de la plaça del Comerç -on actualment hi ha la Farmàcia Raspall. Anys després es trasllada al local definitiu del carrer de Sant Antoni o de la Solidaritat núm. 58-60 -avui de Rubén Darío-. Va tenir moneda pròpia, bar-restaurant -on es solien fer festes i banquets de cerimònies-, economat, teatre, sales i organitzava colònies per als fills i les filles dels seus associats i excursions familiars. Fins i tot, una caseta de bany a la platja. Tenia una caixa mutualista per a fer front en cas de malaltia, vellesa i subsidi d’invalidesa i de maternitat. Va arribar a editar un butlletí mensual. Comptava amb una coral i secció de teatre infantil i juvenil. Els anys àlgids de l’entitat fou la dècada dels trenta del segle passat, ja que amb les noves polítiques progressistes de la República pogueren desenvolupar el seu ideari abastament. Amb el franquisme l’entitat inicia un procés de decadència i de control per part de les noves autoritats franquistes. Els darrers anys va funcionar a un ritme molt restringit. El vell edifici fou enderrocat i en el seu lloc s'hi va construir un bloc d'habitatges. Finalment, el 1984, cinc anys després del seu centenari, es veu obligada a tancar portes.
 |
| Economat de la Cooperativa L'Andreuenca, entre 1920 i 1936. Col·lecció Particular. |
 |
| Diada sardanista davant del local de la cooperativa L'Andreuenca, a inicis dels anys quaranta del segle passat. Autoria suposada de Tomàs Fàbregas. Arxiu CEII. |
Entre
els seus associats sobresurten dues figures importants: Elisa García Saez i
Andreu Cortines i Jaumot. La primera, treballadora de L’Espanyola -filial de la
fàbrica tèxtil Fabra i Coats, situada a la Sagrera-, membre de la secció de teatre infantil i juvenil de la cooperativa,
sindicada a la UGT i morta per la metralla d'una bomba al Front d’Aragó l’agost de 1936, durant el
conflicte bèl·lic de la Guerra Civil, atès hi va anar com a infermera. Recentment s'han batejat uns jardins amb el seu nom, els del triangle format per la plaça de Ramon Riera i els carrers del Segre i del Cinca, a tocar de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. El segon, destacat directiu de la
cooperativa, membre de les Joventuts Cooperativistes de Catalunya, exiliat arran de la guerra i un dels secretaris del President
Josep Tarradellas i Joan. Cortines fou una de les figures destacades del
cooperativisme català. La Sala de Plens del Districte de Sant Andreu duu el seu nom.
 |
| Edifici que allotjava la Cooperativa La Confiança Andreuenca, al carrer de Pons i Gallarza núm. 103. Font: Google Maps. |
Una altra cooperativa emmarcada dins del territori de l'antic municipi fou La Confiança Andreuenca -fundada el 1896- arran de la proposta d’un
grup de treballadors del sector industrial andreuenc, amb l’objectiu d’oferir
una caixa de resistència d’aliments per als seus associats així com de
productes bàsics com el carbó, la roba,... L’edifici de l’associació era situat
al carrer de Pons i Gallarza núm. 103. Des de 1913 formava part de la societat
de cooperatives de farmàcies populars i el 1928 era membre de la Unió de
Cooperatives per a la Fabricació de Pastes de Sopa. L’any 1934, comptava amb 300
socis i sòcies i amb una sucursal a la barriada de Verdum -actual districte de
Nou Barris. Com L’Andreuenca tenia grup
femení així com cultural i moneda pròpia. Entre les cooperatives La Confiança i L’Andreuenca
existia un mutu acord d’organitzar de tant en tant actes i activitats conjuntament.
 |
| Moneda de cinc cèntims de la Cooperativa La Confiança Andreuenca. Col·lecció Particular. |
D'altres cooperatives andreuenques foren L’Esperança i La Guardiola Familiar. Ambdues amb moneda pròpia i caixa de resistència. També sorgiren entitats mutualistes i obreres -tot i no ser
cooperatives aportaran un important contingut social en el context andreuenc de finals del xix i principis del xx- com
La Previsió Obrera, l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, La Llum Andreuenca
-coneguda popularment com La Rosa-, La
Germandat Mútua de Socors Sant Jordi,...
 |
| Conjunt d'habitatges unifamiliars construïts entre 1930 i 1935 per la Cooperativa Catalana de Cases Barates al carrer de Guardiola i Feliu. Brangulí/ANC. |
I finalment, cal englobar a aquest moviment cooperativista en el ram del cooperativisme català. És a dir les relacions que mantenen amb d’altres cooperatives i entitats socials i culturals del poble, de la ciutat i del país; i sobretot en el món de les joventuts cooperatives catalanes i la Federació de Cooperatives de Catalunya així com d’altres organitzacions del gremi. També, la petjada del cooperativisme en el territori santandreuenc, com foren els grup d’habitatges per a obrers del carrer Guardiola i Feliu -construit per la Cooperativa La Catalana de Cases Barates -entre 1930 i 1935-, les cases d'en Macià o de l'hortet construïdes el 1932 al passeig de Torras i Bages pel Sindicat de Paletes de Sant Andreu de Palomar i d’altres.
Jordi Rabassa Massons / Pau Vinyes i Roig
Referències:
Bibliografia
AA.DD. Guia de Sant Andreu de Palomar.
Sant Andreu de Palomar: Grup de Treball Assemblea de la Parròquia de Sant
Andreu de Palomar, 1984.
AA.DD. La Cooperativa L’Andreuenca
(1879-1979). Sant Andreu de Palomar: Cooperativa L’Andreuenca, 1979.
AA.DD. Sant Andreu. De poble a ciutat
(1875-1936). Finestrelles núm. 9. Sant Andreu de Palomar: Centre d’Estudis
Ignasi Iglésias, 1998.
Bonal i de Falgás, Raimon i Costa I Riera, Joan. Sant Andreu de Palomar.
Del municipi independent al barri actual. Barcelona. Sant Andreu de
Palomar: Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar – Fundació Jaume Bofill,
1979.
Rabassa Massons, Jordi, i Vinyes I Roig, Pau. L’abans de Sant Andreu de
Palomar. Recull gràfic 1880-1976. El Papiol: Editorial Efadós, 2013-2014.
Webgrafia
Comentaris