SALA COROLEU, MÉS ENLLÀ DEL CINEMA

El 19 de juny de 2018, publicàvem a Opinió Andreuenca un article sobre la Sala o Cinema Coroleu. Cinematògraf obert l'hivern de 1931, situat al carrer de Coroleu núm. 26, a Sant Andreu de Palomar,  i del qual durant els darrers mesos de la  Guerra Civil  se'n perd el rastre com a espai públic i a partir dels anys quaranta el trobem transformat en taller de Joaquim Jané. Hem seguit rastrejant l'hemeroteca a través del portal ARCA i hem trobat més referències a l'esmentat cinema. Curiosament el diari que més citacions té de la Sala Coroleu és El Diluvio. Tot seguit fem una ullada als periòdics de l'època. 

Combat de boxa sense identificar el lloc. Segurament l'espectacle de boxa organitzat a la Sala Coroleu deuria ser similar al de la imatge. Bert i Claret / ANC.

La sala va tenir més d'un ús, a més del cinematogràfic va ésser usada per a representacions teatrals, mítings, campanyes de solidaritat,... Ens ha sorprès trobar una referència a un combat de boxa. Segons el periòdic progressista editat en castellà, a Barcelona, El Diluvio: 

"Organizado por un grupo de entusiastas a éste noble y viril deporte y bajo la acertada dirección del popular boxeador internacional Manuel González, tendrá efecto esta noche una interesante reunión: mixta en la Sala Coroleu, calle de Coroleu, 26, a base del siguiente  programa: 

Escudero-Cervantes, pesos mosca; Alcántara-Baluda, gallos; Safont-Alcalá, gallos; Pons-Fhalip, plunas, todos a cuatro rounds de dos minutos; Manolo González, ex campeón español de la categuria mosca y gallo, en exhibición con Benlloch, el científico pluma de Cataluña. Cerrará la velada el encuentro a seis rounds de tres minutos entre los profesionales Baker y Juvá." (El Diluvio, 14 d'octubre de 1931)

No hem trobat cap més citació periodística que fes esment a nous combats de boxa en aquest espai. El local es deuria habilitar per a l'ocasió, cosa que ens fa pensar que les butaques serien movibles. 

Pel que fa a la seva utilització com a lloc per a la realització per a mítings polítics hi hem trobat forces referències. Cal tenir present que la dècada dels anys trenta del segle passat va ser una època força activa a nivell polític. A la Sala Coroleu s'hi van organitzar mítings del Bloc Obrer Camperol, d'ERC, d'Acció Catalana fins a d'Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Radical Republicà d'Alejandro Lerroux. També, els sindicats hi van tenir cabuda, cas, per exemple, de la UGT amb la secció metal·lúrgica de la Hispano-Suiza, realitzat el 25 de juny de 1936 -tot just a les portes del sollevament militar del juliol d'aquell any. 

La Casa del Poble del districte Novè organitza l'agost de 1933 un acte polític del Partit Radical Republicà on s'ataca de ple el separatisme que representa Esquerra i el feixisme. Entre els oradors José María Muñoz Campos, Juan Mujal, Mateo Ruíz i Manuel Santamaría, aquests darrers regidors de Barcelona. (El Diluvio, 23 d'agost de 1933). En finalitzar el míting un noi de 25 anys, Pere Vallescà, és agredit en un dels carrers adjacents al local cinematogràfic. Fou atès al dispensari municipal de la plaça d'Orfila, sense témer per la seva vida. La raó pel qual fou agredit tot un misteri, però segurament relacionat amb les trifulgues polítiques de l'època. (El Diluvio, 25 d'agost de 1933)  

El 7 d'octubre de 1933, el tinent alcalde de Circulació de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Vàchier hi realitza una xerrada política sobre les noves línies d'autobusos que han de connectar la perifèria amb el centre de la ciutat. Segons l'esmentat El Diluvio: 

"Anoche en la populosa barriada de San Andrés, y en la Sala Coroleu, tuvo efecto un mitin en pro de la implantación de las ocho nuevas lineas de autobuses. 

Ya antes de entrar en la sala se patentizó evidentemente el entusiasmo del numeroso público que aguardaba la llegada de los oradores, pasajeros en un soberbio autobús de la casa Saurer, al tributarles una ovación unánime, ensordecedora. 

Pese a que el mitin empezó con media hora de retraso, diez treinta, la Sala Coroleu se vió atestada de público." (El Diluvio, 7 d'octubre de 1933) 

El míting va ser obert per Carandell, representant segons el diari "de las barriadas extremas" amb aquestes paraules:

"Empieza el orador recordando que en 1915 subió por vez primera en San Andrés a una tribuna para combatir al monopolio de pompas fúnebres. 

Se extiende tratando de lo perjudicial que resultan al pueblo estos grandes monopolios. Combate a las Compañías de tranvías y autobuses y remarca el hecho de que a las diez y un minuto de la noche el servicio se vea aumentado en cinco céntimos, añadiendo, que para ello no se abrió información pública alguna." (El Diluvio, 7 d'octubre de 1933) 

A l'acte hi intervenen diferents obrers a títol personal que provenen de diferents indrets de l'àrea de Barcelona. Cadascú exposant la necessitat que els nous autobusos arribin a tots els indrets perifèrics de la ciutat i les seves poblacions properes. 

Durant els primers mesos de la República en guerra hi trobem algun acte polític o sindical, però molt escadussera la informació localitzada. El diari La Vanguardia se'n fa ressò d'un acte de la CNT amb aquestes paraules:

"En la barriada de San Andrés (Barcelona): A las diez de la noche, conferencia en la Sala Coroleu. Orador: Ginés García. Tema: «Misión del pueblo en los momentos actuales»." (La Vanguardia, 23 de setembre de 1936) 

D'altra banda, també fou llogat com a espai d'espectacles d'il·lusionistes i ventrílocs. L'espectacle d'il·lusionisme va ser tot un èxit de públic i segurament deuria ser per a molts dels assistents quelcom mai vist; sobretot veure com "serraven en directe" a una dona. El diari progressista editat en castellà i esmentat més amunt, ho narrava de la següent manera:

"La nueva Empresa del Coroleu, de San Andrés, ha organizado para hoy y mañana tres grandiosas funciones a base del sensacional espectáculos que presenta Comitre y del célebre actor cinematográfico Rafael Arcos. 

Comitre deleitará a los vecinos de la barriada de San Andrés con sus magníficos trucos de iiusionismo que han sido tan celebrados recientemente en el teatro Poliorama, y que le han valido los más entusiastas elogios de toda la Prensa barcelonesa. 

También presentará el número en que sierra a la vista del público a una mujer. 

Este número, por el sólo vale por todo el programa por su emoción sin límites. 

Rafael Arcos, que acaba de filmar su pelicula "El Niño de las Coles", repetirá en el Coroleu sus éxitos de siempre con sus monólogos que tantos otros artistas han querido imitar con tanta frecuencia y le dará ocasión a recibir los aplausos que tan merecidos tiene por sus intervenciones en distintas películas españolas." (El Diluvio, 11 d'agost de 1934) 

Retrat signat per l'actor Rafael Arcos i dedicat al fotògraf Josep Gaspar. Josep Gaspar / ANC.

El ventríloc Paco Sanz acomiadava la gira per Barcelona a Sant Andreu de Palomar amb un espectacle 

"La Empresa del Coroleu, de San Andrés, ha contratado al popular ventrílocuo Sanz para que actúe hoy. 

Bien reciente todavía la temporada que ha llevado a cabo en el teatro Poliorama, su actuación en el Coroleu viene a ser como una continuación de sus no interrumpidos éxitos y de seguro de que en San Andrés, donde tan famoso artista no había tenido ocasión todavía de llevar sus muñecos, la presencia de don Liborio y Juanito ha de llenar de regocijo a toda la chiquillería. 

Sanz dará dos únicas funciones que prometen ser un verdadero acontecimiento, ya que en cada uno de ellas cambiará el programa." (El Diluvio, 2 de setembre de 1934) 

A nivell teatral també trobem companyies foranes que també van deixar petjada. Una de les actrius de més nomenada d'aquells anys, la Margarida Xirgú, hi va actuar amb la companyia que compartia amb el també actor Enric Borràs. Les entrades per veure l'elenc d'actors i actrius de la Companyia Xirgu-Borràs s'exhaurien  ràpidament. El Diluvio  ho narrava així:

"Mañana la compañia Xirgu-Borrás, que recientmente actuó con gran éxito en el teatro Poliorama, dará una representación popular del drama de Guimerá 'Terra Baixa' en el teatro Coroleu, de la populosa barriada de San Andrés.

El anuncio de esta representación de 'Terra Baixa' por los colosos de la escena catalana, ha despertado extraordinario interés, ya que des de hace años  Margarita Xirgu y Enrique Borrás no habían tenido ocasión de trabajar en San Andrés.

Ahora, en esta función, que tiene carácter popular, la Xirgu y Borrás, des del teatro Coroleu volverán a ponerse en contacto con los habitantes de la citada barriada que, al solo anuncio de la representación de 'Terra Baixa', han hecho infinidad de encargos de localidades." (El Diluvio,  23 d'agost de 1934)

Els actors Margarida Xirgu i Enric Borràs -centre de la imatge- en una estampa datada els anys trenta. Josep Brangulí / ANC.

Dies abans de l'actuació de la Xirgu i Borràs havia actuat el baríton Eduard Brito amb la Lírica Cubana. I el setembre següent actuaven artistes argentins de gira per l'Estat espanyol. El dramaturg Josep Maria de Sagarra també hi estrenaria en aquesta sala una de les obres, concretament el poema en tres actes 'La Reina', el 26 de juny de 1935. Peça estrenada al teatre Nou del Paral·lel, el 20 d'abril d'aquell mateix any per la Companyia Vila-Daví. 

Imatge d'Ángel Ossorio y Gallardo en sortir de la conferència que donà a la Sala Coroleu, el 5 d'abril de 1936. Acte organitzat per Unió Democràtica de Catalunya. Josep Maria Sagarra / La Humanitat.

Entre els conferenciants que van dissertar a la Sala Coroleu trobem figures destacades de la política del moment com l'esmentat regidor barceloní Jaume Vàchier, l'andreuenc Josep Dencàs -conseller de Sanitat i Governació de la Generalitat de Catalunya-, el comunista  i regidor de Barcelona Víctor Colomer, el publicista Jaume Miravitlles, el trotskista Joaquim Maurín i molt altres. Tanmateix, una de les figures més destacades de la democràcia cristiana espanyola Àngel Ossorio y Gallardo -qui havia estat governador civil de Barcelona abans de la Setmana  Tràgica i advocat defensor de Lluís Companys arran dels Fets d'Octubre- va excel·lir amb la seva conferència efectuada a la Sala Coroleu el 5 d'abril de 1936. La xerrada va dur per títol "Les orientacions socials de Pius XI"; on feu una fèrria defensa de la doctrina social cristiana. El diari d'Esquerra La Humanitat ho reflectia amb aquestes paraules:

"Diumenge, al matí al cinema Coroleu, de la barriada de Sant Andreu, va donar el senyor Ossorio i Gallardo la seva anunciada conferència sobre 'Orientacions socials de Pius XI', organitzada per Unió Democràtica de Catalunya. De molt abans de l'hora assenyala per la conferència, la sala de localitats altes era ja ocupada i molts hagueren de romandre drets als passadissos. 

Ocupà la presidència de l'acte el senyor Pau Romeva, junt amb els senyors Carrasco i Formiguera, Roca i Cavall, Ferrer i d'altres elements directius  d'U.D.C. En aparèixer a la tribuna l'il·lustre jurisconsult, fou objecte d'una sorollosa ovació." (La Humanitat, 7 d'abril de 1936)

La conferència va ser retransmesa per Ràdio Barcelona, fet que demostra la importància de l'orador. Ossorio y Gallardo feu una defensa de la doctrina social cristiana, tot apel·lant a una justícia social envers els treballadors i no pas a una missió caritativa com fins aleshores es venia fent.  En referir-se a la encíclica dictada pel Papa Pius XI Ossorio remarcava:

"Reconeix  (Pius XI) la necessitat del capital i el respecte  al qual té dret; però afegeix  que la justícia es  violenta  quan el capital esclavitza el proletariat  per tal de servir interessos il·legítims  i que sobre  això hi ha alguns postulats  del socialisme moderat que no difereixen en res dels principis de la democràcia cristiana. Això, afegeix, no ho comprenen  algunes persones que es diuen cristianes  com, per exemple , una senyora del del Nord d'Espanya que va encarregar a l'església  unes pregàries perquè Déu convertís el Pare Sant. Segurament, aquella senyora tan cristiana no podia comprendre que el Sant Pare  estigués al costat dels obrers." (La Humanitat, 5 d'abril de 1936)

En acabar la conferència, Ossorio y Gallardo va ser aplaudit calorosament tant a dins del local com a fora. 

Aquests petits exemples de retalls de premsa son una bona mostra de la vitalitat que va tenir la Sala Coroleu, no només com a cinema sinó com a lloc de conferències, mítings, espectacles d'il·lusionisme i ventrílocs, teatre i boxa. Resseguint les hemeroteques dels anys de la Guerra Civil  hi hem trobat una única referència -un míting de la CNT-,  dada que ens fa pensar que la sala gestionada per l'empresari local Chomón -al mateix temps responsable d'altres espais escènics com el Catalunya, al Poblenou i el Muntaner, a Barcelona- ja no seguís al peu del canó oferint tota mena d'espectacles i conferències. Després hi ha qui diu que durant la guerra va ser un taller on es feien les peces que després es convertirien en monedes de la República. Fos com fos, la vida activa com a local de cinema, conferències i espectacles varis va quedar circumscrita entre 1931 i 1936. 

Pau Vinyes i Roig  

Referències:

El Diluvio, Barcelona.

La Humanitat, Barcelona.

La Vanguardia, Barcelona.