L’esport tal com l’entenem avui dia a arriba a Catalunya a través de persones d’origen estranger. Només cal veure el cas del Barça on trobarem la figura del suís Joan Gamper que va fundar el desembre de 1899 a un gimnàs un club de futbol a semblança dels equips que hi havia a l’Europa occidental. Els promotors de les noves pràctiques esportives idealitzen el nord tot copiant-lo i procuren esdevenir referents a nivell econòmic i polític. Hi ha la plena capacitat en certes elits benestants de Catalunya d’incorporar jocs de gimnàstica i esports britànics. L’esport és vist com un element de societat modernitzada, que va més enllà de la tradició i trenca motlles en ser considerat un nou estàndard de la cultura.
Dins dels nous esports, a principis del segle XX, els que tenen més difusió i pràctica entre les elits benestants són la boxa, el ciclisme, el tennis i, en menor mesura, el futbol. No serà fins ben entrat els anys 20 que el futbol començarà a gaudir d’un seguiment massiu. El futbol transformarà la pràctica esportiva en esdevenir un joc de masses. Permet la introducció de més jugadors, és fàcil de practicar i l’emoció és constant.
En canvi, esports considerats com a tals avui en dia en aquella època no ho eren pas tant. És el cas de l’excursionisme. En els seus inicis tenia un vessant més científic i acadèmic. Cap a finals dels anys 10 i a principis dels 20 comença a tenir una consideració esportiva, sobretot pel que fa els esports d’hivern com l’esquí o les curses d’alta muntanya.
A Sant Andreu de Palomar els inicis de l’esport anirien en paral·lel a la resta del país. Tanmateix, l’erudit i religiós andreuenc Joan Clapés i Corbera (1872-1939) en les seves Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (Catalònia, 1930-31), en el capítol dedicat als esports, ens parla de l’afició pel joc de la pilota per part dels andreuencs:
“Els nostres avantpassats devien ésser molt aficionats al joc de la pilota, car per això sol, tenien un local que ha arribat fins a nosaltres amb aquest nom. Feia son possessor unes cent cinquanta pessetes al mes, solament d’entrades, i això al néixer el segle XIX.”
Sembla ser que la pràctica d’aquest joc es remuntava a casa nostra al segle XVIII i era considerat com higiènic, mogut i molt concorregut com ho eren els balls que s’organitzaven per la festa major. I en època d’allotjament de tropes en el municipi la seva pràctica augmentava. Una de les altres aficions entre els andreuencs era el joc de les boles, el qual, segons mossèn Clapés, tenia més alta distinció que el de la pilota i amb un gruix més considerable d’admiradors. Arran de la primera exposició universal de Barcelona s’estengué l’afició per jugar a la pilota basca. A Sant Andreu, tota associació que tingués pati amb parets eren utilitzats per a la pràctica d’aquest esport vingut del nord de la península Ibèrica. Amb l’arribada de noves pràctiques esportives aquests jocs deixaren de tenir concurrència i esdevingueren oblit.
Primera i única fotografia del "Foot-ball Club Escocès" amb la seva alineació. Arxiu Centre d'Estudis Ignasi Iglésias-Fons Unió Esportiva Sant Andreu.
El 1899, amb l’arribada de britànics al nostre poble arran de la pujança de la indústria tèxtil, es fundaria una de les primeres entitats esportives dedicades al futbol. A finals de desembre d’aquell any es presentava en societat el “Foot-Ball Club San Andrés”, format íntegrament per escocesos. El 2 de febrer de 1900 jugaven el primer partit al velòdrom de la Bonanova perden contra el FC Barcelona -amb dos únics gols de Joan Gamper-. El nou club tot just havia mudat de nom i esdevenia “Foot-Ball Club Escocès”. Aquella primera alineació “andreuenca” va ser: Hamilton, Wallace, Fallon, Denniston, Wyshart, Dykes, A. Black, Gold, J. Black, D. Mauchan i Girvan. Tot i això, l’Escocès va desaparèixer com a club al cap d’un any. No serà fins l’any 1909, que naixerà un nou club de futbol sota la denominació de L’Andreuenc. I dos anys després sorgia l’Avenç de l’Esport, fundat arran de l’escissió d’un grup de jugadors de L’Andreuenc. Aquestes dues entitats conjuntament amb l’Esport Ciclista Andreuenc, l’Atlètica Vida i el Rugbi Club Sant Andreu -aquesta darrera entitat per poc temps- es fusionarien i crearien la Unió Esportiva Sant Andreu, l’associació per excel·lència de l’esport andreuenc. La UE Sant Andreu participarà en diversos campionats a nivell català i estatal. Les quatre barres del club seran omnipresents en quasi tots els camps jugats – a excepció dels primers anys del franquisme en que serà bescanviada la vestimenta pel color blanc i el nom pel de Club Deportivo San Andrés-.
L’excursionisme també va tenir el seu seguiment massiu entre els andreuencs i les andreuenques. Moltes entitats de Sant Andreu disposaven de la seva secció excursionista. L’Ateneu Obrer, Els Catalanistes – Grup Excursionista Bon Temps- , l’Ateneu Sant Lluís de Gonçaga, el Casal Catòlic -G.E. Bon Camí-, La Lira, L’Avenç Obrer Català -G.E. Xucla Rau- o en el cas del Tallers del Nord amb l’Agrupació Excursionista Ferroviari... en són uns bons exemples.
Tanmateix, l’associació dedicada exclusivament a l’excursionisme per excel·lència a Sant Andreu ha estat l’Agrupació Excursionista Muntanya (AEM). Aquesta fou fundada per 37 homes i 7 dones –la majoria treballadors de Fabra i Coats– al setembre del 1930, i la primera seu de l’entitat fou la Societat Coral La Lira. Els primers associats vestien de blau i blanc, els colors del CE Filatures de Fabra i Coats. A finals del primer any de vida comptava amb 60 associats, tal com esmenta l’historiador Joan Clapés a les Fulles històriques.
Altres esports amb un nombre ben gruixut d’aficionats foren el Moto Club Sant Andreu -fundat el 1928 i amb més de dos-cents socis-, l’Esport Ciclista Andreuenc -fundada a inicis dels anys vint-, l’Associació Atlètica Vida -amb referències des de la dècada dels anys deu del segle passat- i el Rugbi Club Sant Andreu -1921- així com el tennis, el golf i el bàsquet. Aquests dos darrers esports practicats a les instal·lacions esportives de la Fabra i Coats, situades en terrenys propers a la Rambla de Fabra i Puig -on el 1922 es fundà el Club Esportiu Filatures Fabra i Coats-. Pel que fa al tennis, segons l’historiador Joan Clapés:
“En 1920, al pati de l’antiga masia de can Magarola s’hi feia el joc de “Lavv Tennis”, entre les senyoretes que constituïen el Grop Feminal, adherit al Centre Popular Catalanista de Sant Andreu”.
La majoria d’aquestes entitats en arribar la Guerra Civil deixaren de funcionar, ja que molts dels seus membres foren cridats al front, i en albirar-se el triomf dels feixistes algunes plegaren veles i deixaren d’existir pel fet de ser entitats amb un tarannà republicà i catalanista.
Pau Vinyes i Roig
Article publicat al Sant Andreu de cap a peus, abril 2019
Comentaris