A partir de la segona meitat del segle xix, sobretot arran del sexenni democràtic de 1868-1874, amb polítiques més progressistes en els aspectes social i cultural, el món associatiu a l’Estat espanyol i a Catalunya va tenir una gran volada i començaren a aparèixer centenars d’associacions o entitats que aplegaven en una seu social persones amb els mateixos interessos polítics, literaris, musicals, esportius, de lleure o mutuals, per posar-ne alguns exemples. Entre aquestes entitats sorgiren centres i agrupacions polítiques amb l’ideal republicà com a bandera. A Sant Andreu de Palomar no en van ser exempts i van sorgir diverses societats republicanes com el Centre Català Republicà Federal, el Centre Republicà Federalista, Acció Catalana Republicana i el Centre Democràtic Republicà Federalista i l’Avenç Nacionalista Republicà -després anomenat Avenç Democràtic Republicà. De totes aquestes entitats només l’Avenç va tenir una llarga durada, les altres tingueren una vida molt curta. En aquest article farem un esbós històric de l’Avenç Nacionalista Republicà.
Dama d’Honor de l’Avenç Democràtic Republicà, amb l’antic estendard de l’Avenç Nacionalista Republicà. Gabriel Casas / ANC.
Segons l’erudit historiador Joan Clapés a les Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (Vol. VII, pàg. 30-31)
«[Avenç Democràtic Republicà] És una associació organitzada de poc ha (després de la caiguda de la dictadura). Varis dels seus components eren ja socis d’aquella “Esquerra Catalana” que a Sant Andreu formaven l’associació “L’Avenç”; alguns són sortits del “Centre Popular Catalanista” i molts joves entusiastes i sense desenganys, constants partidaris de la República i de Catalunya. Formen el partit d’esquerra de la localitat. Durant els pocs mesos que l’entitat porta d’existència s’hi han donat moltes conferències de temes molt candents i variats.
Aquesta societat política és instal·lada al pis de la casa núm. 52 del carrer de Sant Andreu.»
Com esmenta Clapés, l’Avenç Democràtic Republicà va ser una refundació de l’Avenç Nacionalista Republicà, fundat el 1905 i il·legalitzat durant la dictadura de Primo de Rivera. Inicialment, l’entitat estava vinculada amb la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), fundada a Barcelona el 1910, arran de la proposta dels sectors provinents de la coalició Esquerra Catalana. Aquesta coalició estava formada per membres que provenien de les organitzacions polítiques: Unió Republicana, el Partit Republicà Democràtic Federal i el Centre Nacionalista Republicà. Entre els seus fundadors trobem destacades personalitats de l’època com Andreu Nin, Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Joan Vidal i Valls, Albert Bastardas i Sampere, Pompeu Fabra, Pere Coromines, Jaume Carner i l’andreuenc Ignasi Iglésias, el qual va ser regidor del districte Novè per aquesta formació durant els anys 1909-1911.
Davant de l’hegemonia del conservadorisme de la Lliga, la UFNR va cercar la coalició electoral amb els lerrouxistes del Partit Republicà Radical, escenificada amb el famós Pacte de Sant Gervasi de 1913. Aquest fet va suposar el descens en vots i el degoteig de militants que marxaven a altres formacions. El 1917, els càrrecs més representatius sobrevivents van incorporar-se al Partit Republicà Català, que tot just s’acabava de constituir. La UFNR va publicar els periòdics El Poble Català, La Publicidad i La Forja.
L’Avenç va ser el referent dins el republicanisme federal català a Sant Andreu de Palomar. Entre els seus creadors trobem Antoni Palà i Borràs, que el 1910 fundà l’Ateneu Democràcia a les Corts de Sarrià i uns anys després esdevindria el secretari de la UFNR. L’Avenç mantenia una estreta relació amb el Centre Obrer Instructiu de Sant Andreu de Palomar, més conegut com el Casinet i situat a la plaça del Comerç. De fet, la majoria dels membres fundadors de l’Avenç provenien d’aquesta institució cultural i recreativa. Altres membres ho eren, com cita Clapés, del Centre Popular Catalanista.
El 2 d’agost de 1914 s’inaugurava la Joventut «El Cor del Poble», les joventuts de l’Avenç. El butlletí de la societat es feia ressò dels propòsits de la nova organització amb aquestes paraules (Germanor, juliol de 1914, pàg. 20):
«¿Quin és el nostre programa?
El de l’U.F.N.R.; ben unionistes perquè l’unió fa la força, ben federals perquè amb la federació els pobles s’agermanen i s’ajuden, ben nacionalistes per a treballar amb braó per l’autonomia de Catalunya i ben republicans per a assolir les ansies de lliberació tant desitjades per nosaltres i per creure qu’és l’única forma de govern que s’adapta perfectament, avui per avui, a les aspiracions generals del poble.
¿Vol dir això que només farem política? No. Nosaltres no deixarem ni un moment de conreuar la cultura i les belles arts, i per a probar-ho amic mira que t’oferim.
Germanor, el nostre modest periòdic, la Biblioteca, una de les millors i mes selecta, teatre, un dels pocs en que s’hi han donat representacions al aire lliure, i la sala per si ets dançaire.»
La junta directiva elegida el gener de 1916 estava composta pels membres següents:
President: Pere Ros i Gené, Vicepresident primer: Joan Baladrich, Vicepresident segon: Josep Iglésias i Pujadas (germà del dramaturg i poeta Ignasi Iglésias), Secretari primer: Vicenç Blanchart i Gabriel, Secretari segon: Antoni Alier i Torrents, Secretari tercer: Miquel Alba i Moncunill, Secretari quart: Joan Puig i Alsina, Tresorer: Ramon Altafaja i Rovira, Comptable: Domènec Sulé i Aloy, Vocal primer: Pere Sulé i Suñé, Vocal segon: Magí Serra, Vocal tercer: Anton Casanovas i Marqués, Vocal quart: Rossend Gironella, Vocal cinquè: Joan Lluís, Vocal sisè: Narcís Molins i Cortinas.
Inauguració de la Sala de Lectura Joan Maragall de l’Avenç Nacionalista Republicà. Fons Família Vinyes-Roig.
A iniciativa de Pere Coromines i Ignasi Iglésias (que hi van fer donació dels seus llibres), es va fundar la Biblioteca Maragall a la seu situada al carrer del Doctor Santponç, 90. A més de les donacions dels esmentats Ignasi Iglésias i Pere Coromines, la biblioteca també es va nodrir d’altres aportacions de particulars, així com de l’adquisició directa d’obres. Entre els bibliotecaris trobem Narcís Molins i Cortinas i Eudald Castells. Fou una biblioteca amb un anar i venir constants, i tenia com a portaveu el periòdic El Poble Català. L’horari d’obertura era tots els dies de 9 del matí a 11 de la nit («Sala de Lectura Maragall», Germanor, maig de 1914, pàg. 4). Editava la revista Germanor, esmentada més amunt, la qual era el portaveu de la Joventut «El Cor del Poble» de l’Avenç Nacionalista Republicà.
Amb el pas del temps, l’entitat i, per tant, també la biblioteca van canviar de domicili i es van instal·lar en un nou local de la rambla de Fabra i Puig. En esclatar la dictadura del 1923, i com va passar en altres casos en què la catalanitat era la normalitat en què es vivia la cultura a Sant Andreu de Palomar, la biblioteca fou clausurada i l’organització política va patir les mateixes represàlies. A començament dels anys trenta constava que la biblioteca continuava activa en un local provisional del carrer de Balari i Jovany. L’embrió d’aquesta biblioteca, segons Joan Clapés, havia estat la Biblioteca Ignasi Iglésias.
Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona, pronuncia un discurs a la seu de l’Avenç Democràtic Republicà de Sant Andreu de Palomar, l’any 1931. Arguédas / ANC.
L’any 1930 ressorgia de nou l’Avenç, però aquest cop amb la denominació d’Avenç Democràtic Republicà, amb alguns dirigents de l’antiga organització. La seu estava situada al carrer Gran de Sant Andreu, 52, inaugurant-la el 31 de maig de 1930 amb l’assistència de Josep Dencàs, Martí Esteve, Jaume Aiguader, Josep Sunyol, entre d’altres (Volades Novelles, juny de 1930). L’entitat engegarà una campanya pro amnistia per als presos polítics de la dictadura de Primo de Rivera. El setembre de 1931 l’Avenç es fusionà amb el Centre Obrer Instructiu de Sant Andreu de Palomar i fundaren l’Avenç Obrer Català, entitat adherida a Esquerra Republicana de Catalunya, amb seu a la plaça del Comerç, 3.
Pau Vinyes i Roig
Article publicat prèviament a la revista Sant Andreu de cap a peus, gener de 2021.
Comentaris