PETIT HOMENATGE A MOSSÈN XAVIER CASAS (ENTREVISTA)

El dissabte  20 de febrer de 2021 ens vam assabentar de la mort de mossèn Xavier Casas i Ros, rector de la parròquia de Sant Pacià de Sant Andreu de Palomar, durant 40 anys. Qui el va conèixer en destaca la seva bondat i el seu compromís cristià.

Recuperem una entrevista realitzada per l'historiador Pau Vinyes i Roig  i publicada al Sant Andreu de cap a peus, l'octubre de 2007 arran de la concessió del Premi Sant Andreu i ser el pregoner de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar del mateix any. 

Mossèn Xavier Casas amb el Premi Sant Andreu, 2007. Galdric de Rocabruna.
 

Entrevista a Mossèn Xavier Casas, darrer rector de Sant Pacià

EL CRISTIÀ O PREVERE NO POT SER MAI PESSIMISTA

El desembre de 2008 s'hagués commemorat el 40è aniversari l'arribada de mossèn Xavier Casas i Ros a la Parròquia de Sant Pacià, primer com a vicari i després com a rector. Tanmateix, als seus 78 anys de vida mossèn Xavier ha cregut oportú deixar el càrrec, tot just feia tres anys que el bisbe li havia donat pròrroga en la seva tasca pastoral. El proppassat diumenge dia 7 d'octubre la parròquia i el poble de Sant Andreu l'acomiadaven. El seu nou destí, a l'espera de trobar lloc a la residència de capellans de Sant Josep Oriol, serà conviure amb Josep Maria Jubany, ex-vicari  de Sant Pacià i actualment rector a L'Hospitalet de Llobregat.

CAP: Enyorareu Sant Pacià ?

Mn Xavier: Tot just farà 39 anys que sóc a Sant Andreu.  Si algú penses que no em costa deixar la comunitat de Sant Pacià s'equivocaria molt. Però no voldria deixar-me endur només pel cor (que no és fàcil), sinó sobretot pel cap i el seny. He de dir-vos  que sempre m'he sentit i em sento molt content i feliç en el ministeri de prevere al servei del poble de Déu. Han estat els anys de la meva maduresa com home i això em fa goig.

Mossèn Xavier Casas al costat de l'actual rector de Sant Pacià, Vicente Araque. Jordi Esplugas.
 

CAP: El relleu en bones mans?

Mn. Xavier: Sí. Ara, toca el relleu d'una persona nova i ferma. I aquesta persona és en Vicenç Araque, exempleat de la telefònica i veí de Sant Andreu, que als quaranta llargs va escoltar la paraula de Déu i es féu sacerdot.

CAP: El món canvia, però l'església no gaire…

Mn. Xavier: Els canvis els visc amb molta esperança. El cristià o prevere no pot ser mai pessimista . Dins i fora de l'església hi ha accions que entristeixen. Però crec que li hem de donar esperança a les coses.

CAP: Els missatges de la COPE entristeixen…

Mn. Xavier: La COPE comunica un missatge antievangèlic. Dins del món cristià català hi ha moltes queixes de com confonen la nostra realitat nacional.

CAP: L'assistència de joves a les celebracions litúrgiques ha baixat  força?

Mn. Xavier: Actualment a missa l'assistència és més aviat de gent gran. De joves pocs. Crec que la joventut no s'implica gaire en les coses. Viu d'una manera més allunyada de la realitat. Tot i això, hi ha força joves que se senten compromesos.

CAP: L'escola ha de donar obligatòriament l'assignatura de religió , tal com proposen alguns pares i mares?

Mn. Xavier: La paraula obligació em fa mal. Hem de donar possibilitats a aquells pares i mares que desitgin que els seus fills rebin una formació cristiana a l'escola. Mai hem d'obligar.

CAP: Cap on va l'església catalana…

Mn. Xavier. Hem de fer que els bisbes catalans estiguin al costat del poble. Hem defugir d'aquells bisbes que ens malmeten com a persones. Estimo l'església. Per això hem de fer notar, com a cristians de base, el nostre malestar amb certs sectors de la cúria espanyola. En Rouco Varela i en Cañizares no entenen res de la realitat catalana.

CAP: El vostre germà va morir durant la persecució religiosa dels anys trenta…

Mn. Xavier:  El meu germà Josep era seminarista. Va morir amb vint anys. Víctima de la incomprensió. El van venir a cercar mentre recollia raïm durant la verema. Jo tenia 7 anys. Un cosí nostre també va seguir la mateixa dissort. Ara els beatificaran conjuntament amb uns 498 màrtirs de la persecució religiosa.

Mossèn Xavier Casas, a la dreta de l'arquebisbe Lluís Maria Martínez i Sistach, en una cerimònia concelebrava a la parròquia de Sant Pacià. Arxiu Particular.

CAP: En el vostre cor hi  ha remordiment per aquesta pèrdua?

Mn. Xavier: Del meu germà en destaco la seva senzillesa i humilitat i gran amor per la Mare de Déu. Quan el meu pare va saber de l'arribada d'un dels que va denunciar el seu fill, se'n va anar a veure el rector del poble de l'Ordal. El mossèn li contestà: "Josep, el teu fill no te'l tornaran i tu ets cristià i els cristians hem de saber perdonar". I crec sincerament en aquest consell.

CAP: Les campanes de Sant Pacià li han dut més d'un mal de cap…

Mn. Xavier: Personalment crec que han de seguir tocant. Tot i això, si algú ve a queixar-se a la parròquia els atenc i els hi faig saber que s'han de dirigir al Districte. No hem d'oblidar que aquest rellotge el va posar l'Ajuntament i ens ha acompanyat des d'aleshores. Actualment toca força fluix. Per contra hi ha veïns que es queixen, ja que no senten les hores com abans. Entenc i comprenc els qui es puguin sentir molestos, però  la darrera paraula la té el Consell Parroquial. Jo en sóc un humil servidor.

Mn Xavier Casas em demana que faci extensiu el seu agraïment a totes les persones i entitats de Sant Andreu de Palomar, que l'han ajudat en aquest camí de servei a Déu i al poble que l'ha acollit.

Pau Vinyes i Roig

Publicada al Sant Andreu de Cap a Peus. Octubre de 2007

Comentaris