“PLÁCIDO”, UN FILM DE BERLANGA AMB ESCENES ANDREUENQUES

PREFACI: Gràcies a Memòria.cat. Associació Memòria i Història de Manresa ens han arribat imatges del rodatge de la pel·lícula Plácido, entre aquestes tres fotografies del rodatge a Sant Andreu de Palomar. Al final de l'article, les trobareu. Enguany fa 60 anys del rodatge de Plácido.

El proper dissabte 12 de juny es commemora el centenari del naixement de Luis García Berlanga, director i guionista de cinema. Nascut a València el 1921 i mort a Madrid el 2010, Berlanga se’l recorda per pel·lícules com Bienvenido, Mister Marshall (1953), Calabuch (1956, i rodada a Peníscola), El verdugo (1963), La escopeta nacional (1977) i La vaquilla (1985). Però de tota la seva filmografia la que va reeixir més per la dimensió internacional que va rebre va ser Plácido. Rodada el 1961, amb guió del propi Berlanga i de Rafael Azcona, José Luis Colina i Josep Lluís Font. L’excel·lent fotografia del film va anar a càrrec del fotògraf Francesc Sempere i la música va ser encarregada al músic Miquel Asins i Arbó. Entre el repartiment actors i actrius de la filmografia espanyola de l’època. El gran actor català Cast Sendra i Barrufet -conegut popularment com a Cassen- va interpretar el paper de Plácido, a qui acompanyaven en el repartiment José Luis López Vázquez, Elvira Quintanilla, Amelia de la Torre, Julia Caba Alba, Amparo Soler Leal, Manuel Alexandre, Mari Carmen Yepes, Agustín González, Luis Ciges i Antonio Ferrandis. 

 

Cartell publicitari del film de Berlanga "Plácido". Font: Arxiu Privat.

L’argument de la pel·lícula gira al voltant del personatge principal, en Plácido, un home de pocs recursos econòmics quina única propietat és un vell motocarro. Per la nit de Nadal es contractat ell i el seu vehicle per participar a la cavalcada, però just aquell dia venç la lletra del motocarro i no té solvència econòmica per pagar-la. A més, coincideix amb la campanya nadalenca del règim franquista “Siente un pobre en su mesa”. Campanya demagògica de “caritat cristiana” per tal d’expulsar-se la dictadura les vergonyes socials. En un primer moment el film havia de dur per títol “Siente un pobre en su mesa”, però la fèrria censura ho va impedir i finalment es va quedar amb el nom del protagonista. L’Institut Valencià  de l’Audiovisual i la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay (IVAC) va obtenir una còpia del film  el 2009, de la qual no existien els negatius, invertint-hi 20.000 euros en la seva restauració.

Stephen Holden, crític del diari The New York Times, va elogiar-la amb aquestes paraules: “Una de les millors maneres d’enviar missatges subversius a una cultura reprimida ha estat sempre disfressant-los d’humor. (...). Treu l’humor i trobarem una crítica rigorosa  a la cultura espanyola sota el comandament de Franco”.

Tot i que la pel·lícula va ser rodada majoritàriament a Manresa, la part final va ser escenificada a Sant Andreu de Palomar. En els darrers minuts del film s’albira el retorn a casa de Plácido amb el motocarro i una cistella de Nadal, la qual serà retornada al seu propietari al cap d’una estona, i s’hi entreveu la Meridiana en construcció, el fumeran dels Tallers de la Renfe -antigament del Nord- i un edifici del carrer Ignasi Iglésias -aleshores del Orden- amb el seu interior i les escales que connecten aquesta via amb la futura avinguda. L’escena rodada de nit i amb un “FIN” on s’observa de lluny l’estació de Renfe de Sant Andreu Arenal -construïda a mitjan anys cinquanta del segle passat després del soterrament de les vies del tren. L’avinguda Meridiana no seria inaugurada, en el seu tram andreuenc, fins l’any 1967. 

 

Escena final de “Plácido” rodada a la Meridiana amb l’estació de Sant Andreu Arenal i els Tallers de la Renfe al fons. Fotografia de Francesc Sempere.

Tot el rodatge del film es va fer en exteriors excepte l’escena del menjador d’una família benestant on hi ha el pobre sopant. Segons el propi Berlanga ningú de l’alta societat catalana volia deixar el seu domicili per a rodar la seqüència del menjador. L’excepció va venir d’un conegut del director qui sense cap mena de mirament li va oferir casa seva. 

El 1962, l’obra va ser nomenada per la The Academy dels Òscars com a millor pel·lícula de parla no anglesa, sent derrotada pel film suec Sâsom i en spegel (en català Com en un mirall), del director Ingmar Bergman. Part de l’equip de "Plácido" va assistir a la cerimònia dels Premis, celebrats el 9 d’abril de 1962 al Santa Monica Civic Auditorium de Los Angeles. També va ser nominada a la Palma d’Or com a millor pel·lícula del Festival de Cannes d’aquell any, però no sent premiada. Tanmateix, a nivell espanyol va guanyar els premis següents: Medalles del Cercle d’Escriptors Cinematogràfics per a millor pel·lícula, director i actor secundari, que se’l va endur José Luis López Vázquez  i idèntics guardons als Premis Sant Jordi,  de cinema. 

 

Carrer d’Ignasi Iglésias on es va rodar l’escena final del film de Berlanga “Plácido”, tot i que la casa ja no existeix en ser enderrocada en construir-se l'avinguda Meridiana. Fotografia d’Adrià Costa.

Epíleg 

El fotògraf manresà Francesc Escala i Bartrolí ha cedit a Memòria.cat. Associació Memòria i Història de Manresa les instantànies que va realitzar del rodatge Plácido, que s'afegeixen a les que va treure a la llum fa pocs dies, coincidint amb la celebració de la Setmana Plácido i amb els 60 de la gravació del film a la capital del Bages. El diari electrònic Nació Digital (21 de maig de 2021) se'n fa ressò de la donació amb aquestes paraules: 

"Segons l'entitat, la majoria d'instantànies "són desconegudes i tenen un gran interès". D'aquestes vint que s'han afegit, n'hi ha tres que no tenen Manresa com a escenari principal: van ser fetes a Sant Andreu de Palomar, on es va rodar el final del llarg."

Les tres imatges en qüestió:

Imatge 1: Seqüència final de Plácido. Motocarro guarnit per Nadal de 1961 amb dos dels actors del film, a l'avinguda Meridiana -aleshores en construcció-. S'hi albiren les naus dels Tallers de la RENFE  de Sant Andreu de Palomar -els antics Tallers del Nord. Francesc Escala i Bartrolí / memoria.cat

Imatge 2: Seqüència final de Plácido. Motocarro guarnit per Nadal de 1961, a l'avinguda Meridiana -aleshores en construcció-. S'hi albiren les naus dels Tallers de la RENFE  de Sant Andreu de Palomar -els antics Tallers del Nord- i l'Estació de RENFE de Sant Andreu Arenal. Francesc Escala i Bartrolí / memoria.cat

Imatge 3: Seqüència final de Plácido. Escena on els actors  del film es dirigeixen a la casa de la família del protagonista, situada al carrer de l'Ordre -avui d'Ignasi Iglésias. Tram de carrer desaparegut en realitzar-se les obres de construcció de l'avinguda de la Meridiana.  Francesc Escala i Bartrolí / memoria.cat

Tal com hem pogut saber per testimonis de l'època, via Facebook, es van produir una sèrie d'anècdotes durant el rodatge a Sant Andreu. Isabel Seral Serra ens diu:

"Aquesta pel·lícula  va ser rodada en part al carrer de l'Ordre. La casa que surt era sota casa nostra. Teníem un focus gran al nostre balcó. El senyor Berlanga  ens va dir que ens pagaria per les molèsties ocasionades però no vam rebre mai cap duro i van desaparèixer."

I Maria Lluïsa Blanc i Pons ens comenta:

"Aquestes escenes -es refereix a les darreres del film- les vam veure rodar en directe durant tres nits, crec recordar ja que jo vivia al costat, al carrer de Rubén Darío. Jo era joveneta i va ser molt divertit veure com es rodaven unes escenes de pel·lícula"  

Així doncs, ja ho sabeu, si mai passeu pel tram final  dels carrers d’Ignasi Iglésias i Concepció Arenal amb l'avinguda Meridiana, estareu passant per un racó de cinema que va estar a punt de guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa de 1962. 

Pau Vinyes i Roig

Article publicat prèviament al Sant Andreu de Cap a Peus, febrer de 2021, i ampliat el maig del mateix any.

Agraïments: Memòria.cat. Associació Memòria i Història de Manresa.