PER QUÈ S'HA D'ANOMENAR CAMP DE LA FERRO EL NOU EQUIPAMENT POLIESPORTIU DE LA SAGRERA?

La Comissió del Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat el canvi de denominació del carrer del Camp del Ferro pel de Camp d ela Ferroviària, atorgant validesa a la memòria popular. Acció que s'ha pogut dur a terme gràcies als veïns i les veïnes de la Sagrera i Sant Andreu de Palomar. Ara només manca que el poliesportiu se'n faci el canvi i s'anomeni igual. Reprodueixo l'article  que vaig publicar a l'Andreuenc, el 9 de novembre de 2020.

El 5 de març proppassat s’inaugurava un nou poliesportiu  al barri de la Sagrera, frec a frec amb l’ex-poble de Sant Andreu de Palomar, al Districte de Sant Andreu de Barcelona.  Aquest nou equipament municipal ha estat batejat com Camp del Ferro.  La nova denominació a nivell històric és errònia, ja que l’antic camp de futbol, on actualment s’ha edificat el pavelló, era nomenat popularment  com Camp de la Ferroviària o Camp de la Ferro.

Imatge del Camp de la Ferroviària. Records gràfics de Sant Andreu de Palomar, editat per en Pere Mañà i Puig el 1984.

El terreny d’esports era situat entre els actuals carrers de Berenguer de Palou, del Pare de Manyanet, de Bonaventura Gispert  i del Camp del Ferro – en aquest darrer cas també mal anomenat- i de la plaça de Josep Cararach.  Molt a prop del camp hi havia l’antiga fàbrica automobilística Hispano-Suiza, nacionalitzada el 1946 com ENASA -més coneguda com a Pegaso-, el rec Comtal, la fàbrica de Can Portabella i la masia de can Noera. A inicis dels anys seixanta s’hi edificaria el Centre de Formació Professional Accelerada Josep Maria Aleu i el 12 de juliol de 1965  s’inauguraven unes instal·lacions esportives annexes,  amb piscina inclosa, a càrrec de l’Obra Sindical  de Educación y Descanso, traspassades  el 1980 a la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Detall del Camp de la Ferroviària. Al fons les naus industrials de Can Portabella. Records gràfics de Sant Andreu de Palomar, editat per en Pere Mañà i Puig el 1984.

També,  a tocar del Camp de la Ferro, es trobaven les vies per on passaven els trens de la Compañia de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), la gran competidora de la Compañia de los Caminos del Hierro del Norte de España. L’empresa fou fundada el 1856.  El 1898 es va fusionar amb Compañia de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia. Sent nacionalitzada el 1941 per l’Estat franquista i integrada a la xarxa de la Renfe. Per les vies de la Sagrera hi passaven els trens que anaven i venien de Manresa -en els seus inicis-, Cervera de la Marenda, Portbou, Girona, Granollers, Sant Andreu de Palomar,… L’enginyer Eduard Maristany i Gibert en va ser-ne el director des de 1908 fins el 1934. Tot i ser integrada dins de la xarxa estatal de ferrocarrils espanyols l’empresa a dia d’avui encara existeix.

Cartell de l'estació Barcelona-Clot (Sagrera), de la companyia de Ferrocarrils MZA. Autor desconegut / Arxiu Particular.  

Entre 1918 i 1922, en terrenys de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, s’hi va construir a iniciativa de MZA una estació de mercaderies amb el nom de Barcelona-Clot ( Sagrera) – rètol existent en l’edifici per a enderrocar i amb l’afegit de Mercancias a pequeña velocidad– i esdevenint l’espai ferroviari més extens de la ciutat de Barcelona. La construcció de l’equipament ferroviari va comportar l’enderrocament i anul·lació de l’antic baixador d’Horta, existent des dels orígens de la companyia.

Sembla ser que en aquest solar s’hi havia de construir una escola d’aprenents de la Companyia; la qual havia de rebre el nom de l’Acadèmia Ferroviària de MZA. Finalment, el centre educatiu no es va realitzar (Informació aportada per Alfred Puig). Fos com fos, si per la proximitat amb les vies del tren o per la proposta no realitzada de l’acadèmia d’aprenents, el fet és que l’espai fou conegut com Camp de la Ferro o Camp de la Ferroviària.

Tanmateix, on sí que hem trobat informació que ens confirmi la denominació que recorre de boca a orella per la veu de la gent gran de la Sagrera i Sant Andreu de Palomar és en la premsa de l’època. Vet-a-aquí un parell d’exemples:

En el número de setembre de 1929  de la revista  El Cor del Poble, de Sant Andreu de Palomar, s’esmentava:

“També estem assabentats de que el ‘Centre Auxiliar La Llum Andreuenca’ qu’està en ple entusiasme  i cada dia  fan coses noves perquè llurs socis  hi trobin l’esbarjo   que cal obtenir  per fer més planera l’existència , s’hi ha creat una  penya que sols es dedicarà al foment  del Foot-ball. Aquests amics que’s titulen  ‘Penya Tranquils’  faran la seva presentació  oficial el dia 1r d’aquest mes en el Camp de la Ferroviària, on un equip d’entusiastes jugadors es disputaran una magnífica  copa.”

I temps després trobem al diari monàrquic de La Vanguardia, amb l’edició del 20 de novembre de 1931, la següent noticia:

“El próximo domingo se celebraran los siguientes partidos de base-ball, correspondientes al actual campeonato de Cataluña:

Barcelona (segundo) -Dinamita, a las 9 de la mañana en el campo del Sol de Baix. Umpire señor Poyuelo.

Español (segundo) -Dinamita, a las tres de la tarde en el campo de la Bordeta. Umpire  señor M. Pellicer.

Canadiense-A. D. A. E. (Associació Deportiva Avenç de l’Esport),  a las ocho y media de la mañana en el campo de la Ferroviaria (Hispano-Suiza). San Andrés. Umpire señor Taixes.”

Detall del plànol de la ciutat de Barcelona, on podem observar l’espai on deuria situar-se el Camp de la Ferroviària, entre els carrers del Pare Manyanet i Berenguer de Palou i el rec Comtal i les vies de la Companyia Ferroviària MZA | Arxiu IGCC.

Molts veïns i veïnes així ho recorden. A través del grup de  Facebook Sant Andreu de Palomar Abans, s’ha pogut copsar com expliquen anècdotes els usuaris i les usuàries,  tot anomenant el lloc com Camp de la Ferro o Camp de la Ferroviària.

Per aquest motiu crec oportú que el nou equipament municipal sigui batejat (o rebatejat de nou)  amb el nom de Camp de la Ferroviària i si és vol escurçar pel de Camp de la Ferro, per tal de fer honor a l’origen històric del nom i per a anomenar espais, vies públiques i equipaments de la ciutat amb noms femenins, per altra banda prou mancada.

Pau Vinyes i Roig



Comentaris