Prefaci: Aquest article és en construcció. Si teniu més dades documentals o gràfiques poseu-vos en contacte amb l'autor del bloc (final de l'article). A mida que anem aconseguint més informació l'anirem introduint. Moltes gràcies per endavant.
Banys públics i privats
El meu pare, en Joan Vinyes i Riera (1922-1991), acostumava a explicar-nos que de petit ell i els seus companys d'escola es banyaven al Rec Comtal i algun cop a la desembocadura del riu Besòs. Poques noies, per no dir cap, es banyaven al rec i si ho feien eren unes valentes, atès la moral de l'època era molt estricte. Cal dir que a principis del segle passat -fins i tot més enllà dels anys quaranta i cinquanta- moltes cases andreuenques no disposaven de banyera o dutxa. Calia anar als banys públics i no s'hi anava cada dia, com a mínim un parell de dies per setmana. Això qui s'ho podia permetre. D'altres amb una gibrella i una aixeta feien els possibles per netejar-se. I els vàters eren comunitaris en molts casos i solien estar fora de l'habitatge o en balconades interiors. No serà ben entrat els anys seixanta i en ple desenvolupament econòmic que les cases aniran adaptant-se als nous temps i costums higienistes.
 |
Inauguració de la piscina construïda pels soldats de de la Caserna d'Artillería de la Mestrança de Sant Andreu de Palomar, diumenge 11 de setembre de 1938. Foto Walter BDH / Biblioteca Nacional d'Espanya
|
Les primeres piscines a Sant Andreu de Palomar
Sabem per les referències orals que ens han arribat fins avui que l'antiga seu de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, situada a la Torre de Parellada -just entre l'actual carrer de l'Abat Odó i la plaça de les Palmeres-, disposava d'una bassa on els nens i les nenes s'hi banyaven en època de bon temps. Fins i tot algun adult de l'Agrupació Atlètica Vida, entitat adherida a l'Ateneu Obrer, s'hi remullava. Amb el pas dels anys la bassa es reconvertí en piscina i l'Ateneu Obrer creà una "Comissió de Piscina" per al gaudi del seus alumnes i exalumnes així com socis.
 |
| Carnet de l'ex-alumne Joan Bayego com a usuari de la piscina de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar. Arxiu AOSAP. |
Durant la Segona República es projectaren quatre piscines a Sant Andreu de Palomar. Tres d'elles no es dugueren a terme i la tercera tingué un ús merament militar. En aquest darrer cas fem referència a la piscina situada dins de les casernes de la Mestrança del passeig de Torras i Bages. Segons el diari Euzkadi, publicat per nacionalistes bascos exiliats a Barcelona d'ençà l'ocupació del País Basc per les tropes franquistes, la piscina fou inaugurada el diumenge 11 de setembre de 1938, amb un festival d'exhibició de nadadors de reconegut prestigi en el camp de la natació esportiva catalana així com un parit de waterpolo entre dos components de l'exèrcit. Els nadadors eren membres de la Federació Catalana de Natació incorporats a l'Exèrcit Popular de la República.
En els terrenys on s'acabarien construint els habitatges racionalistes de la Casa Bloc, projectats pel Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC), hi tenien cabuda dues piscines públiques, una per a adults i una altra per a infants. El desenvolupament de la guerra i la pèrdua del règim republicà comportà que el projecte quedés en paper mullat.
 | ||
| Planat baixa del conjunt d'habitatges de la Casa Bloc. En vermell les dues piscines projectades, la d'adults i la infantil. GATCPAC / Fons Particular. |
El 17 de novembre de 1931 era inaugurada l'escola municipal Ignasi Iglésias pel president de la Generalitat Francesc Macià. Situada a l'antiga masia de les Carasses -casa pairal data des del segle XVII. El nou centre educatiu fou batejat amb el nom del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglésias per la seva aferrissada defensa de les escoles a l'aire lliure. El centre disposava d'un ampli pati i d'espaiós terreny al seu voltant. L'any 1936, el Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona projectà en l'esmentat sòl una piscina pública. Es realitzaren els plànols del nou equipament (vegeu imatge de més avall), amb data del 5 de febrer de 1936 i signat per dos arquitectes. Malauradament, com succeí amb la veïna Casa Bloc el projecte es paralitzà degut a la Guerra Civil. El nou règim franquista no el reactivà i no serà fins als anys setanta que es construeix una piscina coberta al darrera de l'escola. Per construir-la es va sacrificar un petit bosc de castanyers d'Índia. El 1973, l'Ajuntament de Barcelona cedeix la gestió de la piscina al Club Natació Sant Andreu, fundat just dos anys abans,
qui ja gestionava la Piscina Municipal del
carrer de Santa Coloma, inaugurada a inicis dels setanta del segle XX. A la dècada dels noranta del segle passat la piscina fou clausurada i el 1999 l'espai era reconvertit en un pavelló esportiu. I, a finals de l'actual dècada, el pavelló fou enderrocat per a donar pas a un nou edifici per a usos escolars.
 |
| Plànol inèdit del projecte d'una piscina escolar a l'escola Ignasi Iglésias, amb data del 5 de febrer de 1936. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. |
Si descomptem la piscina descoberta de les casernes de Mestrança podem assegurar que la primera piscina construïda a Sant Andreu de Palomar fou la de l'antiga fàbrica Fabra i Coats, descoberta i edificada dins de les instal·lacions esportives de can Mamella -així era coneguda popularment can Fabra- i per a ús dels treballadors de l'esmentada factoria fabril. Inaugurada el 18 de juliol de 1954, tot coincidint amb la festa en record del Glorioso alzamiento nacional español. El 5 de juny de 1971, la piscina era traspassada al Club Natació Sant Andreu. El 25 de maig de 1986, després d'enderrocar la vella piscina de la Fabra i Coats, es va inaugurar la nova piscina descoberta de 33 metres de llargària. Al cap de dos anys, el club compra les instal·lacions esportives de la Fabra i Coats - adquirides anys abans pel FC Barcelona- i es remodela quasi tot l'espai, desapareixen l'antic camp de futbol del Barcelona Atlètic -els seus precedents foren el CE Filatures Fabra i Coats i l'Atlètic Catalunya CF- i es construeix la nova piscina olímpica de 50 metres. Inaugurada el 14 de juny de 1992, tot just a les portes dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Essent utilitzada com a piscina per als entrenaments olímpics de waterpolo femení i masculí dels jocs d'aquell any. Actualment el club és tot un referent dels esports d'aigua a Catalunya i a l'Estat espanyol.
 |
| Festival de la Moda Esportiva i Natació Artística, celebrat el 10 de setembre de 1960, a la piscina de la Fabra i Coats. Arxiu Amics de la Fabra i Coats. |
 |
| Saltador de salts de trampolí en plena exhibició, a finals de la dècada dels cinquanta, a la piscina de la Fabra i Coats. Tomàs Fàbregas / Fons Tomàs Fàbregas Catarineu. |
 |
| Imatge de la piscina de les instal·lacions de la fàbrica tèxtil Fabra i Coats. Autor desconegut / Pere Domènech i Cusó. |
 |
| Piscina olímpica del Club Natació Sant Andreu, inaugurada el juny de 1992. Arxiu Club Natació Sant Andreu. |
Una altra piscina que ha deixat petjada entre els andreuencs i sagrerencs fou la situada entre el carrer de Berenguer de Palou, del Pare Manyanet, a la plaça d'Albert Badia i el carrer del Camp de la Ferro. Propietat de l'Obra Sindical de Educación y Descanso i després passant a mans de la Direcció General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. Desapareguda la instal·lació nàutica, s'hi construí el nou Pavelló Esportiu Francisco Calvo, gestionat per l'Associació Esportiva Sant Andreu.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris