Tot just a les portes
de la Setmana Santa ens assabentàvem de la mort de Joaquim Serrà i Gómez, qui
en vida ens ha deixat un gran llegat com persona i activista cultural i social. Nat a
Mollet del Vallès el 29 de juny de 1936,
en el sí d’una família amb set germans i una germana.
Quan el rector de la
parròquia de Mollet, mossèn Josep Casanovas Casanovas (1896-1968), va ser
traslladat el 1948 a Sant Andreu de Palomar, va proposar al pare d’en Joaquim,
Vicenç Serrà que treballava a la Fabra i Coats, anar a viure amb tota la
família a la parròquia de Sant Andreu i fer de campaners i cuidar-se de la
neteja de la parròquia. Al cap d’uns anys, van anar a viure al carrer Gran
cantonada amb Riera de Sant Andreu, al costat de la ferreteria Corcoll -on
actualment hi ha farmàcia Clapés-antiga farmàcia Viñas.
Joaquim Serrà
entrevistat el 2015 per BTV tot parlant de la Casa Asil de Sant Andreu de
Palomar. Font: BTV.
De 1962 a maig de 1969
va ser president del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar. Entitat fundada per
catòlics andreuencs l’any 1919. El 1942 el
franquisme va obligar a bescanviar el nom
pel de Centro Católico Parroquial. Sota el seu mandat el Casal va
recuperar, l’any 1967, el seu nom original. En els darrers anys del règim
franquista va ocupar la presidència de la Comissió de Festes de Sant Andreu de
Palomar. Per la Festa Major de l’any 1968 organitza una trobada, signant un
document de germanor, amb dotze alcaldes de pobles de Catalunya que porten per
nom Sant Andreu. En el programa de la festa major d'aquell any s'expressava d'aquesta manera:
"Tengo el honor este año de presidir nuestra y vuestra Fiesta Mayor. No por mis méritos, sino que corriespondiendo a la atención de nuestra Junta Municipal al conceder la presidencia al representante de una Entidad , tan vinculada a nuestro barrio como es el "Casal" y que precisamente este año cumple su cincuenta aniversario.
Al dedicar mis esfuerzos en el puesto que me ha sido confiado, hubiera deseado que existiesen en mi la suma de valores positivos de todas las personas buenas, que durante este medio siglo han actuado desde nuestro "Casal". Quisiera poder disponer de las condiciones , del tesón y del señorio, de aquellos que supieron depositar su semilla, para que otros a lo largo del tiempo pudieran recoger frutos beneficiosos. Estoy convencido de que con estas cualidades la Fiesta Mayor de San Andrés saldría fortalecida de mi gestión. Pero el azar ha hecho que yo sea como uno de los muchos que a lo largo de estas cinco décadas han pasado por nuestro "Casal".
Port ello he de invocar el apoyo de nuestro Excmo. Ayuntamiento y el de vuestra condescendencia, así como la eficaz ayuda de esta fervorosa Comisión Ejecutiva, para poder dar a vuestra y nuestra Fiesta Major. Todo aquel sentido , tradición y sabor que sólo las cosas añejas pueden tener. Si este objetivo se logra, revalorizaremos nuestra Fiesta y nuestro Barrio. Así podremos ocupar el puesto que nos corresponde en esta sintesis de criterios, caracteres y festejos que ennoblece a Barcelona."
Participa de forma directa en l’organització de la primera manifestació autoritzada al Districte Novè, reclamant que als antics terrenys de la fàbrica ENASA-Pegaso s’hi construís una escola i un parc públics – l’escola Infantil i Primària Pegaso i el Parc de la Pegaso.
El febrer de 1975, era
proposat com a membre de la junta directiva de la Casa Asil de Sant Andreu de
Palomar, càrrec que va exercir fins el 2011 quan va complir els 75 anys.
Diverses organitzacions polítiques de signe catalanista li proposen la seva participació en la política activa. Tot i això, ell sempre va declinar formar-ne part. Catòlic practicant; fet que el va fer participar en el consell parroquial de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. Sent membre del consell parroquial va col·laborar amb el pintor Josep Verdaguer en la logística de les pintures murals del temple. Soci de l’esmentat Casal Catòlic, de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i d’Òmnium Cultural.
Qui escriu aquestes ratlles el va tractar els darrers de la seva vida. Vaig tenir el plaer de compartir agradables i sucoses converses així com va cedir imatges per als llibres que tot just realitzava, com L'Abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic 1880-1976 (Editorial Efadós, 2013)
A nivell personal, en
Joaquim, era l’elegància personificada, el que es diu “tot un senyor”. Ha estat
el pilar familiar, la responsabilitat, el seny, la prudència, el referent moral
per tota la seva família. Persona tendre, solidària, generosa i sincera. Més
enllà d’aquesta vessant, es evident la seva implicació social i cultural que ha
dut a terme a Sant Andreu de Palomar. Una petjada que ens deixa una mica orfe.
Des de l’Associació de
Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar expressem el nostre més sincer condol
a familiars i amics.
Agrair la col·laboració
de Jaume Ribó i Mañà en la confecció d’aquest obituari.
Pau
Vinyes i Roig
Comentaris