Estat Català a Sant Andreu de Palomar
L’any 1922, Francesc Macià, Lluís Massans, Daniel
Cardona, Domènec Solé i Manuel Pagès, dirigents de la Federació Democràtica
Nacionalista, varen fundar el partit Estat Català. Inicialment es va definir
com un partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluitava per
la independència dels Països Catalans i defensava el català com a llengua única
i oficial. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) el partit fou perseguit i molts dels seus dirigents s'hagueren d'exiliar.
El 22 de febrer de 1931, després d’un llarg exili, tornava a Catalunya Francesc Macià, dirigent d’Estat Català amb un fort lideratge entre l’estament republicà i catalanista. El 14 de març, encara no feia ni un mes del retorn de Macià, que els d’Estat Català es reunien a la seu de l’Avenç Democràtic Republicà de Sant Andreu de Palomar, situat al carrer Gran núm. 52 -on després hi hauria el Gimnàs Lleure. Sembla ser que la proposta del lloc de trobada va ser de l’andreuenc Josep Dencàs (1900-1966), aleshores vicepresident de l’Avenç Democràtic Republicà, dirigent d’Estat Català i futur conseller de Sanitat i posteriorment de Governació de la Generalitat de Catalunya i metge de professió. Després de debatre els punts bàsics i de la discussió de participació o no a la Conferència de les Esquerres Catalanes, a celebrar els dies 18 i 19 d’aquell mes al Foment Republicà de Sants, es decideix participar-hi. Arran de la Conferència d’Esquerres naixerà Esquerra Republicana de Catalunya, partit homogeni durant els anys de la República.
L’1 d’abril de 1932 s’inaugurà la nova seu andreuenca d'Estat Català, situada al
carrer de Pons i Gallarza, 3, en un dels pisos de l’emblemàtic edifici
modernista de Can Vidal. Durant la guerra, aquest local fou centre
d’allistament, de recepció i tramesa de paquets per al front.
La formació va ser força activa durant els anys de la guerra, i el seu portaveu era l’expropiat Diari de Barcelona. En finalitzar el conflicte bèl·lic els seus membres s’hagueren d’exiliar per por de possibles represàlies.
Retrat dels germans Josep i Ramon Jolis i Calvés, d'esquerra a dreta respectivament. Fons Família Jolis-Jolis.
Josep Jolis i Calvés
Entre els militants de la secció andreuenca d'Estat Català hi trobem Josep Jolis i Calvés. Tot seguit en fem un esbós biogràfic.
La transcripció del nom per part de la premsa de l'època és errònia, atès se'l nomena com a Josep Joli i Galés. Les dades que tenim d’ell són escadusseres. Fill de Joan Jolis i Coma (1883-1950), de Torelló, i Francesca Calvés i Armengol (1883-1964), de Castellar de N'Hug. Solter i d’ofici comerciant. Al llistat de socis de l'Avenç Obrer Català de 1936 el trobem domiciliat al carrer de Porta, 22 -actual districte de Nou Barris i edifici actualment enderrocat. Membre de la secció local d’Estat Català de Sant Andreu de Palomar i secretari del Comitè de Socors Roig Internacional del Districte IX.
Tres mesos després d’iniciar-se la Guerra Civil participa en el front de Madrid, on caurà mort el 7 de gener de 1937. La portada del Diari de Barcelona-Estat Català del 15 de gener de 1937, s’albira la comitiva fúnebre amb la banda de música d'Estat Català al davant del fèretre al seu pas pel passeig de Josep García -actual rambla de Fabra i Puig-, camí del cementiri de Sant Andreu de Palomar on va ser soterrat el 13 de gener.
El mateix dia de l’enterrament el diari La Humanitat , sota el títol "El Socors Roig Internacional i l'enterrament del nostre company Josep Joli", esmentava:
"El Socors Roig Internacional comunica a tots els seus afiliats, ensems que a l'opinió pública en general, que avui dimecres, a les tres de la tarda, tindrà lloc l'enterrament de l'afiliat a aquesta organització, secretari jurídic del primer Comitè del SRI, del districte IX, company Josep Joli Galés (sic), mort gloriosament al front de Madrid, complint amb el seu deure.
El company Galés (sic) pertanyia a les forces sanitàries catalanes que operen al front de la capital de la República, i en un combat dels darrerament lliurats en aquest sector va tenir la dissort, mentre recollia un germà ferit, d'ésser tocat per les bales criminals d'una metralladora enemiga.
Aquest company ha mort, però el record de la seva actuació tant a la rereguarda com als rengles de foc perdurarà en nosaltres.
Tots els companys responsables del Socors Roig Internacional han d'assistir amb llurs pancartes i banderes a aquest homenatge pòstum al germà caigut.
L'enterrament, com hem dit abans, serà a les tres de la tarda d'avui, i sortirà del Casal d'ESTAT CATALÀ del districte IX, o sigui del carrer Pons i Gallarza, núm 3, Sant Andreu.
Antifeixistes, assistiu-hi! "
Nota publicada al Diari de Barcelona-Estat Català el 13 de gener de 1937. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Un dia abans de l'enterrament el Diari de Barcelona-Estat Català publicava una nota on feia saber que els músics de la banda de les Milícies d'Estat Català que es trobessin lliures haurien d'acudir al soterrar del company caigut en acció de guerra.
Segons el tot just ara esmentat periòdic: "La presidència del dol era constituïda per la família del finat, pel Comitè Central d'E.C. i la Junta del Casal de Sant Andreu". La marxa fúnebre fou oberta per les patrulles de control de Sant Andreu de Palomar i en el seguici hi figuraven companys del difunt del Socors Roig Internacional i les bandes militars d'Estat Català, del PSUC i la Caserna de Carles Marx. Tal com s'observa en la imatge publicada al Diari de Barcelona podem albirar banderes estelades i una munió de persones que van voler retre el darrer homenatge a l'andreuenc mort al front de Madrid. Per la informació recollida al diari vespertí d'ERC Última Hora (13 de gener de 1937) sabem que pertanyia a les forces sanitàries catalanes que operaven al front de la capital de la República espanyola.
Crònica de l'enterrament publicada al Diari de Barcelona-Estat Català, el 14 de gener de 1937.
.%2031:1:1937_JJC.png)
Enterrat en el cementiri de Sant Andreu de Palomar, al nínxol de lloguer 7642 del Departament 3r., en el que figura com a declarant el Casal d’Estat Català de Sant Andreu. En ser un nínxol de lloguer, al cap de dos anys, el cos del difunt seria traslladat a la sepultura familiar.
Per la informació recollida per Jordi Oliva, historiador i impulsor del Cost Humà de la Guerra Civil, consta que:
"Ingressà a milícies a Barcelona, el 10 de novembre de 1936. Amb la militarització de les milícies, la seva unitat passà a ser la 26 Divisió. Consta en l'expedient de pagadoria que: 'El causante falleció en el Frente de Madrid el 7 de Enero de 1937. Pertenecía a las MILICIAS ANTIFASCISTAS DE CATALUÑA-CUARTEL GENERAL DURRUTI. Sección de la División Durruti en Madrid'".
Gràcies a les gestions del citat Jordi Oliva hem rebut l’expedient oficial de Josep Jolis i Calvés, dipositada al Centro de Documentación de la Memoria Histórica. On hi trobem tota la paperassa que van haver de lliurar els pares per tal de poder cobrar un subsidi atesa la seva pobresa, la qual feia referència a les pagues que rebia el fill durant el seu període de combatent. 300 pessetes mensuals, que les rebrien els pares fins la fi de la guerra. Després, en perdre la República el conflicte bèl·lic, les deixarien de cobrar.
D'altra banda, en aquesta documentació també hi trobem la partida de naixement i certificat de solteria del difunt i de matrimoni dels pares, ocorregut el 1906. Així com referència a la seva militància a l'organització política Estat Català.
Contacte
Si teniu alguna dada o sou familiar del difunt, si us plau, poseu-vos en contacte amb l'Opinió Andreuenca a través de l'adreça electrònica: opinioandreuenca1897@gmail.com i d'aquesta manera podrem posar fil a l'agulla a nivell biogràfic i dignificar un andreuenc mort defensant els seus companys i la República.
Pau Vinyes i Roig
Article en construcció
Comentaris