Tal com esmentava en aquest article sobre Eugeni Parareda i les víctimes andreuenques del 19 de juliol de 1936, publicat en aquest mateix blog el 13 de juliol de 2017, una de les primeres víctimes del sollevament militar feixista a Sant Andreu de Palomar va ser el jove Jaume Oller i Prats. Com que les recerques històriques mai es poden donar per tancades -el catedràtic de l'UAB, Joan Serrallonga, amb gran encert ens ho recorda sovint-, atès sempre podem estirar del fil de les primeres descobertes i anar-lo resseguint fins arribar fins allà on la documentació gràfica i escrita així com la memòria oral ens ho permetin. Es bo anar descobrint noves dades sobre un fet històric o personatge que ens ajudin a desfer dubtes i aproximar-nos al coneixement del passat. Per aquest motiu, aprofitant una endreça de papers de qui escriu aquestes ratlles hem localitzat una carta de Pedro Robles, data a Sant Andreu de Palomar el 5 de desembre de 2005, que reproduïm tal com va ser lliurada:
"Amic Pau Vinyes
En la meva assistència a la xerrada col·loqui del Versalles el passat 28 de novembre i vaig fer una petita intervenció per fer algunes correccions sobre el text que es va llegir, fragment d'un llibre vostre.
No es agradable esmenar, però vaig creure que era necessari en aquell magnífic escrit. Si diu que el jove mort al passeig de Torras i Bages el 19/7/1936, es deia Joan Oller. No es cert, el seu nom era Jaume Oller Prats, i vaig ser jo el que va treure de l'oblit la figura d'aquell xicot l'any 1994, quan durant un any vaig exercir el càrrec de conseller d'Afers Socials (Gent Gran)-del Districte de Sant Andreu.La idea em va vindre perquè a la biblioteca vaig trobar un llibre del periodista Huertas Claveria , crec recordar que el seu títol era Els darrers de Sant Andreu, i deia que al passeig - de Torras i Bages- li van canviar durant la Guerra Civil i donava un nom semblant però estrany que li havia facilitat en Salvador Casas, el qual va reconèixer que no s'enrecordava ben bé. Vaig fer un escrit similar al que vaig escriure anys més tard pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias , publicat al Finestrelles 10.
Aquell any 94, condicionat pel meu càrrec, vaig a l'entrega d'un dels primers números del Finestrelles al Centre Cívic -de Sant Andreu-, feta pel Sr. Martí Pous. Em va semblar que seria bo entregar el meu escrit "Quan el passeig de Torras i Bages va canviar de nom" a aquesta institució. I vaig afegir un certificat signat per quatre testimonis , un d'ells era en Miquel Ribas Verdaguer. El seu pare treballava als Establecimientos Morros S.A (fàbrica de molineria), del carrer Palomar, i va ser dels que va veure, a través de la finestra de casa seva, com aquell jovenet passava per davant amb la pistola en mà. El va conèixer i va ser dels que el van cridar dient-li: "No hi vagis, entra a casa". En Miquel, un temps més tard va entrar a treballar a "Can Morros" i amb els anys va arribar a ser un alt ejecutiu d'aquesta empresa. Quan aquests tallers van plegar, sen va endur el llibre on estaven inscrits tot el personal que havia treballat a l'empresa, i vam fer una fotocopia de la pàgina on estava enregistrat aquest xicot, la qual vaig adjuntar amb els documents -que- vaig entregar al Sr. Pous, que ho va agrair molt. D'aquella fotocopia vaig treure aquestes dades biogràfiques: Jaume Oller Prats (tot estava escrit en castellà), 16 anys, nascut a Barcelona el 16 de febrer de 1920 (vaig afegir : va morir lluitant al passeig de Torras i Bages el 19 de juliol de 1936). Fill de Joan i Carme. Vivia al carrer Florida, nº 34, del barri de la Prosperitat. Avui aquest nº correspont a un bloc de pisos nous y no s'han trobat referències a familiars d'aquest xicot. Treballava de fuster als Establecimientos Morros S.A. (Instal·lacions per fàbriques de farines), del carrer Palomar, on va entrar d'aprenent als 14 anys, el 25-6-34.
Els nous tallers de "Can Morros" oberts l'any 1933-34, es feren per substituir els antics que hi havia al vell edifici de l'antic molí sobre el rec Comptal.
La mare d'en Miquel Ribas, era la Isabel Verdaguer, la catalanista, nomenada en els meus escrits, de les que van posar el primer ram de flors al costat del fanal, sobre la taca de sang -cremada per que no acudissin mosques- d'aquell malaurat jovenet i la que va posar un cartró on hi havia escrit: "Aquí caigué una víctima del feixisme. Respecteu les flors". Un dies més tard s'afegí un marquet de fusta amb la foto d'aquell noi i que deia "Jaume Oller Prats. 16 anys" Uns mesos més tard, aquell carrer es posaren dos plaques de marbre donant el nom del jove caigut al passeig.
T'adjunto fotocopia del certificat que vaig el·laborar. Manca la signatura d'en Casas -amb el qual ja havia parlat- i el Sr. Pou em va dir que ja ho faria signar.
També vaig trobar un altre errada, però jo no tenia temps de discutir-la perquè havia de marxar i em va semblar que no era el lloc per expressar-la. Es lo que es refereix a les tres "peces d'artilleria tirades per muls". Aquesta afirmació és nota que està presa d'algun escrit fer per testimonis oculars dels esdeveniments, però no entenien res d'artilleria i ho van generalitzar atribuint que tota l'artilleria era tirada per muls. evidentment que per Barcelona veieren muls i canons, però no eren de les casernes de Sant Andreu, eren del regiment d'artilleria de MUNTANYA de la Caserna de l'avinguda d'urticària . Aquests canons, desmuntats i a sobre muls, anaven bé per desplegar-se silenciosament pels carrers estrets dels barris antics, passant sota els balcons, tal com ho ho havien fet la nit del 6 d'octubre del 34; però el /º Ligero de Sant Andreu era artilleria de CAMPANYA, canons del set y mig amb poc angle de tir, i cada peça amb el seu armó de munició era tirada per sis cavalls sobre el que cavalgaven les artiller. Eren donçs cavalls de raça bretona, similars als que utilitzaven els pagesos, molt bonics per una desfilada.
Jo els havia vist maniobrar pel passeig aquella primavera del 36 y després de la guerra vaig treballar set anys a la Maestranza reparant canons de la guerra fins que m'en vaig anar a navegar. Tot això no té importància literalment, però el cas es que sou tres magnífics historiadors andreuencs , amb els que m'identifico, i aquestes dades son referents al nostre barri i en aquest cas crec que s'escau la cita d'en Cervantes: "Els errors en lletra impressa passen a la posterioritat".
Es poca cosa lo que he volgut esmenar per ajudar-vos en el coneixement d'antigues realitats del nostre barri. Salutacions i Bon Nadal.
Signatura de Pedro Robles "
La carta adjuntava el certificat amb les signatures dels testimonis i els tres historiadors no esmentats pel nom son en Jordi Rabassa Massons, Joan Pallarès-Personat i Pau Vinyes i Roig. És un honor per a nosaltres que un veí autodidacte en l'escriptura i la història ens hagi ajudat a desfer errors.
Esbós biogràfic de Jaume Oller i Prats
Tot i que en la carta de més amunt ja es fa un petit esbós biogràfic he volgut afegir-ne un de nou amb més dades de Jaume Oller i Prats, també amb el testimoni de Pedro Robles.
Resident a Sant Andreu de Palomar. Membre del Sindicat Únic Metal·lúrgic / CNT de Sant Andreu. A la revista Finestrelles, editada pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar l'any 1999, en un article en Pedro Robles ens narra la seva experiència del 19 de juliol de 1936 i ens fa saber:
«En un dels llargs intervals de l'actuació de l'avió (es refereix a l'avió pilotat pel tinent Felip Díaz Sandino,cap de la base del Prat i lleial al govern de la República), cap al migdia, un jovenet, amb una pistola a la mà, va passar a l'altre cantó del passeig; va sortir de la barricada i mig cobrint-se entre el troncs dels arbres que hi havia a la vorera, va anar avançant cap al lloc on es trobaven els facciosos. Quan va passar pel barri, entre els passatges de Jacint Guardiola i Isabel Ribó, ja li disparaven alguns trets. Els veïns li deien "No hi vagis! No siguis boig! Entra aquí a casa!", però ell va continuar avançant. En arribar a un fanal, en front on ara hi ha el número 64 (del passeig Torras i Bages), però que aleshores encara era un camp, un tret el va ferir mortalment (...) Tres dones i un home, enlairant mocadors blancs, anaren a recollir el cos del jove. Els veïns del barri, que miraven aquesta escena des de la cantonada del passatge Isabel Ribó, van veure com se l'enduien en braços de tres homes, mentre les dones continuaven agitant mocadors blancs.
Hores després, segons el citat Robles:
«Unes dones del barri, encapçalades per Isabel Verdaguer, van mar al fanal on va caure aquell xicot i posaren un ram de flors i un tros de cartró en que hi havia escrit:"Aquí caigué una víctima del feixisme. Respecteu les flors". Uns dies més tard s'afegí un quadret de fusta amb una foto del jove amb aquesta inscripció:'.Jaume Oller Prats, 16 anys". Finalment el passeig, amb el canvi de nomenclatura durant la guerra, el passeig s'anomenà Jaume Oller. D'altra banda, segons l'historiador Casas: «El seu germà Joan Oller i Prats, també membre de la CNT (potser d'aquí les coincidències amb el nom Joan), estigué empresonat l'any 1931 a la presó Model de Barcelona per activitats relacionades amb determinats dipòsits d'armes».
A part de la informació recollida per Pedro Robles i la minsa informació que ens dona el Cost Humà de la Guerra Civil no hem pogut esbrinar res més, ni en hemeroteques ni en arxius públics i privats. La mort prematura d'aquell jove de 16 anys va no va deixar cap rastre en diaris de l'època, només la tossuda memòria oral ens ha deixat constància d'aquell tràgic fet.
Homenatge
Des del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias es va proposar a la Taula de Memòria Històrica del Districte de Sant Andreu que l'actual parc de les Casernes de Sant Andreu de Palomar portés el seu nom en homenatge. Tanmateix, decisions polítiques de darrera hora van preferir anomenar-lo en recordança a qui fou regidor del Districte Novè Antonio Santiburcio; mort prematurament als 47 anys. Però com que la memòria popular també és tossuda la gent anomena els jardins com Parc de les Casernes, obviant a qui son dedicats. Malgrat tot, el nou equipament públic en construcció per a joves serà denominat amb el nom de Jaume Oller i Prats. La senyalística i la difusió de les activitats que s'hi realitzin faran constar el nom de la primera víctima del feixisme del 19 de juliol de 1936 amb més ressò.
El nou Espai Jove Jaume Oller, pendent de construcció des de fa 13 anys, estarà situat en un edifici d’habitatges de nova
construcció entre el Passeig de Torras i Bages i el Parc Antoni
Santiburcio. Tindrà una superfície de més de 1.500m2 en 2 plantes i
comptarà amb 2 patis interiors en el mateix recinte. Es començarà a
construir a finals de 2019 i es preveu finalitzar l'any 2021.
Quedin aquestes línies com a record d'un jove valent que va lluitar per a defensar els ideals republicans que el feixista va manllevar amb sang i repressió.
Informació elaborada i recollida per Pau Vinyes i Roig
Comentaris