L’ÀLBUM FOTOGRÀFIC DE MONTSERRAT ROCA I BALTÀ
El dissabte 19 de febrer proppassat, a les 12 del migdia, es van inaugurar dues exposicions relacionades amb Ignasi Iglésias a l’Escola Municipal Ignasi Iglésias. A l’acte hi va haver parlaments de Jordi Rabassa Massons, regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona; Manel Martín Pascual, historiador i membre del CEII; Xavier de la Cruz, fotògraf i vocal del CEII així com comissari de la mostra, i Pau Vinyes i Roig, historiador i també membre del CEII. A l’acte hi va assistir un nombrós públic, l’equip pedagògic del centre, així com alumnes i pares i mares de l’escola. L'exposició ha estat organitzada conjuntament per l'Escola Municipal Ignasi Iglésias i el centre d'Estudis Ignasi Iglésias, amb el suport tècnic d'Espai Gràfic.
 |
Arran de la recerca documental per tal d’elaborar el llibre Ignasi Iglésias (1871-1928). La vigència d’un mite oblidat, l’historiador Manel Martín Pascual i el fotògraf Xavier de la Cruz i Sala van descobrir en el fons Ignasi Iglésias, dipositat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona per Emiliana Vinyes i Miquel, vídua del dramaturg, un àlbum de fotografies. Aquest àlbum era un obsequi de Montserrat Roca i Baltà, aleshores directora de l’Escola Municipal Ignasi Iglésias, a la vídua de l’escriptor. Datat l’any 1935, però amb imatges anteriors, conté un conjunt de fotografies del centre educatiu i la masia que l’acull. Tanmateix, les imatges més interessants són les darreres, ja que estan realitzades per algú experimentat en la fotografia professional. No està comprovat, per manca de documentació que ho confirmi, però podrien ser de la fotògrafa austríaca Margaret Michaelis, ja que l’any 1934 va fer un reportatge fotogràfic de la Casa Bloc en construcció per encàrrec del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), edifici situat just davant de l’escola, a l’altra banda del passeig de Torras i Bages, de Sant Andreu de Palomar. Tanmateix, el més interessant de les imatges és la quotidianitat dels infants durant la seva estada a l’escola: jugant a bàsquet, cuidant i treballant a l’hort, fent classes a l’aire lliure —à plein air—, fent gimnàstica, jugant...
ELS INICIS DE L’ESCOLA
Tot just inaugurada en plena Segona República, el 17 de novembre de 1931, l’escola Ignasi Iglésias esdevingué la quarta institució educativa a l’aire lliure de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1930 l’administració local adquiria la masia de les Carasses, propietat de Valentí Iglésias. La compra fou possible en part gràcies als diners recaptats pels Amics de l’Ignasi Iglésias, els quals volien fer un merescut homenatge al desaparegut dramaturg i poeta andreuenc, mort el 9 d’octubre de 1928. Una escola, doncs, era el millor homenatge, ja que simbolitzava la fraternitat amb l’educació pública.
El 1933 s’hi van dur a terme les primeres reformes per tal d’adequar l’espai a les noves necessitats educatives. Entre les millores el projecte d'una piscina que no va arribar a realitzar-se, tot i que a la dècada dels setanta del segle passat se'n va construir una tot just a tocar de l'escola. Un grup de professors i alumnes van escriure el Llibre d’Or de l’escola Ignasi Iglésias, en què es fa un recorregut per la història de la masia andreuenca i els primers passos del centre educatiu. L’escola fou dirigida fins al 1940 per Montserrat Roca i Baltà, pedagoga nascuda a Cuba el 1892 que rebé la Medalla d’Or del Districte de Sant Andreu el 1982 i li fou dedicada una plaça també a Sant Andreu de Palomar anys més tard, el 1996. Montserrat Roca fou nomenada directora de l’escola Teresa de Jesús —l’actual Turó Blau Entre els primers mestres que hi treballaren[ destaquen Josep Maria Roig, germà de l’advocat i escriptor Tomàs Roig i Llop i oncle de la periodista i escriptora Montserrat Roig; Enric Gibert i Camins, pedagog, que esdevingué director de l’escola un cop acabada la guerra i primer director del nou centre escolar 26 de Enero —actual Arc Iris—, i Angelina Colubret i March, activista republicana als anys trenta. El 1939 les noves autoritats franquistes van depurar alguns mestres del centre per les seves idees republicanes i democràtiques.
Relació de l'equip pedagògic de l'escola, l'any 1937, entre el professorat l'activista republicana Àngela Colubret i March. Arxiu Municipal Contemporani - Fons Escola Ignasi Iglésias.
Durant l’etapa republicana l’escola fou un clar exemple dels valors pedagògics que les autoritats del moment volien incentivar: classes en català i aprenentatge de valors democràtics i socials en un marc de coeducació. Per contra, amb el franquisme, aquests ideals es van censurar. Tanmateix, l’equip de mestres va amortitzar una part del pòsit de la República i, malgrat els entrebancs del nou règim, van poder-se expressar, tot i que discretament.
Tot i que el centre era, en origen, una escola per a nenes i nens, el nou règim franquista hi va imposar la separació per sexes, i s’edificà una nova escola per a nenes amb el nom de Codolà i Gualdo, situada als jardins de la Casa Bloc. No seria fins la represa democràtica del 1978 que l’escola va tornar a ser catalana, de coeducació, i referent dels valors democràtics de la seva fundació.
LA GUERRA CIVIL
El juliol de 1936, un grup de militars i civils s’alçaven contra el règim legítim de la República sorgit de les urnes democràtiques el 16 de febrer de 1936. Tot i l’inici de la Guerra Civil, la renovació pedagògica no s’aturà i el nou impuls republicà decretava el 27 de juliol d’aquell any la creació del Consell de l’Escola Nova Unificada —més conegut com a CENU—, el qual aglutinava les competències legislatives i executives en matèria educativa de l’Estat, de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
Alguns dels alumnes tenien els pares lluitant al front, i el centre també acollia fills de mare obrera vídua. Atès que l’escola es trobava situada just a tocar de les Casernes d’Artilleria i per por que aquestes fossin bombardejades per l’aviació feixista italiana, els alumnes i el professorat van ser traslladats a un nou edifici. El 13 d’octubre de 1936 el president de la Comissió Municipal d’Ensenyament i membre del CENU, Jaume Serra i Húnter, comunicava a la directora que podien instal·lar-se a l’escola de Casa Asil, a l’antic Col·legi de la Sagrada Família, centre reconvertit en Grup Escolar Agustí i Milà —curiosament mantenint el nom del carrer on estava situat, que fou batejat en honor al degà de la catedral de San Juan de Puerto Rico, d’origen andreuenc, Jaume Agustí i Milà. Al centre s’hi van impartir classes matinals, de manera ininterrompuda pels estralls de la guerra, mantenint l’esperit educatiu sorgit dels valors republicans.
Amb el triomf del feixisme tot
s’esberlà. La renovació pedagògica quedava en paper mullat, la coeducació
desapareixia, el professorat era depurat i els que sobrevivien a la depuració
eren considerats delators. I el Cara al sol esdevenia l’himne oficial i
obligat de cada inici de jornada i el català desapareixia totalment de l’aula: tot
en la llengua de l’Imperio. La república dels infants ja no existia.
ELS ANTICS ALUMNES
Per sort, tot aquell llegat no s’ha perdut. Els antics alumnes, associats com a tals, han mantingut la flama d’aquella llavor republicana i n’han transmès els valors a les futures generacions. Membres de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Ignasi Iglésias han estat els principals vetlladors de la figura d’Ignasi Iglésias, dels mestres que van impulsar el centre educatiu i responsables de mantenir la flama ben viva, conjuntament amb el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, de l’ofrena floral cada primer d’octubre a la tomba del poeta dels humils, situada al cementiri de Sant Andreu de Palomar.
Foto de grup dels exalumnes de l'Escola Municipal Ignasi Iglésias amb la regidora del districte de sant Andreu Gemma Mumbrú i Xavier Planes, actual director del centre educatiu., durant l'acte de presentació del llibre L'escola Ignasi Iglésias: 75 anys d'història el maig de 2008. Xavier de la Cruz.
Dediquem als infants de la República, als mestres que van renovar l’educació i la van fer més democràtica i a l’abast de tothom, i a tots aquells que van fer possible la primavera republicana, aquest petit homenatge gràfic.
Pau Vinyes i Roig
Agraïments per la confecció del present article: Xavier de la Cruz i Sala i a l'equip directiu de l'Escola Municipal Ignasi Iglésias.
Comentaris