Vagi per endavant que aquest article és en construcció, a la recerca de més dades documentals que ens ajudin a completar la biografia del finat.
Hem localitzat en el fons de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona dues imatges del fotògraf Carlos Pérez de Rozas -qui curiosament salvà la pell durant els primers anys del franquisme i va poder seguir realitzant la seva tasca dins fotoperiodisme, tot i la seva feina com a fotògraf d'esdeveniments polítics, sobretot d'actes anarquistes-, les quals fan referència a l'enterrament de l'obrer metal·lúrgic Llorenç Cuniga i Colomé, a l'inici de la República en guerra. Cuniga va ser el primer obrer mort en la rereguarda a l'inici del conflicte bèl·lic del 1936. Les dues imatges ens mostren la comitiva del seguici fúnebre vers el cementiri de Sant Andreu de Palomar. Hem localitzat una tercera imatge als arxius holandesos de l'International Institute of Social History, del mateix fotògraf. En totes tres estampes s'albira la participació nombrosa de companys de feina i sindicalistes així com membres del govern de la Generalitat de Catalunya.
Poques dades, per no dir nul·les, hem esbrinat sobre Llorenç Cuniga i Colomé. Només els retalls de premsa de l'època on s'informa de la seva tràgica mort i a partir d'aquí hem pogut albirar en el Llibre de Registres de Naixements de Barcelona, dipositat a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, la data exacte del seu natalici.
Llorenç Cuniga i Colomé neix el 8 de maig de 1899, al carrer de Santa Madrona, número 49, a Barcelona. Se'l bateja com a Llorenç Custodi Enric. Els seus pares són Custodi Cuniga, de 37 anys i natural de Santurdiño, província d'A Coruña, i Enrica Colomé, de 27 anys i nada a Barcelona. Tanmateix, per manca de dades documentals, no sabem en quin any va entrar a treballar a les instal·lacions que l'empresa metal·lúrgica Maquinista Terrestre i Marítima tenia a Sant Andreu de Palomar, des de l'any 1917. Un desgraciat accident laboral ocorregut el 27 d'agost de 1936 li provocà la mort instantània.
Els diaris de l'època van publicar la notícia de l'enterrament seguint-ne el mateix patró, és a dir seguint fil per randa la nota de premsa que els hi van fer arribar. L'únic diari que fuig d'aquests paràmetres és el diari anarquista de la CNT Solidaridad Obrera, del qual en reproduïm la notícia sencera, publicada el 29 d'agost de 1936 sota el títol "Una víctima más. Lorenzo Cuniga Colomer.":
"Ayer por la mañana celebróse el entierro del camarada Lorenzo Cuniga Colomer, que halló la muerte en el cumplimnieto de su deber, trabajando en los talleres de la Maquinista de San Andrés (encara no l'anomena d'Harmonia de Palomar, nom que rebé durant la guerra). Blindando uno de los coches de la Compañia, saltó, violentamente un trozo de chapa , que privó de la vida al trabajador.
El acto de su entierro fué una demostración unánime del afecto en que se tenia al finado.
Su actuación limpiamente anticlerical y revolucionaria era una ejecutoria modelo. Su féretro iba envuelto con la bandera de la agrupación antirreligiosa Ciencia y Humanidad, y los directivos , Guitiérrez, Berugo, Mollá, Puig, Errandoz y Cuevas, testimoniaron con su presencia su fraternal estima.
Formóse la comitiva fúnebre frente a los talleres de la Hispano Suiza, presidiendo el duelo el camarada Vallejo, el consejero Tarradellas, el comisario de Premsa Vilá, Del Valle y Deulofeu, Jiménez y Martí.
A esta presidencia seguía la familiar. Los dos pequeños, hijos del finado, hermanos y otros parientes, y los camaradas Rivera y moreno, del Comité de la Maquinista.
Una campacta muchedumbre iba trés estas presidencias. Un piquete de milicianos dió escolta a nuestro camarada.
Al recibir sepultura, entre una emoción indescriptible, arengó a los presentes el camarada Comas, que tuvo frases elevadas a la recordación de Lorenzo Cuniga Colomer."
La breu crònica periodística de l'enterrament curiosament no esmenta la dona i mare dels seus fills, Josepa i Marcel·lí (2), ambdós menors d'edat. Tot un misteri, ja que no sabem si estava separat o no. La presència del conseller d'Economia i futur president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i Joan es deuria pel fet de ser el responsable de la Industria de Guerra, ja que les grans empreses van ser col·lectivitzades arran de l'inici de la guerra civil. La Maquinista Terrestre i Marítima esdevingué la Fàbrica 0 de la Indústria de Guerra, ja que va ser una de les indústries especialitzades en material bèl·lic del bàndol republicà. Per la nota de premsa abans esmentada sabem que a més de Tarradellas hi assistiren el coronel Ricardo Jiménez de la Beraza i els membres del Comissió d'Indústries de Guerra (1) Eugeni Vallejo, sindicalista de la CNT; Joan Deulofeu i Arquer, enginyer i alcalde de Badalona entre 1934 i 1936; Martí i Del Valle.
El dol es va donar per acomiadat a la plaça del Comerç, després de seguir pel carrer Gran de Sant Andreu. Tot seguit va encaminar-se pel carrer de Pons i Gallarza fins creuar les vies del tren i enfilar vers el cementiri de Sant Andreu de Palomar, on encara una munió de companys sindicalistes, puny enlaire, el va acompanyar fins a la seva sepultura. Anys després, en ple franquisme, el seu cos fou enterrat en una fosa comuna del mateix recinte funerari.
Nota de premsa publicada al diari d'Esquerra La Humanitat, el 29 d'agost de 1936. Font: Memòria Esquerra
Com ja hem esmentat al principi Llorenç Cuniga i Colomé se'l considera la primera víctima de la rereguarda del món fabril. Rastrejant per les hemeroteques no hem trobat més dades sobre el sindicalista, però el nombrós seguici del seu enterrament ens fa preveure que deuria ser una persona prou significativa dins del sindicalisme i obrerisme anarquista local.
Si teniu més dades sobre Llorenç Cuniga i Colomé, si us plau, feu-nos-les arribar a través de l'adreça electrònica: opinióandreuenca1897@gmail.com , i d'aquesta manera anirem arredonint el seu esbós biogràfic.
Pau Vinyes i Roig
(1) La Comissió d'Indústries de Guerra, també coneguda per les sigles CIG, fou l'organisme endegat per la Generalitat republicana el 7 d'agost de 1936 amb l'objectiu d'organitzar i coordinar els esforços de totes les instal·lacions de producció d'armament per abastir l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola. La Comissió va restar operativa a Catalunya fins a l'11 d'agost de 1938, quan va ser del tot intervinguda pel govern republicà després d'anar-li restant competències des dels Fets de Maig de 1937. Font: Viquipèdia.
(2) Sabem els noms dels fills per la nota de premsa esmentada.
Comentaris