LOCALITZADES PEL·LÍCULES DE SANT ANDREU DELS ANYS TRENTA

Donació de set bobines fílmiques a la Filmoteca de Catalunya

Miquel París Giraut, net d’Antoni París i Grau, ha fet donació a la Filmoteca Nacional de Catalunya,  a través del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias,  de 7 bobines de pel·lícules familiars que el seu avi va fer filmar a un cineasta professional -deduïm que podria ser Albert Nicolau González, més conegut com Albert Gasset, andreuenc del carrer de Peronella i veí d’Antoni París, qui habitava al carrer del Doctor Santponç-, però per manca de documentació no podem afirmar-ho de forma absoluta. En un proper post d'Opinió Andreuenc farem una breu semblança biogràfica d'Albert Gasset. 


Les set bobines d'Antoni París i Grau, dipositades a l'arxiu de la Filmoteca de Catalunya. Galdric de Rocabruna i Pi.

 

Antoni París i Grau

Antoni París, nascut al carrer de la Lluna a Inca, Mallorca, el 1895, va ser  un aficionat al ciclisme - el seu pare Antoni París fou el tresorer del Club Velocipédico de Inca i fabricant de barrets- (1) i al tennis. En el camp del ciclisme va ser un dels impulsors de l'Esport Ciclista Sant Andreu, entitat que el 1925 es fusionaria amb d'altres associacions esportives per tal de fundar la Unió Esportiva Sant Andreu (2). El 5 setembre de 1926 és homenatjat per la nou creada UE Sant Andreu, societat de la qual esdevindria vicepresident (3). El diari progressista El Diluvio se'n feia ressò de l'homenatge amb les paraules següents (4):

 

"Deseando la U. E. S. A. demostrar públicamente su reconecimiento al consocio de la entidad don Antonio París, donante del espléndido banderín y protector desinteresado de los corredores de la Sociedad, ha organizado para el domingo próximo un homenaje a dicho señor.

 

El señor París, fiel sostén de la sección ciclista de la U.E.S.A., es quien más directamente ha colaborado en los éxitos obtenidos por los corredores de la entidad en Bilbao, Zaragoza, Asturias, Vizcaya, Mediodía  de Francia, y últimamente en la VIII Vuelta a Cataluña, y consecuencia de sus desvelos por los corredores, ha sido la conquista para la U.E.S.A. de trofeos tan preciados como los Vivert, Vizcaya y Tranvías  de Bilbao, Círculo Artístico  y finalmente el de la VIII Vuelta a Cataluña.

 

El programa del homenaje  comprendre los actos siguientes:

 

A las seis carrera ciclista campeonato veteranos. Salida del local social  y llegada  a Vilasar , conccediéndose  una artística copa , J. Guardia, amén de otros premios.

 

A las once, regreso a San Andrés.

 

A las doce, vermouth de honor en el local social.

 

A las seis de la tarde, gran match de futbol  entre los equipos  Atletas y Ciclistas, disputándose  una magnífica copa. 

 

A las nueve , gran baile en el campo de juego, amenizado por la orquestina Gelambi.

 

Para esta  fiesta la U.E.S.A. invita a todas las entidades  ciclistas en general, constructores y corredores, rogando se den por invitadas las que no hayan recibido invitación.

 

Al homenaje asistirán los corredores participantes en la VIII vuelta a Cataluña." 


L'Esport Català, 27 de setembre de 1926. ARCA

 

A la dècada dels anys trenta serà un dels impulsors de la Cursa Ciclista Infantil, la qual es durà a terme al passeig de Torras i Bages, via de circulació inaugurada per la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l'any 1928, amb la intenció d'unir el nucli antic de Sant Andreu amb la veïna població de Santa Coloma de Gramenet -aleshores la comunicació ambdós poblacions s'havia de fer per mitjà d'un camí estret i mal asfaltat. La cursa comptarà amb el patrocini del comerciant Josep Payarol, propietari de la botiga d'Electrodomèstics Payarol, situada al carrer Gran de Sant Andreu, núm. 108, a tocar de la rambla de Fabra i Puig. Per tal copsar la difusió i seguiment de les curses infantils ens fem ressò de part de l'article publicat al diari d'Esquerra La Humanitat en la cursa de la tercera edició del 1934 (5):


"Tota la setmana passada, nombrosos concurrents assistiren a presenciar l'entrenament  dels petits corredors que diumenge darrer es disputaren el "Premi Payarol", en la tercera prova per al campionat infantil de Catalunya.  En comptades ocasions  hem vist la mobilització de la barriada andreuenca i l'interès  que tothom ha demostrat per aquesta cursa que amb tant d'encert ha sabut patrocinar  l'acreditat industrial  de la barriada Josep Payarol, representant  de la casa  "Philips", expenedora d'aparells de ràdio. El públic que diumenge passat presencià  les curses infantils  a Sant Andreu fou nombrosíssim  des de bona estona abans de començar.

 

Els organitzadors d'aquesta prova havien aixecat una tribuna al bell mig del Passeig del doctor Torras i Bages via andreuenca  que feia de pista -i en ella hi veiérem el doctor Joan Cordomí, regidor delegat del districte; el senyor John, gerent de la casa "Philips"; Josep Payarol, delegat de la casa  "Philips" i donant del premi que s'anaven a disputar els petits corredors, l'exemple del qual tenim que de desitjar que sigui imitat  per altres- i el campió d'Espanya  de ciclisme  per carretera, en curses de fons, Marià Canyardo, els quals presidien l'acte".

Antoni París i Grau amb el seu fill Antoni, a la Cursa Ciclista Infantil de Sant Andreu de Palomar  del maig de 1932. Filmoteca de Catalunya-Fons Família París.
 

En el mateix article es citava a Antoni París com a company de Marià Cañardo i tots dos àrbitres de la cursa ciclista. No hem trobat  cap referència d'hemeroteca de la primera edició d'aquesta cursa infantil a Sant Andreu de Palomar. Tanmateix, i per sort, una de les pel·lícules del Fons Antoni París i Grau ens remeten a la primerenca competició, celebrada el maig de 1932. 


Publicitat d'Electrodomèstics Payarol, apareguda al programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de 1929. Payarol va ser el patrocinador de la Cursa Ciclista Infantil de Sant Andreu de Palomar en vàries ocasions. Fons Família Vinyes-Roig.

   

A més a més de la vinculació en el camp de l'associacionisme esportiu el trobem com a tresorer de la Junta Directiva de l'Orfeó de Catalunya (6), entitat musical andreuenca fundada el 1899 i encara en actiu, així com al Somatent de Sant Andreu de Palomar (7). I com no, aficionat al món de l'automobilisme, participant en les benediccions de Sant Cristòfol, organitzades per la parròquia de Sant Pacià (8). D'altra banda, fou un benefactor cultural, col·laborant en la subscripció i com anunciant de diversos diaris com La Veu de Catalunya, La Humanitat, La Publicitat i L'Esport Català, Destino,... (9). 

 

Anunci del negoci de tractant de ferro vell d'Antoni París, publicat al diari La Publicitat el 1935. ARCA.
 

 

En el camp professional sobresurt com a industrial del ferro, tenint l'administració del negoci primerament al carrer del Doctor Santponç, núm. 38, i anys després es trasllada a viure al carrer de Sant Narcís, núm. 59. En aquest darrera residència, a més de l'habitatge i del negoci, hi fa construir el 1943 un petit teatre, on projectarà pel·lícules a nivell familiar i amical, en funcionament fins el 1980, essent l'edifici enderrocat per construir-hi en el seu lloc un bloc de pisos. A l'inici de la Guerra Civil, arran del Decret de del 6 d'agost de 1936, signat pel conseller d'Economia i Serveis Públics de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i Joan i amb l'acord dels Comitès d'Obrers de les fàbriques,  és nomenat Delegat de la Generalitat a la Indústria J. Feiver (10). 

Teatre on es projectaven les pel·lícules d'Antoni París i Grau, situat al carrer de Sant Narcís. A la imatge, d'esquerra a dreta, Rosita París, Antònia i Miquel París, filla i nets respectivament de l'aficionat al cinema. Autor desconegut / Fons Família París.

Vinculat a l'esfera del catolicisme local, on participarà en tota mena d'esdeveniments eclesiàstics com les processons de Corpus i actes litúrgics de les parròquies de la Santíssima Trinitat (Trinitat Vella) i Sant Andreu de Palomar. Casat amb Antònia Trabal i Gularons, veina del carrer de Garona de Sant Andreu de Palomar,  i amb qui va tenir cinc  fills: Miquel, Rosita , Antoni , Teresa i Angela - les dues darreres filles encara vives. Mor a Sant Andreu de Palomar el 27 de setembre de 1973.






Diverses captures de pantalla de les bobines fílmiques del Fons Antoni París i Grau. Filmoteca de Catalunya-Fons Família París.

 

Digitalització de les bobines

Les bobines han estat restaurades i passades a digital. En elles s’hi poden albirar imatges d’un bateig de la família París, un viatge a Mallorca, una cursa ciclista infantil als tot just inaugurat passeig Torras i Bages a inicis dels anys trenta del segle passat i la sortida d’una celebració familiar de l’església de Sant Andreu de Palomar, on podem albirar l’antiga plaça d’Orfila i les cases que després serien enderrocades i donarien pas a l’actual carrer del Segre. Des del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias (CEII) s'ha volgut  agrair el gest del donatiu d’Antoni París, fent possible la preservació d’aquest valuós llegat de  filmografia, sent les primeres imatges antigues en moviment de Sant Andreu de Palomar de les quals tenim coneixement, amb la projecció d'una selecció de les pel·lícules el proper dissabte 19 de març, a les 12 del migdia, a l'auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra. A l'acte hi participarà Iolanda Ribas i Velázquez, restauradora de la Filmoteca de Catalunya; Xavier de la Cruz i Sala, fotògraf i membre del CEII; Miquel París i Giraut, net d'Antoni Paris; i com a moderador Pau Vinyes i Roig, historiador i vicepresident del CEII. L'activitat ha estat organitzada pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i comptarà amb la participació del Grup de Teatre L'Avançada del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar i el suport de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, la Filmoteca de Catalunya, Espai Gràfic i Llop Roig. Llibres i Cultura. 

 

Pau Vinyes i Roig

 

(1) La Publicidad, 7 de febrer de 1899.

(2) Les entitats fundadores  de la Unió Esportiva Sant Andreu són: L'Avenç del Sport, L'Andreuenc, l'Agrupació Atlètica Vida -vinculada prèviament a l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar-, l'esmenta Esport Ciclista Sant Andreu i el Rugbi Club Sant Andreu -qui poc després se'n separaria i serien coneguts com els Diables Rojos.

(3) La Veu de Catalunya, 22 de maig de 1927, pàg. 10.

(4) El Diluvio, 3 de setembre de 1926, pàg. 21.

(5) La Humanitat, 9 de maig de 1934, pàg. 4.

(6) L'Andreuet, 1 de març de 1925, pàg. 12.

(7) L'Andreuet, 1 de maig de 1927, pàg. 10.

(8) L'Andreuet, 1 d'agost de 1929, pàg.10.

(9) L'Esport Català, 7 d'abril de 1926, pàg. 2. 

(10) La Humanitat, 16 d'agost de 1936, pàg. 4.




Comentaris