Mossèn Clapés és del parer que les primeres ballades de sardanes a Sant Andreu de Palomar es van produir un cop el municipi fou annexionat a Barcelona, per les festes de la Mercè de 1897, amb la participació d’una cobla empordanesa, a la plaça del Comerç. Segons Clapés, «unes sardanes que ningú ballà i tothom admirà».[1] Tanmateix, recerques històriques posteriors han descobert ballades anteriors, a càrrec de l'historiador i arqueòleg Joan Pallarès-Personat, quan Sant Andreu era municipi independent.
 |
| Membres de la Junta Directiva del Foment Sardanístic Andreuenc amb associats de l'entitat, el 11 de juliol de 1925. Autor desconegut / Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu. |
Tot i això, la primera entitat dedicada exclusivament al món de la sardana fou el Foment Sardanístic Andreuenc, associació fundada l’1 de juliol de 1922, tot just fa cent anys. Segons l’historiador sacerdot Clapés, a inicis dels anys trenta comptava amb 22 socis protectors, 285 de numeraris i 323 socis feminals, en total 630.[2] Podem assegurar que va ser l’entitat andreuenca amb més dones sòcies. Els primers socis pagaven el 1922 una pesseta i deu cèntims. El primer president fou Francesc Prat. El butlletí-programa del Foment Sardanístic Andreuenc esmentava el gener de 1924:
«Nosaltres volem ajuntar tots els nostres esforços per una major propagació de la Sardana dintre de les barriades de Sant Andreu, Sagrera i Sta. Eulàlia.
Fugirem de tot partidisme de capelleta, per entendre que aquestes petiteses, ultra no portar res de profit, serveixen tan sols per a perjudicar en últim terme a la sardana. No volem sentar càtedra de saberuts ni tampoc volem aixecar ídols. El nostre lema és solament la sardana. I respectarem tots els autors, posant cura naturalment, en procurar el bon gust entre l’element sardanista.»
La primera junta directiva esta formada per les persones següents:
President: Francesc Prats i Jovés, Vicepresident: Josep Maria Cortada de Prat Gibert, Secretari: Pere Solà i Marimón, Vicesecretari: Jaume Berga i Segovia, Tresorer: Joan Farreras i Basté, Vocal primer: Joaquim Castells i Quintana, Vocal segon: Pere Tió, Vocal tercer: Ignasi Piqué, Vocal quart: Víctor Crusat.[3]
Seguim el relat de mossèn Clapés, que ens descriu l’associació sardanística amb aquestes paraules:
«El benemèrit “Foment Sardanístic Andreuenc” és l’organitzador de la festa de la Sardana, ja des de l’albor de la naixença de l’associació, tots els anys l’ofereix als aficionats de la nostra dansa, acte principal amb el qual culmina el Foment la seva infatigable i gloriosa actuació. És per aquest motiu que compta amb totes les simpaties i amb tots els prestigis que el poble concedeix a les seves institucions preferides, i és degut a aquesta popularitat l’èxit que bé mereix el qualificatiu de fantàstic.»[4]
 |
| Aplec de la Sardana de Torre del Baró, organitzat pel Foment Sardanístic Andreuenc, el 2 de juliol de 1933. Boix / Arxiu Nacional de Catalunya. |
El Foment organitzava una festa anual de la sardana en el bosc de la Torre del Baró,[5] on acudien balladors de Barcelona i del seu pla i dels pobles del Vallès Oriental, a més dels de Sant Andreu de Palomar. El dia de la festa un formiguer de taxis, cotxes particulars i autobusos —amb serveis especials per a l’ocasió— i la gentada que hi acudia a peu, molts dels quals baixaven a l’estació de la MZA de Montcada-Bifurcació, feien cap cap al lloc de la celebració. Algunes de les anyades hi participà l’Orfeó l’Eco de Catalunya.
L’entitat, que editava el butlletí Puntejant, s’hostatjava a la seu del Centre Popular Catalanista, situada al carrer Gran de Sant Andreu, 156.
Durant la dictadura de Primo de Rivera l’associació, així com algunes de les personalitats de la junta directiva, foren perseguits per les noves autoritats pel seu tarannà catalanista. El 1924 s’intentà clausurar la seu del Centre Popular Catalanista, però no va ser possible tancar-lo totalment, ja que s’hi hostatjaven altres entitats, com el Foment Sardanístic Andreuenc. Tanmateix, la secretaria de la seu va ser segellada. Tot i això, l’octubre de 1925 el local fou tancat i van clausurar totes les dependències de les entitats sense cap mena de respecte. Aleshores, el Centre Popular Catalanista i les entitats que s’hi aixoplugaven es van traslladar al carrer Gran de Sant Andreu, 161-163, en un pis propietat de la família Dencàs. L’any següent pogueren retornar a l’antic edifici, tot i que el Centre Popular Catalanista hagué de refundar-se amb el nom de Círculo de la Ilustración i s’hi va prohibir tota manifestació de catalanitat, és a dir, cap senyera ni ensenyament en català.
 |
| Festival del Foment Sardanístic Andreuenc, celebrat al camp de la Unió Esportiva Sant Andreu, en motiu del 5 aniversari de la fundació de l'entitat. L'Andreuet, 15 d'abril de 1927. |
El 1926, un grup de dissidents del Foment Sardanístic Andreuenc, disconformes amb el tarannà que anava agafant el consell directiu d'aquesta associació, decidiren fundar una nova entitat dedicada al món de la sardana, amb el mateix entusiasme i la mateixa finalitat de fomentar la dansa nacional de Catalunya i les danses populars catalanes. Van batejar la nova societat amb el nom de Sardana Popular de sant Andreu de Palomar. La seva seu estava situada al Centre Auxiliar la Llum andreuenca, popularment coneguda com la Rosa. Durant el temps que va existir com a associació organitzava ballades públiques setmanals a la rambla de Fabra i Puig. J. Roca i Pairachs va ser-ne un dels presidents i Isidré Solé, secretari.
 |
| Ballada de sardanes davant la Biblioteca Pública de Sant Andreu de Palomar per la Festa Major de 1928. Autor desconegut / L'Abella d'Or. |
Les noves autoritats del règim van negar permisos per fer ballades a la via pública, fet que va obligar al Foment a limitar-se a fer-ho en locals tancats; tot i que en els darrers anys de la dictadura es va ser més permissiu i se'n pogueren realitzar en l'espai públic. També obligaren a publicar tots els programes en llengua castellana. Després de la República en guerra, l’associació fou dissolta. Hereu d’aquell Foment Sardanístic Andreuenc,
el 1997 naixia el Foment Sardanista Andreuenc, en
record d’aquells que antany van promoure la cultura sardanística a Sant Andreu de Palomar.
Pau Vinyes i Roig
[1] CLAPÉS I CORBERA, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, vol. VI. Barcelona: Catalònia, 1930-1931, pàg. 113.
[2] CLAPÉS I CORBERA, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, vol. VI. Barcelona: Catalònia, 1930-1931, pàg. 113.
[3] Arxiu Històric del Govern Civil de Barcelona. Fons Associacions.
[4] CLAPÉS I CORBERA, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, vol. VI. Barcelona: Catalònia, 1930-1931, pàg. 113.
[5] La Torre del Baró, amb antecedents des del segle xviii com a construcció —en substitució de l’antiga edificació cremada durant la Guerra de Successió—, tot i ser catalogada, va ser enderrocada el 1967 en construir-se l’actual autopista AP-7.
Comentaris