CENT ANYS DE L’AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA SAINT-VICTOR (1922-2022)

 

L’Agrupació́ Fotogràfica Saint-Victor (AFSV) es va fundar el 3 de novembre de 1922 amb la voluntat de fomentar i estimular l’art fotogràfic, i fou una de les primeres associacions d’aquestes característiques de Catalunya. Segons el fotògraf José Manuel Torres,(1) la idea de formar una associació́ dedicada a la fotografia va sorgir d’una conversa que els tres fundadors van mantenir al monestir de Sant Cugat del Vallès. Les activitats que va dur a terme l’agrupació́ en la seva curta existència són importants, ja que va enaltir l’art de la fotografia no solament a Sant Andreu de Palomar, sinó́ més enllà̀ del territori andreuenc. La primera quota que van pagar els associats va ser d’una pesseta amb deu cèntims. Segons l’historiador i capellà Joan Clapés,

«Aquesta Agrupació́ ha estat representada en els salons internacionals de fotografia i de les principals ciutats d’Espanya, a més a més, a quasi totes les exposicions celebrades a Catalunya, des l’any 1922, els seus associats han obtingut valuosos premis. Es aquest grup més important per la qualitat que per la quantitat d’artistes aficionats a la fotografia, molts d’ells distingits per son bon gust, els quals en bona part han obtingut, com dèiem molts premis, en diversos concursos nacionals i estrangers.»(2) 

Carnet d'associat a l'AFSV. Arxiu CEII.

Entre els fundadors trobem els fotògrafs Antoni Arissa —el membre més destacat i reconegut del grup—, Josep Girabal, Andreu Pinyol i Lluís Batlle, i més tard se n’afegiren d’altres, com Francesc Castells, el fons del qual es troba a l'arxiu del MNAC. L’entitat, ubicada primerament al local de la Societat Coral la Lira, l’any 1933 es traslladà al carrer Gran de Sant Andreu, 176, en una granja anomenada Sport. Va arribar a comptar amb més de cent socis —xifra prou notòria per a una associació́ d’aquesta filosofia. Disposava d’una nodrida biblioteca i al primer pis, és a dir al teatre de la Lira, sovint s’hi feien exposicions. També́ va organitzar concursos i sortides fotogràfiques. La junta directiva sorgida de l’assemblea general de socis que se celebrà el 25 de gener de 1924 va quedar composta de la manera següent:

President: Manel Dalmazo i Jové, Secretari: Eusebi Ribó i Felisant, Vicesecretari: Josep Arús i Bonet, Tresorer: Pere Montserrat i Barrabeig, Vocal primer: Antoni Isarz i Sacasas, Vocal segon: Jaume Ballbé i Gómez.

Membres de l'AFSV d'excursió pels afores de Barcelona, a inicis dels anys trenta. Entre els fotògrafs hi trobem Antoni Arissa, Lluís Batlle, Josep Girabal, Andreu Pinyol, Francesc Castells... Autor desconegut / Fons Família Pinyol.

I la junta sorgida del 27 del febrer de 1931:

President: Antoni Arissa i Asmarats, Vicepresident: Antoni Ibarz, Secretari: Dionisio Ramon i Ballbé, Vicesecretari: Ramon Navés i Armajoch, Tresorer: Joan Roma i Buy, Coptador: Ramon Pinyol i Molas, Vocal primer (laboratori): José Albadalejo i Martínez, Vocal segon (excursions): Lluís Vidiella i Sánchez, Vocal tercer (biblioteca): Ricard Torner i Berenguer.

I el setembre de 1934:

President: Josep Isanta, Vicepresident: Valentí Francàs, Secretari: Ramon Parera, Tresorer: Joan Sistaré, Vocal: Santiago Lloveras, Vocal segon: Josep Torrents. 

Anunci de l'Antiga Casa Tianet esperonant a la gent a fer-se sòcia de l'AFSV. Fons Família Vinyes -Roig.

El 1928 l’agrupació́ arribà a un acord amb la Societat Coral La Lira a fi de poder disposar d’un espai per transformar-lo en laboratori. Els dilluns era el dia triat per fer les reunions. Com que els seus recursos eren molt minsos, decidí demanar un préstec a la Societat de 410,50 pessetes, a retornar en mensualitats de 15 pessetes. L’ensenyament de la tècnica fotogràfica era considerada cabdal per atreure nous associats i un reclam per al perfeccionament dels ja iniciats. Segons l’esmentat José Manuel Torres:

«Els membres d’aquesta agrupació́ no eren aficionats a les tècniques massa complicades. Feien servir plaques de gelatinobromur, reveladors de glicina i metol-hidroquinona, papers Leonard, Verux i emulsions ortocromàtiques.»(3) 

Homenatge al fotògraf Miquel Huertas, l'any 1927. Josep Girabal / Arxiu CEII.

L’agrupació́, com altres de signe catalanista i republicà̀, es veié́ obligada a desaparèixer arran del triomf dels partidaris del dictador Francisco Franco, el 1939. El seu fons fou extraviat, l’entitat no va reeixir i els seus membres no retornaren al món fotogràfic de primer pla. Es conformaren a seguir fotografiant en l’àmbit íntim i individual. 

Antoni Arissa i Asmarats (1900-1980), fundador i màxim exponent de l'AFSV i un destacat fotògraf amb notables reconeixements. Any 1928. Autor desconegut / L'Andreuenc.

Per tal de commemorar els cent anys de l'AFSV s'ha previst una taula rodona al voltant de l'entitat i el món de la fotografia a Sant Andreu de Palomar. L'acte es durà a terme a l'Auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, el proper dimecres 16 de novembre, a les 18.30 hores. Amb la participació d'estudiosos de la fotografia i historiadors. Oportunament es comunicaran els ponents. 

Pau Vinyes i Roig

Text publicat (i ampliat)  a El món associatiu a Sant Andreu de Palomar (1852-1939). Les entitats andreuenques. Sant Andreu de Palomar: Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, 2020, pàgines 159-161.

 

Notes

1- Diversos autors. Sant Andreu de Palomar, més que un poble. Barcelona: Vers.Art, 1998, pàg. 169.

2- CLAPÉS I CORBERA, Joan. Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, vol. VII. Barcelona: Catalònia, 1930-1931, pàg. 20.

3- Diversos autors. Sant Andreu de Palomar, més que un poble. Barcelona: Vers.Art, 1998, pàg. 169.