Entre els estats que donaven suport a la República Espanyola sobresortien Mèxic i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URRS). Sobretot la URSS va ser el que més ajut militar i econòmic va donar al règim republicà espanyol. Referent de l’ajut, tot i que amb interessos estratègics i polítics, la Unió Soviètica va esdevenir un recolzament cabdal per a la República. S’organitzaren un seguit d’actes d’homenatge a nivell català i local on es feia esment l’agraïment per l’ajut que s’estava prestant.
A Sant Andreu de Palomar, en celebrar-se el vintè aniversari de la Revolució Russa s'organitzà un acte el 10 d'octubre de 1937, a les 11 del matí, al cinema Recreo d'Harmonia de Palomar, situat al carrer Gran de Sant Andreu, 142, amb la participació d'Amadeu Bonet, d'Estat Català; Marià Hurtado, d'Esquerra Republicana de Catalunya; Felip Barjau, del Partit Socialista Unificat de Catalunya; Jacint Borràs, de la Confederació Nacional del Treball; i Josep Maria de Sucre, de l'AUS. El cartell de l'esdeveniment ho deixava prou clar: "Tots els antifeixistes deuen assistir-hi". I l'acte estava organitzat pel Comitè Català Pro Homenatge a la URSS, secció dels Districtes IX-X, comptant amb la presència de tots els estaments polítics, sindicals, culturals, econòmics i esportius d'Harmonia de Palomar.
En motiu de la celebració de l’1 de maig una nodrida representació de polítics i sindicalistes de la República Espanyola van viatjar a la URSS, entre els quals una delegació Catalana. El viatge va durar del 21 d’abril al 6 de juny de 1937.
Els integrants del viatge sortiren vers la URSS el 21 d’abril de 1937, en motiu de ser convidats pel govern soviètic per medicació de l’Associació Amics de la Unió Soviètica. La primera expedició ho feu en tren i la segona en cotxe. La delegació la integraven Vicente Hernández García per la UGT, dels tallers de l’Aviación nacional i representant del Frente Popular per Múrcia; Plàcido Carretero, socialista i en representació de la classe obrera d’Almeria; Vicente Blasco, obrer miner de les Joventuts Socialistes Unificades i en representació dels obrers de Ciutat Reial; Hermenegildo Mansilla, de les Joventuts Socialistes Unificades, obrer d’Almadén i en representació dels miners de l’Estat; José Alcalá Zamora Castillo, del front militar de Semosierra i actuant com a secretari de la delegació; F. Galloso, comissari polític de la Brigada Líster i responsable de la delegació; i d’altres membres. Els de la delegació catalano-aragonesa sortiren hores després, suposem que en tren fins a París, seguint després el següent itinerari en vaixell: Londres, Leningrad i Moscou, on arribaren el 30 d’abril, al matí, després de 13 hores en tren des de Leningrad. Aquesta era formada, per Celestí Boada, de la Unió de Rabassaires i alcalde de Gramenet de Besòs; Rafael García Urbano, de la columna Carlos Marx, del front d’Aragó; Joan Galobardes Bartrina, de la columna Durruti; Vicenç Marco López, metal·lúrgic de la Maquinista Terrestre i Marítima; i Pere Arnando i Bofill, treballador de la General Motors; un representant de la columna Macià-companys; un camperol de Casp; i els consellers d’Economia i Defensa del Consell d’Aragó (Última Hora, 21-4-1937). El viatge deuria ser feixuc si ens atenem a les dificultats per viatjar-hi sense poder creuar Europa per terra, on la majoria d’Estats centre-europeus estaven en mans de règims feixistes i totalitaris, i era perillós travessar-los, així com per la durada d’aquest.
L’estada a Moscou va durar fins el 12 de maig i estigueren allotjats en el Gran Hotel. A Moscou va viure en directe la celebració de l’1 de Maig des d’un lloc privilegiat, a tocar de la llotja de les autoritats. La commemoració va durar des de les 9 del matí fins a quarts de vuit del vespre. En iniciar-se la desfilada militar, tal com explica Boada en l’entrevista que li efectuà Àngel Ros periodista del diari La Rambla, “el camarada Budioni, el qual tingué paraules d’encoratjament per al poble espanyol”.
Sobreeixiren les pancartes contra els règims feixista i nazi de Mussolini i Hitler. A més dels militars també hi participaren joves atletes. En finalitzar l’acte la delegació catalana i espanyola foren saludats per les persones allí presents.
Els 12 dies que van romandre a Moscou els aprofitarem per visitar escoles bressols i de primària, fàbriques on s’entrevistaren amb alguns treballadors, casernes militars de l’exèrcit roig. També visitaren la redacció del diari Pravda i teatres. Assistiren a la inauguració del Gran Canal, el qual transcorria per 124 quilòmetres. Boada a l’entrevista comparava el transport públic entre Moscou i les ciutats París, Londres i Barcelona, i esmentava que els cotxes que hi circulaven la majoria eren de l’empresa Ford, fabricats a la URSS.
El 12 de maig feien de nou les maletes per encarrilar-se cap a Kiev, capital de la República d’Ucraïna.
I al cap de pocs dies sortíem en direcció la Península de Crimea, on pogueren visitar les colònies dels infants republicans espanyols exiliats en aquell indret, dels quals es calculaven 71 refugiats. El viatge anava finalitzant amb el retorn a Moscou i d’aquí fent el mateix trajecte de l’anada tornaven vers Catalunya i Espanya. Arribant a Barcelona el 6 de juliol de 1937.
Vicenç Marco i López
Entre els integrants de la delegació catalana hi trobem Vicenç Marco i López, treballador de la Maquinista Terrestre i Marítima, fàbrica situada a Sant Andreu de Palomar, aleshores anomenada Harmonia de Palomar. Marco militava a la CNT (Última Hora, 21-4-1937) El diari Treball, òrgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), l’entrevistava, en l’edició del 10 de juny de 1937, juntament amb altres companys de viatge. Tot seguit reproduïm l’entrevista:
“Obrer metal·lúrgic d'Harmonia de Palomar, el qual treballa a la Maquinista Terrestre i Marítima.
Porto una impressió magnífica de tot el conjunt de coses, que pel meu davant han desfilat durant la meva estada a la Unió soviètica.
Jo que havia marxat a la Rússia soviètica amb la impressió de la Rússia pintada en les obres pòstumes d’avantrevolució, dels intel·lectuals com Tolstoi, Dostoievski, Gorki, etc., que tan bellament descriuen la vida sedentària de la gran, Rússia tsarista, embrutida per la incultura, la misèria i el vodka, he trobat una Rússia nova, una U. R. S. S. rica, poderosa i feliç. En el museu de Lenin, de Moscou, he tingut ocasió de veure el procés històric de la transformació del país del socialisme.
I comparant el passat, amb el present feliç i optimista del poble soviètic que es manifesta fins i tot pels carrers i places de totes les ciutats amb el semblant dels seus habitants, hom ha de reconèixer que es troba davant d'un fet real i sentit. El Canal, Volga-Moscova és una obra, meravellosa, i el Metro! ..., si el tinguéssim a Barcelona...
La mainada és una cosa corprenedora l, quina preparació cultural. Per cert que em va passar un fet del qual guardaré un record tota la vida. En una fabrica que visitarem, vàrem anar a l'Escola dels fills dels obrers, en entrar, una nena rossa em va mirar encuriosida, jo la miro i aixeco el puny saludant-la, ella respon a la salutació aixecant també el puny. Em demana una insígnia, que portava ala solapa, la hi dono, ella marxa corrent i no la veig mes.
Al vespre anem a una sessió de cinema amb teta la delegació: en sortir del cinema, trobo aquella nena rossa que em porta un mocador de pioner í una col·lecció de postals.
Com que en sortir de l'escola no havia retrobat la delegació s’havia assabentat on érem al vespre i m'havia esperat per donar-me el pressent d'una pionera soviètica ...
El company Marco, segueix exp1icant incidències del viatge i de l'estada a la. U. R. S. S. Per fi trobem l'home que cercàvem.”
Per aquelles dates i en plena guerra devia ser tota una experiència fer un viatge d’aquelles característiques. En tornar, segurament, Vicenç Marco deuria esplaiar-se amb dades i anècdotes de la seva experiència viatgera així com cantar-ne les excel·lència -segons el protagonista del viatge- d’un règim, que vist amb perspectiva històrica, se’ns mostra com a totalitari als ulls d’avui.
De Vicenç Marco i López, a part de tenir constància per la premsa de l’època com a obrer de la Maquinista i militància anarquista a la CNT, no hem localitzat més dades. Sí algú té referències sobre Vicenç Marco i López us podeu posar en contacte a través de l’adreça electrònica: opinioandreuenca1897@gamil.com
Pau Vinyes i Roig
Comentaris