8.964 republicans espanyols, dels quals 1.972 eren catalans, van ser deportats en camps de concentració nazis. És calcula que d’aquests, un 59% van morir-hi, sobretot a Gusen i Mauthausen. D’aquesta xifra unes 300 eren dones. Els que pogueren sobreviure a l’horror d’aquests camps van poder explicar en vida el que va significar per a ells aquella deshumanització. Tanmateix, en cercles familiars i algun amic proper.
Presoners republicans en l’alliberament de Mauthausen-Gusen | Getty Images
Durant els franquisme i els primers anys de la transició democràtica a l’estat espanyol es va viure en una amnèsia total. I encara avui hi ha qui vol esborrar de la memòria aquella tragèdia humana. Les administracions, sobretot l’espanyola, s’hi ha afegit tard i a voltes amb polèmica. Com per exemple, fer homenatges als deportats del camp de Mauthausen amb l’actual bandera espanyola, oblidant que els republicans empresonats ho van fer lluitant tot defensant la República i la democràcia amb la insígnia republicana.
Gràcies als treballs de recerca d’historiadors i periodistes hem pogut anar desenterrant l’horror de l’holocaust. A casa nostra, l’escriptora i periodista Montserrat Roig i Fransitorra amb el seu excel·lent treball bibliogràfic Els catalans als camps nazis hem pogut desfer l’oblit i començar a posar noms i cognoms als qui patiren les ires dels règims totalitaris.
Hem anat sabent, gràcies també a la gran feina recent d’historiadors, que el règim franquista va ser còmplice d’aquesta barbàrie. El sinistre ministre de Governació Ramón Serrano Suñer –de mare catalana, no oblidem– va col·laborar estretament amb el Tercer Reich. Des demanar la repatriació de significats exiliats republicans fins a desinteressar-se pels milers de compatriotes seus i destinar-los als camps de concentració amb el seu desinterès. Aquests republicans foren considerats apàtrides.
A Sant Andreu de Palomar tenim la nostra desgraciada llista –no completa del tot, malauradament– dels andreuencs que patiren les conseqüències de la reclusió en a aquests camps d’extermini. Gràcies a la labor realitzada per l’historiador andreuenc i avui regidor de Memòria Democràtica a l’Ajuntament de Barcelona Jordi Rabassa Massons sabem el nom dels andreuencs que visqueren en pròpia pell aquell magnicidi. Alguns hi moriren, d’altres en sobrevisqueren.
Tal com explica en un article l’historiador tot just ara esmentat, dels 23 andreuencs censats només 4 foren alliberats. Els 19 restants hi van morir. Fins que no se’ls va citar en l’esmentat article i en l’exposició República i guerra a Sant Andreu de Palomar, realitzada a la sala d’exposicions del Centre Cultural de Can Fabra –actual Biblioteca Ignasi Iglésias– la tardor de 2016, van romandre en el més absolut oblit.
L'historiador Josep Calvet, en el seu llibre sobre els pallaresos en camps d'extermini nazi, va biografiar l'andreuenc d'adopció Josep Roca i Roca, nat a Sant Miquel de la Vall (Pallars Jussà) el 1897, treballador de la Maquinista Terrestre i Marítima, veí del carrer d'Irlanda de Sant Andreu de Palomar, i mort el 1941 al camp d'extermini de Mauthausen el 1941. De mica en mica, gràcies a la tasca investigadora d'historiadors com Rabassa i Calvet, anem dignificant vides andreuenques esborrades pel feixisme.
És feina dels historiadors compromesos i de les entitats memorialistes que aquest oblit no quedi actiu. Aquests 23 andreuencs així com la resta de republicans deportats són el viu testimoniatge dels qui defensaren el règim democràtic sorgit del 16 de febrer de 1936. Tampoc podem oblidar els que van patir empresonaments, afusellaments i escarni en territori espanyol. A tots ells els hi devem la dignitat i la defensa dels valors democràtics i de la República com a eina de construcció de ciutadania i esperança.
Fa temps des del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, a través de la Taula de Memòria Històrica, que reclamem que el Districte de Sant Andreu honori aquests andreuencs deportats amb un monument en algun indret emblemàtic del poble. Només amb aquest humil i emotiu gest podrem recordar a aquells que van lluitar per fer una societat més justa i igualitària. Des d'aquestes humils ratlles un merescut recordatori a tots ells i a totes elles.
Pau Vinyes i Roig
Article publicat prèviament al diari electrònic Andreuenc, el 5 de maig de 2020, i ampliat amb noves dades.
Comentaris