El dia 11 de maig de 1923 naixia a Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Josep Verdaguer i Coma, qui a la infantesa ja mostrà la seva inclinació cap a la pintura. Va estudiar belles arts, on els seus companys l’anomenaven “el petit Gimeno” per la influencia que tenia aquell pintor. Efectivament, les teles de Verdaguer sempre van ser de paisatges efímers, barques, barraques, passos a nivell, construccions precàries i retrats.
Josep Verdaguer i Coma la seu estudi. Fotografia de Xavier Basiana i Vers.
Bohemi i aventurer, el 1953 va viatjar fins a Estocolm en autoestop, creuant Europa i allà muntà una exposició. En retornar va realitzar nombroses exposicions, fent-se un lloc en el món de la pintura, en uns anys foscos culturalment. Altres coetanis seus, nascuts també el 1923 com Antoni Tàpies, hagué de marxar a França retornant desprès plenament reconegut, o Xavier Valls, que va quedar-s’hi definitivament.
Potser Verdaguer hagués seguit el mateix camí, però el 1953, al retorn de Suècia, va realitzar l’encàrrec d’un mural per la sala d’actes del diari “El Mundo Deportivo” representant Filípides exhaust que comunica la victòria de la batalla de Marató, el que va moure a mossèn Josep Casanovas, rector de Sant Andreu de Palomar a encarregar-li la decoració de la restaurada parròquia andreuenca, cremada el 1936.
Verdaguer començà el 1956 pel Baptisteri continuant tota l’església. Treballava amb bastides de taulons a vegades a vint metres d’alçada, una feina que li va portar quatre anys, fins al 1960, amb un resultat espectacular d’escenes bíbliques i de la vida de l’Apòstol Sant Andreu.
Escena 5 cantó Epístola, el Sant Sopar i la institució de l'Eucaristia. Fotografia de Joan Serra i Saun.
L’èxit de Sant Andreu li va portar una llarga llista d’encàrrecs: Aeroport de Barcelona (1961), Santuari de La Salut de Terrades (1962), Sant Jaume de Queralbs (1963), Sant Andreu de Casibrós a la Vall de Cardós (1964), Sant Bartomeu de Vallbona d’Anoia (1965), Sant Jaume d’Estaon, també a Cardós, (1966), seguí Santa Eulàlia de Farrera i Parròquia de Sant Adrià de Besós (1968), Llavorsí, Sant Pere de Lladós, a Cardós altre cop (1969) i a la petita capella de La Coma, a Monistrol de Calders (1971) que tancaria el seu cicle de pintures murals.
Al anys setanta Verdaguer continuà pintant, exposant i recollint guardons, de manera que la seva obra s’escampà, Nova York, Tel-Aviv, Viena, o especialment la temporada que passà a Montevideo.
Josep Verdaguer dalt d'una bastida en l'etapa com a pintor dels murals de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. Font:https://www.bernatpuigdollers.cat/post/josep-verdaguer-pintor-de-sant-andreu
Persona tractable, amic de tothom, habitual de les tertúlies artístiques de la ciutat, gran passejador, va seguir pintant suburbis i barraques, exposant fins al final dels seus dies. Va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona i altres homenatges.
Casat amb Maria Andreu, tenien dues noies i un noi, continuaren vivint tota la vida a Sant Andreu i, ja grans, van passar a viure a la Casa-Asil de Sant Andreu, fundada el 1866, on ell sortia habitualment a pintar al seu estudi. Poc temps desprès moria la seva esposa i Josep Verdaguer moria el 14 de març de 2008, el seu comiat a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, sota les seves pintures, omplia el temple totalment dels nombrosos amics i veïns que l’estimaven.
Cinc
anys desprès una de les primeres exposicions que es celebraren a l’Espai Josep
Bota del recuperat recinte de la Fabra&Coats va ser en homenatge i record, a
Josep Verdaguer i Coma. Nombrosos particulars van cedir els seus quadres per poder-la
realitzar. La mostra fou comissariada per l'historiador de l'Art Bernat Puigdollers.
Joan Pallarès-Personat
Historiador
Article publicat prèviament a Catalunya Cristiana, 21 de maig de 2023
Comentaris