Recreació del menjador popular Duruti a l’entrada de la parròquia de Sant Pacià, amb les sigles anarquistes FAI-CNT | Xavier de la Cruz i Sala (cedida)
En esclatar la Guerra Civil a Harmonia de Palomar (nom que rebé l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar durant la Guerra Civil Espanyola), calgué donar una resposta urgent a les necessitats més bàsiques, com l’alimentació i l’allotjament, atesa la greu situació bèl·lica i d’escassetat d’aliments. Per aquest motiu, des d’organitzacions sindicals, partits polítics i les administracions de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, es crearen menjadors populars per a adults i infantils, on la població més necessitada podia anar a fer-hi dos àpats diaris, el dinar i el sopar. A Harmonia de Palomar es van crear els menjadors infantils del cinema Central (carrer d’Eugeni Parareda, núm. 176 —actual carrer Gran de Sant Andreu) i del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, ambdós gestionats per la UGT i el PSUC. Hem localitzat per la premsa un tercer menjador infantil, però sense saber-ne la ubicació exacta. Tanmateix, suposem que aquest tercer menjador devia estar situat a l’actual escola Sagrada Família, al carrer d’Agustí i Milà, atès que s’indica que fou patrocinat per un Centre d’Instrucció i Preparació de l’Arma d’Artilleria, i aquest col·legi acollí els alumnes de l’escola Ignasi Iglésias, situada a la masia de les Carasses, propera a la caserna d’Artilleria de Sant Andreu, subjecta a bombardeigs de l’aviació feixista. Segons el diari La Humanitat,[1]
Diumenge al matí [7 d’agost de
1938] tingué lloc la inauguració oficial dels salons destinats a menjador i escoles
per a orfes de combatents, instal·lats en un magnífic edifici de la barriada d’Harmonia
de Palomar, menjador i escoles que patrocina i sosté un dels centres d’Instrucció
i Preparació de l’Arma d’Artilleria.
La capacitat d’aquest menjador
es de cent cinquanta dinars i altres tants sopars diaris. Com a primer repàs, als
petits comensals els fou servit dinar extraordinari. Assistiren a aquest acte Margarida
Nelken; general Riquelme, acompanyat de la seva esposa; coronel Crescencià Bilbao,
i diversos caps i oficials de l’arma d’Artilleria, comissaris, caps i oficials d’altres
armes del nostre Exèrcit.
L’acte fou amenitzat per la Banda
de Música del Centre que sosté els esmentats menjador i escola.
Acabada la cerimònia d’inauguració, els assistents es traslladaren al local on està instal·lat aquell Centre, als afores de Barcelona, i allà tingué lloc un àpat d’honor dels invitats. El presidiren la diputat Margarida Nelken i els caps senyors Riquelme i la seva esposa; Crescencià Bilbao, Domingo, Florez, Colls i Fuentes, els quals pronunciaren brillants parlaments al final de l’àpat.
De menjadors per a adults n’hem localitzat, dins de la barriada d’Harmonia de Palomar, el que s’instal·là a la parròquia de Sant Pacià. Després d’una recerca exhaustiva vam esbrinar que el Menjador Popular Durruti corresponia al de Sant Pacià, ja que el nom del carrer on estava situat, el de les Monges, va ser canviat per Elisa García, miliciana andreuenca morta al front d’Aragó l’agost de 1936. Sembla, per testimonis de l’època, que el rector de la parròquia de Sant Pacià, Alexandre Pech i Ferrer,[2] era amic d’un milicià anarquista. En esclatar la Guerra Civil aconsellà a l’amic de no cremar l’església i convertir-la en menjador popular. Fos com fos, el fet que l’església no patís les mateixes conseqüències dels temples religiosos dels voltants, com la parròquia de Sant Andreu de Palomar, que fou incendiada, tal com ja havia passat durant els fets de la Setmana Tràgica de 1909, va permetre que l’edifici es convertís en un equipament social. Per un document localitzat a l’Arxiu Nacional de Catalunya sabem que:[3]
A
la ciutat de Barcelona, a les 10’30 del dia 15 d’octubre del mil nou-cents trenta-set,
es personen als menjadors populars «Durruti» situat al c. Elissa Garcia, n.º 27,
els ciutadans Ramon Blasi i Rabassa, en representació de la Direcció General d’Assistència
Social de la Generalitat de Catalunya; Joan Lahoz Calpe, en representació del Comissariat
d’Assistència als Refugiats; i Francesc Imbern Cutchet, en representació de la Conselleria-Regidoria
d’Assistència Social de l’Ajuntament de Barcelona, i en compliment d’allò que disposa
l’article segon del Decret datat el 8 del
corrent de la Conselleria de Governació i Assistència Social de la G. de C. al D.
O. de la G. de C. del 12 del mateix mes, procedeixen a traspassar el referit establiment,
amb tots els mobles i utensilis, al representant de l’Ajuntament esmentat, sota
la cura i la responsabilitat del qual organisme funcionarà d’ara endavant.
En fe del que anteriorment consta, signen els referits representants aquesta acta per quadruplicat.
I la fotografia que il·lustra aquesta pàgina
confirma que el menjador Durruti tenia l’estatge dins del temple parroquial de Sant
Pacià. El menjador va ser impulsat inicialment pel Comitè d’Avituallament de les
Milícies amb la col·laboració del Comitè de Defensa d’Harmonia de Palomar, després
traspassat al Consell de la Gastronomia, a principis de 1937 al Comitè d’Avituallament
d’Assistència Social, de la Conselleria de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat
de Catalunya, i finalment per decret del 8 d’octubre de 1937 se n’encomanà la
gestió a l’Ajuntament de Barcelona.[4]
Per la documentació localitzada a l’Arxiu Nacional de Catalunya, deduïm que el menjador
disposava de cambrers, cuiners, ajudants de cuina i auxiliars de cuina i bodeguers
afiliats a la CNT i la UGT, en aquest darrer cas majoritaris. Principalment homes
i poques dones, i aquestes en feines d’auxiliar de cuina i bodegueres. Segons el
càrrec es cobrava una quantitat setmanal com a sou, el qual oscil·lava entre les
25 i les 80 pessetes. Un cambrer i cuiner cobrava 80 pessetes, els ajudants de cuina
60 pessetes, els auxiliars de cuina entre 35 i 25 pessetes, depenent de si eren
aprenents o no, i els bodeguers 25 pessetes. Setmanalment es detallaven les despeses en sous. La
jornada era de vuit hores diàries i els dies destinats a la festa setmanal eren
el diumenge, el dilluns i el dimarts. La festa del diumenge la feia un cuiner cada setmana. Els delegats responsables de l’equipament van ser Pere Molera, fins el 3 de març
de 1937, i el 4 de març va ser nomenat Joan Dols i Vallès. Es té constància del
menjador des del gener de 1937..
A la façana d’entrada del temple parroquial
de Sant Pacià encara són visibles, sobretot en dies de sol, les pintades amb les
sigles FAI, a l’esquerra, i a la dreta CNT, escrites amb quitrà i un cop finalitzada
la guerra recobertes amb ciment, fet que amb el pas del temps ha fet sortir a la
llum les sigles anarquistes. També es veuen les estaques de fusta que devien subjectar
el cartell «Menjador Popular Durruti». Un cop els franquistes van entrar a Harmonia de Palomar el menjador va deixar de funcionar, tot i l’escassetat d’aliments que encara
patia la població civil.
Pau Vinyes i Roig
Text del mateix autor publicat anteriorment al llibre Harmonia de Palomar durant la Guerra Civil (1936-1939). Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2023.
[1] «Inauguració d’uns menjadors i
escoles per a fills i orfes de combatents, a Harmonia del Palomar», La Humanitat,
9 d’agost de 1938, p. 9.
[2] Alexandre Pech i Ferrer (1889-1984)
va ser un dels signants de la carta de Francesc Cambó en suport al general Franco.
[3] Arxiu Nacional de Catalunya. Fons
Guerra Civil.
[4] Arxiu Nacional de Catalunya. Fons
Guerra Civil.
Comentaris