Entitat aixoplugada en els seus inicis com a secció́ de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, que amb el pas dels anys anà̀ adquirint personalitat pròpia fins a ser una de les societats cofundadores de la Unió́ Esportiva de Sant Andreu de Palomar, el 1925. Dedicada a la cultura i a l’esport en general, però̀ centrada en la pràctica de l’atletisme, va ser la primera entitat esportiva de Sant Andreu de Palomar en què es practicà l’esport com a referent educador.1
Membres de l'Agrupació Atlètica Vida. Autor desconegut / Fons Família Roca
Arran de l’Exposició́ Universal de Barcelona de 1888, l’atletisme començà̀ a ser conegut a Catalunya, i es començaren a disputar les primeres proves atlètiques per la geografia catalana. El professor de gimnàstica de Tolosa Jaume Vila i Capdevila va ser el promotor de la primera cursa documentada a Barcelona, organitzada el 9 de desembre de 1898, amb un recorregut entre Barcelona i Sant Vicenç̧ de Sarrià̀, aleshores vila independent del pla barceloní. Uns anys després, el futur fundador del FC Barcelona, Joan Gamper, organitzà una nova cursa pels voltants de l’Hotel Casanovas, a Barcelona. En els seus inicis l’atletisme estava molt lligat amb el futbol, fet que comportà que molts clubs tinguessin secció́ atlètica. La Unió́ Esportiva Sant Andreu n’és un exemple.
Segons la revista Rayo de Luz, editada per l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, de l’abril de 1908:
«Mañana se cumple un año que se celebró en este mismo local una hermosa fiesta que quedo y quedará perenne en la mente de todos los indivíduos perte- cenientes á la Agrupación “Vida” de este Ateneo Obrero. Me refiero á la velada con que fué consagrada su fundación.»2
En els primers temps, l’agrupació́, a més de la pràctica esportiva, tenia per missió́ fomentar les arts i les ciències, així com l’esbarjo. Un dels primers actes que va organitzar fou una tómbola a benefici dels pobres de la població́, amb una sessió́ cinematogràfica-musical al cinema Central i un concert de la banda municipal al teatre del Foment Andreuenc.
Sembla ser que per manca de voluntaris que la fessin funcionar va restar un temps inoperativa. I el novembre de 1910 tornava a reiniciar la seva activitat associativa. Segons la revista de l’Ateneu Obrer Rayo de Luz:
«Esta Agrupación después de un largo tiempo de reposo vuelve á reanudar sus Trabajos continuando su obra en pro de la vida. Los jóvenes que la componenruegan á cuantas personas, ateneos y demàs centros instructives, amantes de las letras y de las artes, que vean con agrado nuestro renacimiento, se den por invitados á cuantos actos realice, rogándoles al mismo tiempo tomen estas cuatro línias por un respetable y sincero saludo. » 3
La nova embranzida de la secció de l’Ateneu comportarà una revifalla d’activitats, com per exemple l’organització d’excursions i obres teatrals.
La tardor de 1911, l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar decidí abandonar la seu de l’antic teatre Can Gordi per instal·lar-se a la torre de Parellada, situada on hi ha actualment el tram del carrer de l’Abat Odó —entre els carrers de Castellbell i Concepción Arenal. El fet de disposar de més terreny devia ser més pràctic per als entrenaments i les classes de gimnàstica, que també́ s’impartien als infants, així́ com la construcció́ d’una piscina —la primera de què es té constància a Sant Andreu de Palomar. Les classes eren nocturnes i s’impartia, a més de gimnàstica sueca, atletisme i altres modalitats d’aquesta pràctica esportiva. Disposava de dutxes i alguns dels seus membres practicaven l’excursionisme.
Volta a peu per Sant Andreu de Palomar al seu pas per la plaça de les Palmeres, 1935. Autor desconegut / Catalunya Ràdio.
L’Atlètica Vida fou
l’encarregada d’organitzar per la Festa Major del poble la Volta a Peu per Sant
Andreu, en la qual participaven destacats corredors del moment. L’equip
competitiu tenia de vestimenta pròpia. A les dècades dels anys vint i trenta l’agrupació́
adquirí la màxima esplendor com a entitat esportiva, tant des del punt de vista
del prestigi social com del competitiu. Primerament s'organitzaven curses masculines i ja en ple anys vint de femenines.
Inici de la Volta a peu per Sant Andreu, al seu pas pel carrer de Coroleu, a la dècada dels anys trenta del segle XX. Miquel Vinyes i Govern / Fons Família Vinyes-Roig.
El 23 de febrer de 1922 es lliuraren al local de l’Agrupació́ Atlètica Vida, situat al domicili de l’Ateneu Obrer, els premis de Sant Andreu de Marxa Atlètica, entre els quals van ser premiats Pere Sirvent, Josep Mompó i Josep Mullor, que van rebre el Premis Petit Versailles, atorgats per aquest bar andreuenc.4
En l’assemblea general celebrada el 13 de gener de 1925 fou elegida la junta directiva següent:
President: Pere Cardona, Vicepresident: Josep Maria Fortuny, Secretari: Antoni Ibarz, Vicesecretari: Robert Vallrrivera, Tresorer: Joan Boté, Vocals: Ramon Oliver, Joan Ollé, Salvador Vidal i Ramon Lamarea.
El 19 d’abril de 1925, els atletes de la Vida van participar en el tercer aniversari del Foment Sardanístic Andreuenc amb una competició́ d’estirar la corda. La revista L’Andreuet ho resumia amb aquestes paraules:
«A les deu, els esforçats atletes andreuencs de la Agrupació́ Vida, se les havien al camp d’esports Barcelona, amb altres de tant forts i tossuts com ells, però̀ que els cediren la corda. El nostre company Fortuny, com a entrenador els deixava sords a crits de ¡Sant Andreu! Fort! Amunt! Sant Andreu! I la corda cedia i cedia, fins que se la feren seva.
Mercès, amics. Si hi pensem sempre amb Sant Andreu, sempre i amb tot sortirem vencedors.»5
El 29 de novembre de 1925, durant la Festa Major, organitzà el Primer Campionat de Cros-Country de Sant Andreu, competició́ de carrera camp a través, que per primera vegada es feia a Sant Andreu.6
Per la festa de Reis de 1926 l’entitat va participar en un campionat de lluita de corda en el festival atlètic d’homenatge a Pere Cusell, president de la Federació́ Catalana d’Atletisme, en el qual resultà guanyador l’equip andreuenc, format pels esportistes Joan Clapés, Badia, Joan Ollé, Pere Cardona, Vidal, Mayol, Llobregat III i Flos.7 Un dels altres esports practicats per l’Atlètica Vida fou la lluita grecoromana, en la qual assolien notables èxits en les competicions en què participava.
Prova de salt de llargada. A la imatge, el saltador i dos membres més de l'Agrupació Atlètica Vida. Segurament al camp de l'Avenç del Sport, a finals dels anys vint del segle passat. Autor desconegut / Arxiu Centre d'estudis Ignasi Iglésias.
L’entitat també́ col·laborava en esdeveniments culturals de l’època, com, per exemple, l’Aplec de la Sardana que organitzava la Sardana Popular de Sant Andreu de Palomar. La revista L’Andreuet es feia ressò̀ el 15 d’agost de 1927 de la poca difusió́ i participació́ en la competició́ de parelles mixtes amb motiu de l’Aplec de la Sardana:
«La cosa té la seva explicació́, i és que els reglaments i programes es repartiren amb vuit dies solament d’anticipació́, i amb aquest curt temps no es pot preparar cap concurs d’Atletisme.
Fou una llàstima que l’encert dels organitzadors en escollir el recorregut no es vegés compensat amb la inscripció́ dels 26 equips de l’any passat, en fila “índia” pel llarc de la carretera, disputant-se noblement, i amb energia l’honor del primer lloc.»8
La cursa, malgrat tot, es dugué́ a terme. El repartiment dels premis es va fer dies després al local de la Unió́ Esportiva Sant Andreu, a la rambla de Fabra i Puig, 9.
Entre els seus membres cal
destacar Pere Cardona, professor de gimnàstica sueca a l’Ateneu Obrer, i Joan
Ollé, germà del regidor del districte de Sant Andreu Miquel Ollé i anys després
destacat actor i director teatral de la S. C. la Lira. en l'edició de la Volta a peu de 1933 el guanyador fou Antoni Smandia i Gomis, del qual en aquest bloc n'hem paralt a bastament.
Amb la fi de la Guerra Civil, com altres entitats significades amb el republicanisme i el catalanisme, va finir les seves activitats.
PAU VINYES I ROIG
Publicat primerament a El món associatiu a Sant Andreu de Palomar. Les entitats andreuenques (1852-1939) (Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, 2020). Ampliat amb noves dades i imatges el setembre de 2025.
Referències:
1:Diversos autors. Enciclopèdia de l’Esport Català, vol I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2021, pàg. 43.
2:«Memòria que, con motivo del primer aniversario de la Agrupación “Vida” leyó su secretario Sr. Moreno». Rayo de Luz, abril de 1908, pàg. 108.
3:«Agrupación Vida». Rayo de Luz, novembre de 1910, pàg. 1.
4:«Atletismo». La Vanguardia, 21 de febrer de 1922, pàg. 10.
5:«Noves». L’Andreuet, 1 de maig de 1925, pàg. 12.
6:«D’atletisme». L’Andreuet, 1 de novembre de 1925, pàg. 10.
7:«Atletisme». L’Andreuet, 15 de gener de 1926, pàg. 9
8:«Atletisme». L’Andreuet, 15 de juliol de 1927, pàg. 11.
Comentaris