OCTUBRE DE 1976: 50 ANYS DELS ACTES D'HOMENATGE A IGNASI IGLÉSIAS

 

L’octubre de 1976, al poc d’un any de la mort del dictador, es commemorava per primer cop d’ençà de la guerra l’homenatge al poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglésias. S’organitzava el 10 d’octubre, a les 11 del matí, una ofrena floral davant la tomba del poeta dels humils al Cementiri de Sant Andreu de Palomar, amb la presència de les entitats andreuenques i les institucions que honoraven, aleshores, el seu nom, la biblioteca i l’escola. El Butlletí de l’Associació de Veïns de Sant Andreu esmentava l’acte de l’ofrena d’aquesta manera:

“..l’ofrena floral a la tomba del Poeta, va ser quelcom inenarrable. La representació de tot un Poble que pensa i sent, estava present en aquell acte.  El treball, les Arts i l’Esport, és a dir tothom físicament i espiritualment es convocaren en aquell homenatge a la seva memòria.”[1]

Cartell dels actes d'homenatge a Ignasi Iglésias, l'octubre de 1976, obra de Joan Copons i Oró. Arxiu CEII.

Durant aquell mes es dugueren a terme tot un seguit d’activitats amb la finalitat d’homenatjar l’insigne andreuenc. El carrer de l’Ordre esdevenia de nou d’Ignasi Iglésias. L’Ajuntament col·locava les noves plaques del carrer amb la versió catalana i castellana, esdevenia el primer carrer de Sant Andreu de Palomar en recuperar la nomenclatura en català. Però el fet de posar plaques bilingües i el nom del dramaturg en castellà en una d’elles no fou ben vist pels assistents i d’aquesta manera ho narrava el butlletí de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar:

“Tot just estrenat -reestrenat, perdó!- el nom del poeta del poble, a l’excarrer de l’Ordre ja han aparegut els primers problemes. Les protestes han vingut davant la col·locació de plaques en castellà per memorar la figura del que fora gran joia de les lletres catalanes. Recordem, en aquest sentit, la unànime xiulada que va merèixer el descobriment d’un rètol d’aquest tipus. (Direu com si la gent sentís que aquell ‘Ignacio Iglésias’ que apareixia ara no era ben bé l’home del poble que molts havien conegut i tots hem admirat, com si el carrer no fos ben bé el nostre carrer, com si no quedessin satisfetes les nostres aspiracions de normalitat).”[2] 

Portada del butlletí de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, tardor de 1976. Fons Família Vinyes-Roig.
 

Els rètols en castellà foren tapats en negre per un grup de joves, tot deixant un cartell en què explicaven la seva actitud. Poc després, el seguiria el carrer Gran de Sant Andreu, per primer cop en tota la història era nomenat com a Gran, i així era conegut popularment pels andreuencs i per les andreuenques.

Josep Camps i Aleu, rector de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, home de consciència cristiana forta i molt lligat a la teologia de l’alliberament, esmerçava uns mots en referència a la restitució del carrer al poeta dels humils i en feia ironia de l’antic nom amb aquestes paraules:

“D’ordre tothom en vol. Però el veritable ordre no s’aconsegueix retolant els carrers amb aquest nom, sinó fent cas de les denúncies i de les protestes de gent com Ignasi Iglésias”[3]

Ofrena floral davant la tomba d'Ignasi Iglésias i Pujadas, situada al cementiri de Sant Andreu de Palomar, el 10 d'octubre de 1976. La primera ofrena legalitzada d'ençà la mort de Francisco Franco. Tomàs Fàbregas i Catarineu / Fons Família Vinyes-Roig.

L’aposta més agosarada fou organitzar una mostra sobre l’Ignasi Iglésias amb objectes personals del poeta. El lloc triat fou la sala del teatre de la Societat Coral La Lira. A la inauguració van assistir, a més de veïns i veïnes, les autoritats del Districte i representants de les entitats de la població. Convé destacar d’altres activitats dutes a terme en homenatge a l’andreuenc com la xerrada del 15 d’octubre als Catalanistes -aleshores Círculo Cultural Espanyol- amb la participació de poetes i escriptors catalans, on en finalitzar es cantà els Segadors i es guardà un minut de silenci en memòria del president Lluís Companys.  L’endemà, a la plaça de les Palmeres tingué lloc un acte dedicat a la mainada i el dia següent al matí s’organitzà un festival de danses a càrrec dels Esbarts Mare Nostrum i Maragall i a la tarda es representà l’obra Els vells al teatre del Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar; representació a càrrec d’actors i actrius dels grups de teatre andreuencs. I la peça cabdal fou la pancarta anunciadora de l’homenatge que es va col·locar a la façana del temple parroquial de la població. Pancarta de 70 metres quadrats, obra íntegra dels joves de l’Associació de Veïns i segons el Butlletí abans esmentat “que va tenir un ressò a la premsa molt favorable.”[4] I tot seguit expressava: “Llàstima només, que a les acaballes dels actes, hem, de fer menció d’un fet negatiu:  Unes manotes incultes van tirar a terra i fou trossejada aquesta magnífica Pancarta que fou la il·lusió i el treball d’una joventut culta i entusiasta.” Els actes comptaren amb el suport del Congrés de Cultura Catalana, fet que reforçà la seva difusió encara més.

Pau Vinyes i Roig

Extret del llibre Ignasi Iglésias (1871-1928). La vigència d'un mite oblidat (CEII - Ajuntament de Barcelona, 2021) 

Notes:

[1] “L’Homenatge a Ignasi Iglesias”, Butlletí de l’Associació de Veïns de Sant Andreu, octubre de 1976, pàg.10.

[2] “Els rètols del carrer Ignasi Iglesias”, Butlletí de l’Associació de Veïns de Sant Andreu, octubre de 1976, pàg.7.

[3] Camps, Josep. “El carrer i els seus noms”, dins Homenatge de sant Andreu a Ignasi Iglésias. Sant Andreu de Palomar: Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar -Coordinadora d’Entitats de Sant Andreu de Palomar, 1976, pàg.28.

[4] “L’Homenatge a Ignasi Iglesias”, Butlletí de l’Associació de Veïns de Sant Andreu, octubre de 1976, pàg.10.