Pels que som de Sant Andreu, ja sigui de tota la vida o adoptius, el bar Versalles ens és molt familiar. Ens és com un amic de l´ànima. És el casal del poble, on tots hi hem fet llargues estades i amics. Hem après a estimar Sant Andreu i la seva gent. Hi hem copsat el dia a dia del bategar andreuenc. Ha estat l´aixopluc de moltes iniciatives. En les seves taules hi van néixer i aixoplugar-se moltes empentes socials i culturals. Sense anar més lluny, el llibre " Sant Andreu de Palomar, més que un poble", obres de teatre, homenatges, conferències, xerrades i tertúlies, el projecte "Retrats per a la memòria.Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu.1939-1982", recitals de poesia...I com no les magnífiques i sonades campanades de final d´any. El Versalles al llarg dels més de 80 anys de vida ens ha donat alegria i ganes de viure. Les seves parets són la gran enciclopèdia andreuenca.Per això la seva pèrdua ens ofega i ens deixa orfes. Hem perdut més que un bar, hem perdut una part del nostre ser com a poble. Si estimem Sant Andreu de Palomar la pèrdua del Versalles ens dol moltíssim. No ens sabem avenir, no hi ha paraules per descriure aquest moments. Un servidor en escriure el llibre sobre l´ex-propietari d´aquest mític establiment, en Pere Heredero, hi va descobrir moltes coses màgiques del Versalles i de la seva gent. Emocions a flor de pell són les hores viscudes en aquell palau de l´amistat. Finalment els bancs i les caixes i la crisi han pogut vèncer i n´han esdevingut els amos i senyors del futur. En dibuixaran el nou esdevenidor. Allò que el temps no se´n dugué anys enrere les noves onades del ferotge capitalisme han guanyat la partida. No hi hagut temps afegit per poder marcar un darrer gol que permès classificar el Versalles cap a la final de la salvació econòmica. L´àrbitre ha assenyalat el punt i final un 12 de maig de 2009. Des d´aquestes modestes ratlles voldria homenatjar a tots els i les que han fet possible que el Versalles fos més que un bar. Els que amb suor i a empentes i rodolons van aixecar una il·lusió per fer-la realitat. La família Heredero - amb l´infatigable Pere al capdavant-, l´Eduar, la Montse, l´Andreu, en Leo , la Cristina i tota la colla de cambers i cambreres, clients i tots els que han fet possible arribar fins aquí. Tal com deia en Pere Heredero " al Versalles no hi ha clients, hi ha amics". Que les llàgrimes que avui cauen siguin la llavor de nous Versalles. L´orgull de ser andreuencs i andreuenques ha d´omplir estels d´esperances en aquest poble que ens ha donat alguns dels millors moments de la nostra vida.
Versalles t´hem estimat, t´estimem i t´estimarem sempre !!! En el record dels dies la memòria del Versalles hi serà ben present.
Bona nit.
A Sant Andreu de Palomar, 12 de maig de 2009 ( 01.50h de la nit)
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Comentaris
Una abraçada Andreuencs, d'un del Raval (exiliat ara a un altre barri)
El neo-porciolisme ha arribat a tot arreu, pel que veig.
Una llàstima.
Fa uns temps vaig veure una veïna de l'Eixample que recordava la lluita pel 'Xalet', la casa Golferichs, i com en aquella època van guanyar el pols a la gran constructora. 'Avui', deia 'no passaria i perdríem l'edifici, segur'.
I ara què faran? espero de tot cor que no s'atreveixin a posar-nos un banc, un Macdonal o una botiga del Zara en un lloc històric com és el Versalles. No ho podem permetre!
Amb la tancada de portes quedaran entre les parets, versos de Machado i Lorca, de Feliu Formosa, d'en Miquel Martí i Pol. Cerveses, rialles, tancades per fuites de gas inexistents per poder anar a ballar sevillanes al Poble Espanyol...i tantes i tantes hores VIVES...No me'n sé avenir. Versalles, Pere, Eduard, Montse &Troupe, Cristina i Andreu...us estimarem sempre i sempre tindrem a la memòria alguna cosa bona per a recordar enmig de tanta .... erda. Cris
¿Para cuando el despertar?
Ana Arkía
VOLEM EL VERSALLES PER EL POBLE!!
Som molts els andreuencs que ja vem perdre el Versalles una vegada i que ens sap molt greu tornar-hi.
No crec que la crisi sigui el motiu del tancament del nou Versalles. El nostre Versalles havia estat sempre aquell punt de trobada, amb tot el seu caliu, per prendre una cerveseta i fer un mos.
Ara teniem una aposta de futur, un local modern i minimalista que hauria perdut l’esperit de sempre. Si hi afegim la falta de proximitat del personal, la quantitat de mà d’obra i la falta de dedicació, considero que el nou Versalles ha desaparegut per una mala gestió i no per la crisi. No es pot fer una inversió tal, un gir del negoci i a més pretendre que funcioni per si mateix i visqui només de la innovació.
Finalment, un petó molt fort pel Pere i família, em sap molt greu que vegis el teu Versalles buit i embargat però pensa que tots els andreuencs portem un trosset del teu Versalles i de tu al cor.
Estem desitjant que el Versalles torni a obrir les portes, serà una gran festa que es viurà amb molta alegria.
Cal dir que la reforma no del tot afortunada que es va fer darrerament, va tenir la seva part positiva. Va donar més vida nocturna al barri, que, a partir de les 12 de la nit sembla la Ventafocs, mort del tot.
Amb el Subversalles es va oferir al jovent i a la gent no tant jove, un espai on continuar de manera tranquil·la la nit.
Una copeta o una cerveseta acompanyada de bona música, era un bon punt! Això dóna vida al barri mancat de locals nocturns. Així no cal marxar a fóra, a un altre districte, ho teníem tot al costat de casa.
Un altre encert va ser la cuina, innovadora i tradicional a l'hora, oferia la possibilitat de prendre alguna cosa per degustar amb la gent i gaudir més encara del Versalles. Espero que en aquesta futura recuperació del bar, no es deixi de banda això que havia enriquit encara més el Versalles.
Amb molta esma per tornar al nostre estimat Versalles, gràcies!