Arran de la
prohibició per part del Parlament de Catalunya de la realització de curses de
braus en tot el territori català s’han aixecat veus – dins i fora- en contra d’aquesta
disposició d’un parlament elegit democràticament. No entrarem en debats forassenyats
en el sentit de tal mesura a favor o en contra. El Parlament de Catalunya ja ha
dit la seva, i crec que encertadament després d’escoltar les diferents opinions
dels partidaris de la prohibició així com dels contraris.
 |
| Recreació històrica de la cursa de braus de l'any 1891 a Sant Andreu de Palomar. Dibuix de Jordi Sacasasa i Segura. Extret del Programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar 1989. |
A Catalunya i per
extensió tot els territoris de parla catalana ha estat un lloc on s’han
realitzat al llarg de la història curses de braus. Sense anar més lluny la
plaça de braus d’Olot és una de les més antigues de l’Estat espanyol. Segons el
web Va de Braus[i]:
“A Catalunya hi ha
constància documentada de la celebració de correbous i espectacles amb bous,
des del segle XV. Ripoll, Camprodon, Figueres, Vallfogona, Sant Andreu de
Llavaneres, Vic, Tortosa, Cardona i Olot són només alguns dels pobles on se
celebren, o s’han celebrat, festes amb braus.
El paper de
Catalunya i dels toreros catalans en l’evolució de l’art de la tauromàquia ha
estat crucial. Moltes de les lleis i tradicions van ser creades aquí. Barcelona
va ser, durant molts anys, la ciutat més important del taurí, i va arribar a
mantenir, amb èxit, tres places a la vegada on es celebraven espectacles
taurins setmanals, amb els millors toreros de l’època.”
I Sant Andreu de
Palomar no en podia ser cap excepció. Gràcies a l’historiador andreuenc Martí
Pous i Serrà (1910-1997) hem pogut esbrinar que durant les festes majors de la
dècada dels anys noranta del segle XIX s’hi van celebrar curses de braus o “jocs
de bous”. Tal com diu el propi Martí Pous[ii]:
“A l’acta de la
reunió de l’Ajuntament de Sant Andreu del dia 20 de novembre de 1891 consta que
a proposta d’un grup de regidors s’acordà Que
se corra un novillo en la plaza Mercado a cuyo efecto deberá prepararse
convenientemente y que se conceda un premio al que arranque la divisa. La
preparació devia consistir en tapar amb barreres les
obertures entre columnes i també aplanar el mig de la plaça perquè no fossin
obstacle per la aquelles fileres de maons de cantell que,
segons diu Mn. Clapés[iii],
marcaven els límits de les diverses parades de venda. No cal dir que la nostra
plaça portificada, orgull urbanístic de Sant Andreu, era un marc excel·lent per
a aquesta classe de festa. Els andreuencs d’aquells temps podien gaudir d’un
espai interior quiet i ordenat des d’on, sense obstacles al mig, podien
entreveure tot el porxat de la plaça des de qualsevol punt”.
La plaça del Mercat
(actual plaça Mercadal) la coberta metàl·lica del mig no va ésser instal·lada
fins l’any 1906 i remodelada anys després, el 1914.
L’any 1895 el
regidor andreuenc Josep Soldevila (qui anys abans havia estat alcalde)
proposava que el 4 d’octubre “Estudiar el modo y la forma de poder dar una
corrida de toretes para la Fiesta Mayor”. Segons Martí Pous es va celebrar en
una plaça interina però sense esmentar el lloc. L’esmentada cursa de braus va
tenir un gran èxit d’assistència de públic, i arrel d’aquest fet un regidor del
municipi demanava “El estado de cuentas de ingressos y gastos referente a la
corrida de toretes”. L’estat de comptes no fou prou detallat ja que un any
després l’acta del Plenari de l’Ajuntament de Sant Andreu de Palomar “El Sr. Castells intervino preguntando si era verdad que se
debé aún el alquiler del terreno emplazado para la corridas de toros que
tuvieron lugar en noviembre y diciembre del año anterior”. De l'existència d'aquest equipament taurí en tenim constància a La Vanguardia del 13 de novembre de 1895:
"En San Andrés de Palomar se està construyendo una plaza de toros, que se inaugurarà durante la fiesta mayor próxima".
I dies més tard, de nou La Vanguardia del 25 de novembre publicava:
"Por la tarde, a las dos y media, inauguración de la plaza de toros con corrida de toretes de tres hierbas".
Segurament aquesta plaça devia ser provisional ja que l'any 1897 es preveu des del sector privat construir una de nova en l’antic terme municipal andreuenc amb previsions d’inaugurar-la a l’estiu de l'any següent. Segons el setmanari Distrito Noveno[iv]:
"En San Andrés de Palomar se està construyendo una plaza de toros, que se inaugurarà durante la fiesta mayor próxima".
I dies més tard, de nou La Vanguardia del 25 de novembre publicava:
"Por la tarde, a las dos y media, inauguración de la plaza de toros con corrida de toretes de tres hierbas".
Segurament aquesta plaça devia ser provisional ja que l'any 1897 es preveu des del sector privat construir una de nova en l’antic terme municipal andreuenc amb previsions d’inaugurar-la a l’estiu de l'any següent. Segons el setmanari Distrito Noveno[iv]:
“Ayer una numerosa
brigada de operarios emprezó a abrir los cimientos para la construcción de una
plaza de toros, en el mismo sitio donde se levantó una interina durante la
Fiesta Mayor del año 1895. El empresario
confia poderia inaugurar durante el pròximo verano”.
Segons el citat
historiador Martí Pous i Serra la plaça no s’arribà a construir[v]:
“No hem pogut
trobar més dades d’aquesta construcció, ni Mn. Clapés ens en parla gens en les
seves Fulles Històriques. No creiem que s’arribés a construir. !Altra feina
tenien els andreuencs amb l’agregació i la Desagregació!” ( el 20 d’abril d’aquell any Sant
Andreu de Palomar va ésser annexionat a la ciutat Comtal).
El també historiador i arqueòleg Joan Pallarés-Personat en un article publicat a l'Sport 9 l'octubre de 2011 ens en parla:
"No sabem res més d'aquesta plaça que, vista la rapidesa en que fou bastida, fa bona la notícia de 1897 a El Distrito Noveno de que podria ser una plaça sinó provisional, si escadurssera però amb mires a definitiva que segurament no agradava a tothom quan La Vanguardia de 13 de setembre de 1897, a la pàgina 3, llegimEXPLOSIÓN DE UN PETARDO.- En la plaza de San Andrés ha ocurrido hoy una explosión de un petardo que puso en disposición a todo el vecindario. Lo ocurrido fue la explosición de un cartucho metálico que hicieron estallar dos jovenzuelos á quien detuvo la policia. Afortunadamente no ocurrieron desgracias personales. Si bé enlloc indica que la plaza fos la de toros, creiem que ho deuria ser per dos motius, el primer és que que la notícia es troba entre les taurines, i segon el tractament de petardo i no bomba a un cartutx metàl·lic i de jovenzuelos, en lloc d'altres qualificatius més contundents ens ho reafirmen."
El també historiador i arqueòleg Joan Pallarés-Personat en un article publicat a l'Sport 9 l'octubre de 2011 ens en parla:
"No sabem res més d'aquesta plaça que, vista la rapidesa en que fou bastida, fa bona la notícia de 1897 a El Distrito Noveno de que podria ser una plaça sinó provisional, si escadurssera però amb mires a definitiva que segurament no agradava a tothom quan La Vanguardia de 13 de setembre de 1897, a la pàgina 3, llegim
Per altra banda, en l'obra magna de l'acadèmic José María de Cossio y Martínez Fortún Los toros (1943-1961) es fa esment a Sant Andreu de Palomar:
"En este antiguo municipio hoy anexionado al de Barcelona, una plaza de toros modesta, edificada en finales del siglo pasado (XIX). Tiene capacidad de 3.000 localidades".
Per part de qui
escriu aquestes ratlles no hem sabut trobar cap document o informació que demostri la construcció d'aquesta nova plaça de toros. Tot i això, fem per bones les indicacions de l'historiador Martí Pous que la més amunt esmentada plaça provisional podria estar situada a tocar dels Tallers del Nord, avui Parc de Can Dragó del Districte de Nou Barris.
Segurament amb l’annexió així com la manca de recursos municipals es desinflà el projecte. Cal tenir en compte que a Barcelona el 1897 disposava d’una plaça de toros a la Barceloneta, “El Torín”, inaugurada el 1834, i tenia en previsió construir-ne dues més, “Les Arenes”(1900) i “La Monumental” (1914).
Segurament amb l’annexió així com la manca de recursos municipals es desinflà el projecte. Cal tenir en compte que a Barcelona el 1897 disposava d’una plaça de toros a la Barceloneta, “El Torín”, inaugurada el 1834, i tenia en previsió construir-ne dues més, “Les Arenes”(1900) i “La Monumental” (1914).
Així doncs, ens
agradi o no els andreuencs hem albirat en el passat – dins del terme municipal-
de curses de braus. I els llibres d’actes de l’Ajuntament de Sant Andreu de
Palomar en donen fe[vi].
Pau Vinyes i Roig
Historiador
[i] http://www.vadebraus.com/?page_id=139,
setembre de 2013
[ii] Pous i Serra, Martí. Programa de
la Festa Major de Sant Andreu de Palomar 1989. Edita Comissió de Festes de
Sant Andreu de Palomar. Barcelona, 1989.
[iii] Clapés i Corbera, Joan. Fulles Històriques
de Sant Andreu de Palomar. Editorial Catalònia. Barcelona, 1930-1931.
[iv] Distrito Noveno, 28 de desembre de 1897.
[v] Pous i Serra, Martí. Programa de
la Festa Major de Sant Andreu de Palomar 1989. Edita Comissió de Festes de
Sant Andreu de Palomar. Barcelona, 1989.
[vi] Llibres d’actes de Sant Andreu de Palomar (1870-1897). Arxiu Municipal
del Districte de Sant Andreu.
Comentaris