LA PARRÒQUIA DE SANT PACIÀ, DE CAPELLA CONVENTUAL A TINENÇA PARROQUIAL

Els inicis: de convent de monges a convent de religiosos

L’any 1850 al carrer Gran  s’instal·laren unes religioses  de la congregació  de Jesús Maria que començaren a fer classes  a les noies del poble.  L’augment de les alumnes en féu necessari el trasllat a unes dependències  més grans  i a finals d’aquella dècada  s’instal·laren  en uns terrenys  que eren la gleva de la masia de can Badaló, a tocar del torrent  d’en Parellada. L’Ajuntament de Sant Andreu de Palomar aprofità l’eixample  per alinear el carrer d’entrada del convent, de moment entre el torrent d’en Parellada i la rambla de Santa Eulàlia -actual Fabra i Puig-, i hi posà  el nom que encara avui té, carrer de les Monges (durant la Guerra Civil bescanvià pel de la miliciana i cooperativista andreuenca Elisa Garcia, morta el 25 d’agost de 1936 al front d’Aragó). Més endavant s’obrí fins al carrer de l’Ordre -actual Ignasi Iglésias. 

 

La Ilustración Barcelonesa, 1 d'agost de 1958. Biblioteca Nacional de España.

L’escola anà creixent i les monges buscaren una altra ubicació, entre aquestes la torre Parellada -on l’any 1910, un cop les monges canviaren de nou de seu,  s’instal·là l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar. L’any 1881 s’inaugurà la capella  del col·legi i el 1890 les religioses de Jesús Maria es van vendre el complex als germans maristes, que hi instal·laren una escola per a nois i el seu convent, i n’ampliaren el recinte -fins a arribar al carrer  de Barcelona, actual Concepción Arenal. La propietat abastava més de 8.000 metres quadrats i incloïa el claustre, sales per als religiosos, la capella, l’escola, el jardí i els tallers.

 

Interior i jardí dels Germans Maristes vers el 1900. Emilio Bressanini / Arxiu Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.
 

Al juliol de 1909 esclatà a Barcelona una revolta espontània, la Setmana Tràgica, que també afectà Sant Andreu de Palomar. El 29 el convent s’incendià; tant , que fou parcel·lat i venut. La capella , després d'anys de ser l’escenari  dels jocs  dels infants del veïnat , serví de magatzem de gra a partir del 1918. 

 

El convent dels Germans Maristes poc després dels fets de la Setmana Tràgica de 1909. ATV / Font: delcampe.net
 

L’arquitecte andreuenc Joan Torras i Guardiola (1827-1910) projectà i construí  una bona part del conjunt conventual i també la capella. En aquesta encara es pot observar el mosaic que l’aleshores jove Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), deixeble  de l’esmentat arquitecte, hi dissenyà. (RABASSA MASSONS, Jordi; VINYES I ROIG, Pau. L’Abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic 1880-1976. Editorial Efadós, 2012)

 

La proposta de mossèn Joan Clapés i Corbera

 

En temps del bisbe Enric Reig i Casanova (1859-1927) l’edifici que restava en peus fou adquirit pel bisbat de Barcelona amb la intenció de fer-ne una tinença parroquial, adscrita a la parròquia de Sant Andreu de Palomar. Més tard el bisbe Ramon Gullamet i Coma (1856-1926) consagrà el temple el 9 de març de 1924, sent dedicat a Sant Pacià -un dels primers bisbes de la diòcesi de Barcelona i aprofitant la data de la diada onomàstica de Pacià. Segons mossèn Clapés en la seva obra magna Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (Catalònia, 1930-1931) l’edifici fou adquirit per 150.000 pessetes de l’època. L’esmentat capellà i historiador fou l’encarregat de fixar els límits  del terme de la tinença parroquial per encàrrec del bisbe Reig el 1919

 

Mapa amb els límits proposats per mossèn Joan Clapés i Corbera al bisbe Reig el 1919. Arxiu Diocesà de Barcelona.

Tot seguit reproduïm íntegrament l’informe elaborat per mossèn Joan Clapés i Corbera (1872-1939) per la seva cabdal rellevància (Documentació custodiada a l’Arxiu Diocesà de Barcelona):

 

“Después de una enfermedad que me ha privado de ocuparme en lo referente a la fijación de unos límites que pudieran servir de termino para una Tenencia enclavada en la parroquia de San Andrés de Palomar, en proyecto, tal cual desea V.E. puedo hoy decidir lo siguiente:

 

1º Que en otro tiempo, en el de mi infancia, se había intentado hacer una Tenencia , eligiendose  al efecto  la capilla del convento  de Hermanas Tercearías Dominicas, de la calle de Ramon Batlle, cuya capilla se levanta en la misma demarcación proyectada actualmente, para lo que  se señaló un Vicario de S. Andrés con el nombramiento de cura de teniente  de la Candelaria, que  tal era el nombre  con que se le designava  y con el titulo cobra aun hoy tal vez la asignación uno de los vicarios  de la parroquia de San Andrés. No obstante nunca se fijaron límites, ni tampoco funcionó como tal Tenencia.

 

2º Que está pendiente de fundación un gran legado  con bienes de la familia Batista, (a) cal Borni, de San Andrés de Palomar, de la que son herederos  de confianza  el Rdo Curapárroco  de San Andrés y el de Rdo Juan Colomer y Carreras Pbro de esta con un señor  reglar.  Esta fundación , según escritura que yo vi hace unos doce años, consiste en lo siguiente, solo en lo referente a esta parroquia.

 

(a)Construcción  de una iglesia enclavada dentro del expueblo de S Andrés de Palomar, dedicada a Stª Engracia, se le asigna 80.000 ptas.

 

(b) Para el culto en general, un novenario  de almas, etc., el rédito que devengan 15.000 ptas.

 

(c) Un beneficio  que habrá  de obtener  un sacerdote que tanga el título  de doctor en Derecho o en Teologia, el qual tendrá  a su cargo  y cuidado  aquella iglesia, el culto y todas las demás  fundaciones  que citamos mas abajo . Se asignan  para éste beneficio 30.000 ptas.

 

(d) Dos beneficios con 25.000 ptas cada uno, obligación  de rezar 100 misas anuales y ensenyar latín o retórica etc a aspirantes al sacerdocio.

 

(e) Otro beneficio con 25.000 ptas, con obligación de visitar a los enfermos , ensenyar el Catecismo y rezar  100 misas.

 

(f) Fundación de un colegio de enseñanza primaria y superior, con la asignación de 100.000 ptas.

 

(g) A los tres herederos de confianza  se les asignan 200 ptas anuales a cada uno.

 

(h) Caso  que el local del Ateneo de S Luis Gonzaga de S Andrés  no se utilitzara para tal objeto , se podrá vender  dicho edificio  y el capital se destinará para acrecer  el de la fundación  del dicho colegio.

 

(i) Finalmente tambien  hay cantidades destinades  para becas (creo que son dos o tres) para seminaristas hijos de S. Andrés.

 

3º Para Tinencia podria habilitarse  la hermosa iglesia del derruido convento de Hermanos Maristas, la cual es de gusto gótico, construida ha unos 38 años. Tiene  (espai en blanc) metros de largo por (espai en blanc) metros de ancho, bien situado y con terrenos y ruinas  contiguas para poder habilitar  para casa Rectoral  y otras muchas obras anexas, tales como las proyectadas para las fundaciones del legado Batista.

 

4º Que los Hermanos Maristas, propietarios de aquel edificio, pidieron solo para la Iglesia 20.000 ptas, que son 4.000 ptas mas de la cantidad assignada en la escritura de distribución  de las cantidades  del legado  Batista para la iglesia dedicada a Stª Engracia.

 

5º Que en el contrato celebrado entre el Ayuntamiento y los Maristas para la apertura de algunas calles, estos cedieron a aquel el terreno viable con la condición  de hacer aquel los muros de tanca y el derribo de la referida iglesia  a fin de utilizar el terreno para edificacions particulares que venden a peseta palmó, sin que tanga salida por caro. De esto se deduce  que a no haber suspendido  aquella determinación  consignada en el Reparto del contrato los Maristas se contentaban  con el valor del terreno ocupado por la Iglesia a razón de a peseta el palmó cuyo valor esta muy distante del que ahora piden por ella.

 

6º Que por muchísimo menos los Maristas compraron la Iglesia a las Monjas de Jesús Maria no hace muchos años.

 

Según  los datos oficiales publicados por el Exmo Ayuntamiento en 1913 en el Anuario de la Ciudad de Barcelona, la demarcación  fijada para la proyectada Tenencia tiene una población superior a 7.000 habitantes. Dentro de esta demarcación se levantan los conventos de PP de la Sagrada Familia y el de las Hermanas Tercearis  Dominicas.

 

Los limites que pueden señalarse para la proyectada Tenencia podrian ser los mismos  que en la actualidad tiene la Parroquia por  la parte de la Parroquia de S. Martín  y de Santa Eulalia lindando con la de S Andrés por el Torrente antiguo de Parellada, cuya descripción minuciosa puede ser la siguiente:

 

Entre la Parroquia de S Andrés y la Tenencia podria ser el antiguo torrente de Parellada  hoy transformado en la calle de Otto desde la calle de S Andrés pasando por el lado de la tapía  del exconvento de Maristas. Desde la calle  de S Andrés hacia  el rio Besós por el mismo  torrente de Parellada hasta el límite  de la parroquia  de S Adrián de Besos. Vease la línia encarnada (es refereix al mapa que reproduïm en l’article). Des allí bajar por el antiguo camino de Francia por delante de “La Casa Llarga” hasta la Riera de Horta. Desde esta Riera, seguir arriba hasta encontrar el antiguo camino llamado “Travesera de Gracia”, cuyos límites son  los actuales  entre la parroquia  de S Andrés y S Martín de Provensals. Al llegar  al vértice  del ángulo formado entre la riera de Horta  y la Travesera de Gracia por el lado  Norte sigue este el mismo camino hasta encontrar el extorrente de Parellada, detrás del exconvento  de los Maristas, cuyo camino con el torrente forma ángulo recto. Todo el proyecto  del  camino dicho hoy es la espaciosa calle de Concepción Arenal de la cual las casas de la parte superior pertenecen  a la parroquia de Stª Eulalia  y las de la inferior son de S Andrés y en el trecho que abarca este término sería de la Tenecia, y lo mismo se entiende de los demás límites si hay viviendas, pero en la Riera de Horta se ha de entender  que el límte es el centro del ábreo de la Riera.

 

En resumen podemos decir que los límites que esa Tenencia podría tener serian: por la parte de la Parroquia de S Andrés  todo el largo  del extorrente de Parellada que cae aproximadamente  en la parte Norte de esta demarcación; al sur  seria el actual límite con la de S Martín; al este con el de Stª Eulalia y al oeste también con el de S Martín de Provensals.

 

Según datos oficiales proporcionados por la estadística  oficial de Barcelona la parroquia de S Andrés tendría 13.000 habitantes, descartados ya los 7.000 que hemos dicho tendría la Tenencia  y además van abriéndose en la actualidad nuevas calles por los terrenos que son de la Parroquia (es refereix al passeig de Torras i Bages i carrers adjacents).

 

Para terminar podemos decir que estamos seguros que dada la idiosincracia  del Sr Párroco actual de S Andrés, si bien una tenencia en su parroquia se le atragantaría, pero no obstante no haría ninguna oposición, y por parte de los habitantes de la actual parroquia que quedarian feligreses  de la Tenencia, seria muy de su gusto esta nueva división.

 

De momento nada más parece tener  que decir  a V. E. A quien ha de suplicar le dispense  que haya tardado tanto tiempo en enviarle  el presente escrito, pues he estado enfermo, lo que me ha imposibilitado de trabajar este trabajo que V. E. me encargó el día que todos  los curas de la Parroquia de S Andrés efectuamos la visita.

 

Puede V. E. llamarme siempre, por lo que sea , que  gustoso dará las explicaciones  que necesite, pues como siempre está a las órdenes de su amado Prelado a quien besa reverentemente su anillo pastoral.

 

Juan Clapés y Corbera, Pbro.

 

Barcelona, S Andrés, 3 de Junio de 1919

 

S/C Biblioteca Pública de S Andrés de Palomar

Barcelona, calle de Stª Marta 18-20.”

 

Signatura de Joan Clapés i Corberà en l'informe de la creació i límits de la tinença parroquial de Sant Pacià. Arxiu Diocesà de Barcelona.
 

 

Parròquia de Sant Pacià. Il·lustració de J. Mercadé / Fons Família Vinyes-Roig.

De tinença parroquial a església independent

 

Segons Clapés de les parròquies veïnes només la de Sant Andreu de Palomar hi posà objeccions als límits proposats pel mossèn:

 

“(...) per part de Santa Eulària, no hi hagué res a dir, malgrat perdre moltes cases que passaven dins de la nova demarcació de Sant Pacià, però per la part  de Sant Andreu entenien que el terme, en lloc  d’ésser  al carrer de l’Ordre, havia de recular-se  al carrer  de Coroleu. El bisbat em nomenà àrbitre  en aquest cas, i fou la nostra lleial opinió: que prou petita  era la demarcació  de la Tinència  i poca esperança li quedava de créixer, car sols  tenia alguns terrenys  dins l’antic Vapor del Fil i l’altre migrat en l’antic camp d’en Palau.” (Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, volum II, pàg. 113)

 

Finalment quedaren els límits talment com foren redactats en temps del bisbe Reig. El seu successor, Ramon Guillamet i Coma, abonava  la rehabilitació del temple i la construcció de la rectoria i tanques del pati interior.

 

Mossèn Alexandre Pech i Ferrer ( 1889-1984) en fou nomenat el primer tinent. Cinc anys després, l’església esdevindria parròquia independent i per la diada de Sant Pacià de 1929 s’inaugurava, gràcies a les aportacions  dels feligresos, el campanar i el rellotge, que va ser pagat en part per l’Ajuntament de Barcelona i que costà 6.000 pessetes. 

 

Interior de l'església de Sant Pacià. Tomàs Fàbregas i Caterineu / Arxiu Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.
 

Durant la República en guerra el temple parroquial fou requisat pels anarquistes, evitant la seva crema gràcies a les gestions de mossèn Pech amb un conegut milicià anarquista,  i reconvertit en menjador popular sota la denominació de Durruti, en homenatge al líder faista mort al front de Madrid el 20 de novembre de 1936. En finalitzar el conflicte bèl·lic retornà al culte i actualment segueix en actiu com a referent religiós en la seva demarcació i donant aixopluc a diverses entitats infantils i juvenils així com a grups de teatre, grup de solidaritat, escola de futbol, penya barcelonista, .... Tot just l’any 2024 commemorava amb diverses activitats els cent anys de la seva consagració com a tinença parroquial, entre les quals una exposició al vestíbul de l’església i una conferència a càrrec de l’historiador Jaume Seda i Mariné.

 

Pau Vinyes i Roig

 

 

 

 

Comentaris