Els inicis: de convent de monges a convent de religiosos
L’any 1850 al carrer Gran s’instal·laren unes religioses de la congregació de Jesús Maria que començaren a fer classes a les noies del poble. L’augment de les alumnes en féu necessari el trasllat a unes dependències més grans i a finals d’aquella dècada s’instal·laren en uns terrenys que eren la gleva de la masia de can Badaló, a tocar del torrent d’en Parellada. L’Ajuntament de Sant Andreu de Palomar aprofità l’eixample per alinear el carrer d’entrada del convent, de moment entre el torrent d’en Parellada i la rambla de Santa Eulàlia -actual Fabra i Puig-, i hi posà el nom que encara avui té, carrer de les Monges (durant la Guerra Civil bescanvià pel de la miliciana i cooperativista andreuenca Elisa Garcia, morta el 25 d’agost de 1936 al front d’Aragó). Més endavant s’obrí fins al carrer de l’Ordre -actual Ignasi Iglésias.
La Ilustración Barcelonesa, 1 d'agost de 1958. Biblioteca Nacional de España. |
L’escola anà creixent i les monges buscaren una altra ubicació, entre aquestes la torre Parellada -on l’any 1910, un cop les monges canviaren de nou de seu, s’instal·là l’Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar. L’any 1881 s’inaugurà la capella del col·legi i el 1890 les religioses de Jesús Maria es van vendre el complex als germans maristes, que hi instal·laren una escola per a nois i el seu convent, i n’ampliaren el recinte -fins a arribar al carrer de Barcelona, actual Concepción Arenal. La propietat abastava més de 8.000 metres quadrats i incloïa el claustre, sales per als religiosos, la capella, l’escola, el jardí i els tallers.
Interior i jardí dels Germans Maristes vers el 1900. Emilio Bressanini / Arxiu Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.
Al juliol de 1909 esclatà a Barcelona una revolta espontània, la Setmana Tràgica, que també afectà Sant Andreu de Palomar. El 29 el convent s’incendià; tant , que fou parcel·lat i venut. La capella , després d'anys de ser l’escenari dels jocs dels infants del veïnat , serví de magatzem de gra a partir del 1918.
El convent dels Germans Maristes poc després dels fets de la Setmana Tràgica de 1909. ATV / Font: delcampe.net
L’arquitecte andreuenc Joan Torras i Guardiola (1827-1910) projectà i construí una bona part del conjunt conventual i també la capella. En aquesta encara es pot observar el mosaic que l’aleshores jove Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926), deixeble de l’esmentat arquitecte, hi dissenyà. (RABASSA MASSONS, Jordi; VINYES I ROIG, Pau. L’Abans de Sant Andreu de Palomar. Recull gràfic 1880-1976. Editorial Efadós, 2012)
La proposta de mossèn Joan Clapés i Corbera
En temps del bisbe Enric Reig i Casanova (1859-1927) l’edifici que restava en peus fou adquirit pel bisbat de Barcelona amb la intenció de fer-ne una tinença parroquial, adscrita a la parròquia de Sant Andreu de Palomar. Més tard el bisbe Ramon Gullamet i Coma (1856-1926) consagrà el temple el 9 de març de 1924, sent dedicat a Sant Pacià -un dels primers bisbes de la diòcesi de Barcelona i aprofitant la data de la diada onomàstica de Pacià. Segons mossèn Clapés en la seva obra magna Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar (Catalònia, 1930-1931) l’edifici fou adquirit per 150.000 pessetes de l’època. L’esmentat capellà i historiador fou l’encarregat de fixar els límits del terme de la tinença parroquial per encàrrec del bisbe Reig el 1919.
![]() |
Mapa amb els límits proposats per mossèn Joan Clapés i Corbera al bisbe Reig el 1919. Arxiu Diocesà de Barcelona. |
Tot seguit reproduïm íntegrament l’informe elaborat per mossèn Joan Clapés i Corbera (1872-1939) per la seva cabdal rellevància (Documentació custodiada a l’Arxiu Diocesà de Barcelona):
“Después de una enfermedad que me ha privado de ocuparme en lo referente a la fijación de unos límites que pudieran servir de termino para una Tenencia enclavada en la parroquia de San Andrés de Palomar, en proyecto, tal cual desea V.E. puedo hoy decidir lo siguiente:
1º Que en otro tiempo, en el de mi infancia, se había intentado hacer una Tenencia , eligiendose al efecto la capilla del convento de Hermanas Tercearías Dominicas, de la calle de Ramon Batlle, cuya capilla se levanta en la misma demarcación proyectada actualmente, para lo que se señaló un Vicario de S. Andrés con el nombramiento de cura de teniente de la Candelaria, que tal era el nombre con que se le designava y con el titulo cobra aun hoy tal vez la asignación uno de los vicarios de la parroquia de San Andrés. No obstante nunca se fijaron límites, ni tampoco funcionó como tal Tenencia.
2º Que está pendiente de fundación un gran legado con bienes de la familia Batista, (a) cal Borni, de San Andrés de Palomar, de la que son herederos de confianza el Rdo Curapárroco de San Andrés y el de Rdo Juan Colomer y Carreras Pbro de esta con un señor reglar. Esta fundación , según escritura que yo vi hace unos doce años, consiste en lo siguiente, solo en lo referente a esta parroquia.
(a)Construcción de una iglesia enclavada dentro del expueblo de S Andrés de Palomar, dedicada a Stª Engracia, se le asigna 80.000 ptas.
(b) Para el culto en general, un novenario de almas, etc., el rédito que devengan 15.000 ptas.
(c) Un beneficio que habrá de obtener un sacerdote que tanga el título de doctor en Derecho o en Teologia, el qual tendrá a su cargo y cuidado aquella iglesia, el culto y todas las demás fundaciones que citamos mas abajo . Se asignan para éste beneficio 30.000 ptas.
(d) Dos beneficios con 25.000 ptas cada uno, obligación de rezar 100 misas anuales y ensenyar latín o retórica etc a aspirantes al sacerdocio.
(e) Otro beneficio con 25.000 ptas, con obligación de visitar a los enfermos , ensenyar el Catecismo y rezar 100 misas.
(f) Fundación de un colegio de enseñanza primaria y superior, con la asignación de 100.000 ptas.
(g) A los tres herederos de confianza se les asignan 200 ptas anuales a cada uno.
(h) Caso que el local del Ateneo de S Luis Gonzaga de S Andrés no se utilitzara para tal objeto , se podrá vender dicho edificio y el capital se destinará para acrecer el de la fundación del dicho colegio.
(i) Finalmente tambien hay cantidades destinades para becas (creo que son dos o tres) para seminaristas hijos de S. Andrés.
3º Para Tinencia podria habilitarse la hermosa iglesia del derruido convento de Hermanos Maristas, la cual es de gusto gótico, construida ha unos 38 años. Tiene (espai en blanc) metros de largo por (espai en blanc) metros de ancho, bien situado y con terrenos y ruinas contiguas para poder habilitar para casa Rectoral y otras muchas obras anexas, tales como las proyectadas para las fundaciones del legado Batista.
4º Que los Hermanos Maristas, propietarios de aquel edificio, pidieron solo para la Iglesia 20.000 ptas, que son 4.000 ptas mas de la cantidad assignada en la escritura de distribución de las cantidades del legado Batista para la iglesia dedicada a Stª Engracia.
5º Que en el contrato celebrado entre el Ayuntamiento y los Maristas para la apertura de algunas calles, estos cedieron a aquel el terreno viable con la condición de hacer aquel los muros de tanca y el derribo de la referida iglesia a fin de utilizar el terreno para edificacions particulares que venden a peseta palmó, sin que tanga salida por caro. De esto se deduce que a no haber suspendido aquella determinación consignada en el Reparto del contrato los Maristas se contentaban con el valor del terreno ocupado por la Iglesia a razón de a peseta el palmó cuyo valor esta muy distante del que ahora piden por ella.
6º Que por muchísimo menos los Maristas compraron la Iglesia a las Monjas de Jesús Maria no hace muchos años.
Según los datos oficiales publicados por el Exmo Ayuntamiento en 1913 en el Anuario de la Ciudad de Barcelona, la demarcación fijada para la proyectada Tenencia tiene una población superior a 7.000 habitantes. Dentro de esta demarcación se levantan los conventos de PP de la Sagrada Familia y el de las Hermanas Tercearis Dominicas.
Los limites que pueden señalarse para la proyectada Tenencia podrian ser los mismos que en la actualidad tiene la Parroquia por la parte de la Parroquia de S. Martín y de Santa Eulalia lindando con la de S Andrés por el Torrente antiguo de Parellada, cuya descripción minuciosa puede ser la siguiente:
Entre la Parroquia de S Andrés y la Tenencia podria ser el antiguo torrente de Parellada hoy transformado en la calle de Otto desde la calle de S Andrés pasando por el lado de la tapía del exconvento de Maristas. Desde la calle de S Andrés hacia el rio Besós por el mismo torrente de Parellada hasta el límite de la parroquia de S Adrián de Besos. Vease la línia encarnada (es refereix al mapa que reproduïm en l’article). Des allí bajar por el antiguo camino de Francia por delante de “La Casa Llarga” hasta la Riera de Horta. Desde esta Riera, seguir arriba hasta encontrar el antiguo camino llamado “Travesera de Gracia”, cuyos límites son los actuales entre la parroquia de S Andrés y S Martín de Provensals. Al llegar al vértice del ángulo formado entre la riera de Horta y la Travesera de Gracia por el lado Norte sigue este el mismo camino hasta encontrar el extorrente de Parellada, detrás del exconvento de los Maristas, cuyo camino con el torrente forma ángulo recto. Todo el proyecto del camino dicho hoy es la espaciosa calle de Concepción Arenal de la cual las casas de la parte superior pertenecen a la parroquia de Stª Eulalia y las de la inferior son de S Andrés y en el trecho que abarca este término sería de la Tenecia, y lo mismo se entiende de los demás límites si hay viviendas, pero en la Riera de Horta se ha de entender que el límte es el centro del ábreo de la Riera.
En resumen podemos decir que los límites que esa Tenencia podría tener serian: por la parte de la Parroquia de S Andrés todo el largo del extorrente de Parellada que cae aproximadamente en la parte Norte de esta demarcación; al sur seria el actual límite con la de S Martín; al este con el de Stª Eulalia y al oeste también con el de S Martín de Provensals.
Según datos oficiales proporcionados por la estadística oficial de Barcelona la parroquia de S Andrés tendría 13.000 habitantes, descartados ya los 7.000 que hemos dicho tendría la Tenencia y además van abriéndose en la actualidad nuevas calles por los terrenos que son de la Parroquia (es refereix al passeig de Torras i Bages i carrers adjacents).
Para terminar podemos decir que estamos seguros que dada la idiosincracia del Sr Párroco actual de S Andrés, si bien una tenencia en su parroquia se le atragantaría, pero no obstante no haría ninguna oposición, y por parte de los habitantes de la actual parroquia que quedarian feligreses de la Tenencia, seria muy de su gusto esta nueva división.
De momento nada más parece tener que decir a V. E. A quien ha de suplicar le dispense que haya tardado tanto tiempo en enviarle el presente escrito, pues he estado enfermo, lo que me ha imposibilitado de trabajar este trabajo que V. E. me encargó el día que todos los curas de la Parroquia de S Andrés efectuamos la visita.
Puede V. E. llamarme siempre, por lo que sea , que gustoso dará las explicaciones que necesite, pues como siempre está a las órdenes de su amado Prelado a quien besa reverentemente su anillo pastoral.
Juan Clapés y Corbera, Pbro.
Barcelona, S Andrés, 3 de Junio de 1919
S/C Biblioteca Pública de S Andrés de Palomar
Barcelona, calle de Stª Marta 18-20.”
Signatura de Joan Clapés i Corberà en l'informe de la creació i límits de la tinença parroquial de Sant Pacià. Arxiu Diocesà de Barcelona.
Parròquia de Sant Pacià. Il·lustració de J. Mercadé / Fons Família Vinyes-Roig.
De tinença parroquial a església independent
Segons Clapés de les parròquies veïnes només la de Sant Andreu de Palomar hi posà objeccions als límits proposats pel mossèn:
“(...) per part de Santa Eulària, no hi hagué res a dir, malgrat perdre moltes cases que passaven dins de la nova demarcació de Sant Pacià, però per la part de Sant Andreu entenien que el terme, en lloc d’ésser al carrer de l’Ordre, havia de recular-se al carrer de Coroleu. El bisbat em nomenà àrbitre en aquest cas, i fou la nostra lleial opinió: que prou petita era la demarcació de la Tinència i poca esperança li quedava de créixer, car sols tenia alguns terrenys dins l’antic Vapor del Fil i l’altre migrat en l’antic camp d’en Palau.” (Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, volum II, pàg. 113)
Finalment quedaren els límits talment com foren redactats en temps del bisbe Reig. El seu successor, Ramon Guillamet i Coma, abonava la rehabilitació del temple i la construcció de la rectoria i tanques del pati interior.
Mossèn Alexandre Pech i Ferrer ( 1889-1984) en fou nomenat el primer tinent. Cinc anys després, l’església esdevindria parròquia independent i per la diada de Sant Pacià de 1929 s’inaugurava, gràcies a les aportacions dels feligresos, el campanar i el rellotge, que va ser pagat en part per l’Ajuntament de Barcelona i que costà 6.000 pessetes.
Interior de l'església de Sant Pacià. Tomàs Fàbregas i Caterineu / Arxiu Centre d'Estudis Ignasi Iglésias.
Durant la República en guerra el temple parroquial fou requisat pels anarquistes, evitant la seva crema gràcies a les gestions de mossèn Pech amb un conegut milicià anarquista, i reconvertit en menjador popular sota la denominació de Durruti, en homenatge al líder faista mort al front de Madrid el 20 de novembre de 1936. En finalitzar el conflicte bèl·lic retornà al culte i actualment segueix en actiu com a referent religiós en la seva demarcació i donant aixopluc a diverses entitats infantils i juvenils així com a grups de teatre, grup de solidaritat, escola de futbol, penya barcelonista, .... Tot just l’any 2024 commemorava amb diverses activitats els cent anys de la seva consagració com a tinença parroquial, entre les quals una exposició al vestíbul de l’església i una conferència a càrrec de l’historiador Jaume Seda i Mariné.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris