El 12 de febrer de 2015 hagués fet 50 anys l'amic i actor Pere Massana i Garbaccio. Tanmateix, una greu malaltia se'l va endur de vacances per sempre. Recuperem l'article d'en Pau Vinyes i Roig publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus, el setembre de 2013.
ENS
HA DEIXAT EN PERE MASSANA, FILÒLEG, ACTOR I AMIC
La definició que ens fa la Viquipèdia sobre la mort:“...és la fi
permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.” Però,
aquestes funcions biològiques, no poden esborrar la petjada en vida que ens ha
deixat en Pere Massana i Garbaccio (Barcelona, 12 de febrer de 1965 – 30
d’agost de 2013). Una mort injusta perquè no tocava per edat. Una mort massa
ràpida i sobtada. Una mort que ens ha deixat orfes de rialles i mal humors. Tot
plegat una mort que ens ha ofegat en una tristor profunda i amarga.
En Pere va viure i créixer en el seu
estimat Sant Andreu de Palomar, on des de petit va començar a fer les seves
primerenques passes a l’escola del carrer Pare Secchi –un servidor, nascut al
desembre de 1964, també hi va anar-, per seguir a l’escola d’ Els Padres
(avui anomenada Col·legi Pare Manyanet-Sant Andreu talment com si fos una
parada de metro). De jove va iniciar cursos de filologia catalana a la
Universitat Autònoma de Barcelona. És a la universitat on agafa a plom la seva
passió pel teatre. Entre els companys i les companyes del grup teatral de
l’Autònoma hi sobresurt la Laura Conejero, qui anys després despuntarà com a
actriu de nivell. A l’Esplai Sant Pacià aprèn a formar-se com a persona – cal
recordar que en aquells temps les associacions de lleure solien fer de
veritables escoles, ja que l’escola oficial no era pas un niu de pedagogia ans
el contrari un món de foscor i de consignes “la letra con sangre entra...”-. Fa
de monitor i encarrila la canalla en un munt de rialles tot oferint-los petites
interpretacions teatrals.
De ben jove milita a ERC, formació
política que no abandonarà mai, malgrat els alts i baixos d’aquesta
organització. Serà condecorat amb la insígnia del partit pels seus 25 anys de
militància. Fa de periodista en el desaparegut Diari de Barcelona, on escriu excel·lents cròniques periodístiques
i viu de ben a prop el tancament del diari. En quedar-se sense feina ha de
cercar-ne una de nova. ERC li ofereix la possibilitat de treballar com a
administratiu a la Federació de Barcelona. Finalment, en els darrers anys de la
seva vida, treballa per la Generalitat de Catalunya.
Però allò que veritablement
l’omplia, i amb molt de goig i il·lusió, era quan feia teatre, primer a Sant
Pacià i després al Centre Cívic de Sant Andreu amb Clip Teatres. És a Clip Teatres on arribarà a ser-ne el
president i l’ànima organitzativa de les temporades teatrals així com destacat
actor de la companyia. El seu fabulós paper a Les dones sàvies o les diverses interpretacions dalt de l’escenari
ens descriuen un home apassionat per la feina d’actor i vividor de la paraula escènica. És aquesta
paraula que el fa anar a més i es converteix en el creador de la Xarxa de Mots
del De Cap a Peus. Aquests mots
encreuats que, valgui la redundància, entrecreuaven el fet filològic amb la pertinença
a una llengua, la catalana, tot barrinant bolígrafs i llapis a dojo. Des
d’aquests mots ens ofereix un coneixement dels territoris de parla catalana i
al mateix temps una finestra oberta al món. En Pere, també era un enamorat de
les muntanyes. Sobretot del seu estimat Canigó. Des de la Universitat Catalana
d’Estiu, en els darrers anys, ens delectava amb els versos de Jacint Verdaguer
amb l’estrofa del poema del Canigó Els
dos campanars tot just després de sortir el sol una matinada d’agost.
En Pere era català pels quatre
cantons, però no pas tancat i barrat en una renaixença caduca i somorta. La
seva catalanitat era obrir-se a la humanitat i deixar que l’aire fresc de la
llibertat fes niu en una Catalunya independent. I aquesta absurda mort que se
l’ha endut no el deixarà albirar la Catalunya del demà: lliure i socialment
justa. La seva mort ens referma encara amb més força el desig d’esdevenir
lliures del jou de l’Estat espanyol per convertir-nos en un nou poble d’Europa,
amb les seves virtuts i mancances, però lliure!!!
Pere, gràcies de tot cor per
oferir-nos la teva càlida companyia i saviesa. Et trobarem a faltar. No saps
prou com et trobarem a faltar... Allà on siguis un petó ben fort i visca la
terra lliure!!!
Pau Vinyes i Roig
Amic
Comentaris