L'ofici de l'historiador a voltes és feixuc, sobretot quan es fa recerca. Si es té poca informació documental, bé perquè no en tenim notícia bé perquè s'ha perdut o cremat en un dels nombrosos fets bèl·lics haguts al nostre país, se'n fa difícil reconstruir el passat de forma digne i fidedigne. En aquest cas que tot seguit descriurem m'agradaria poder comptar amb l'ajut dels lectors i de les lectores del bloc per tal d'anar aprofundint en la recerca. Si us ve de gust us proposo que participeu i col·laboreu en la recerca històrica que tot just iniciarem. Evidentment que el vostre estimable ajut serà reconegut en els crèdits de l'article. D'alguna manera i en mesura de les vostres possibilitats en sereu coautors i coautores.
La idea seria anar encaixant les peces d'un trencaclosques anomenat "Llar d'Infants El Mar", escola bressol situada a Sant Andreu de Palomar, just a tocar de la plaça de les Palmeres, fent cantonada entre els carrers de Castellbell i de Sòcrates. Per la premsa de l'època sabem que es va inaugurar el 16 d'abril de 1934. Segons el periòdic La Vanguardia del 17 d'abril d'aquell any:
"Guarderia y jardín de infancia
En la plaza de las Palmeras, de la barriada de San Andrés, se inauguro ayer, por la tarde, una guarderia capaz para cien niños, y un jardín de infancia, con destino a los niños de aquella barriada.
Al acto asistieron representantes del gobierno de la Generalidad y del Ayuntamiento, asi como delejados de la mayoria de las entidades politicas y culturales del distrito.
Las obras han sido costeadas con el producto del Segell pro Infància".
Hicieron uso de la palabra los consejeros de Sanidad y de Cultura y el alcalde de Barcelona, señor Pi y Suñer.
Fueron entregadas tres libretas de ahorro a otros tantos niños de la barriada".
![]() |
Pati de la Llar Infantil El Mar, al fons font i al mig sorral. Autor desconegut. Extreta del web Àgora Filatèlia |
L'article de La Vanguardia ens dóna un seguit de pistes per on poder navegar i aprofundir en la recerca. Per una banda, ens parla dels conseller de Cultura, en Ventura Gassol, i de Sanitat i Assistència Social, en Josep Dencàs. Dencàs, home fort d'Estat Català i de confiança d'en Francesc Macià, era nascut a Vic però de ben jove va residir a Sant Andreu de Palomar. Essent metge i cofundador de la Clínica Sant Jordi i casat amb Raimunda Cararach, la filla del doctor Josep Cararach i Mauri prohom de la Lliga Regionalista a Sant Andreu. Segurament la influencia d'en Dencàs es deuria fer notar per tal que l'escola El Mar fos una realitat aixi com per l'emplaçament escollit -com també, previsiblement, ho seria la Casa Bloc, conjunt d'habitatges per a obrers del passeig de Torras i Bages.
D'altra banda, la segona pista que ens dóna és "las obras han sido costeadas con el producto Segell pro Infància". Aquest segell va sorgir amb la necessitat d'ésser un instrument en contra la mortaldat infantil. Una lacra difícil de guarir per manca de recursos en una època on la tuberculosis o la lepra encara feien estralls, sobretot en les poblacions infantils. La Generalitat republicana decideix crear per decret oficial el Consell de Sanitat i Assistència Social. Aquest organisme serà l'encarregat de dur a terme el Segell Pro-Infància. El Consell de Sanitat i Assistència Social va desenvolupar una tasca de grans dimensions pels pocs recursos de que disposava. Va realitzar una dinamització propagandística de primer ordre. La Generalitat amb aquesta proposta volia seguir l'exemple d'altres Estats europeus, a semblança del cas danès el qual va posar en marxa el 1904. La idea era recollir diners a través de la campanya nadalenca. La venda dels segells s'estenia des de l'1 de desembre fins el 6 de gener. Els segells podien dur publicitat i en alguns casos consells d'higiene infantil. La majoria de documents oficials havien de dur l'esmentat segell. El primer segell en circular fou l'any 1933.
Segons el web Àgora Filatèlia: "Para promover la recaudación en las cuatro campañas que se llevaron a
cabo entre 1933 y 1938, la institución editó carteles escogidos tras
concursos en los que participaron algunos de los mejores cartelistas
catalanes de la época como lo atestigua el utilizado en la campaña de
1935, obra de Josep Morell uno de los más afamados de la época (Martí,
2002) Los carteles se distribuyeron mediante una meditada proporción en
función de los habitantes de cada población. Se produjo, así mismo, un
breve corto mudo en 1935 para estimular la compra de los 'segells'. Allí
se mostraba la necesidad de atajar la mortalidad infantil para contar
con una Cataluña populosa y próspera. Se distribuyó, además, dos
carteles con consejos de higiene infantil por todas las escuelas de
Cataluña."
Les recaptes de les tres primeres campanyes van ésser de 250.000 ptes, 210.000 ptes i 160.000 ptes successivament. La Generalitat va aportar una subvenció inicial de 80.000 ptes, fet que va configurar una quantitat de 700. 000 ptes de l'època (informació extreta del web Àgora Filatélia -abril de 2015-). Xifra no gens menyspreable si tenim en compte els recursos econòmics de l'època. La campanya s'anà consolidant al llarg dels anys de la Segona República. Essent de gran utilitat durant el període bèl·lic de la República en guerra.
Part dels fons recollits en les primeres campanyes es va poder dur a terme la construcció de diverses escoles bressol a Catalunya. Entre aquestes noves construccions trobem l'escola del carrer Castellbell. L'escola bressol serà duta per un equip d'infermeres professionals i qualificades. Curiosament l'educació infantil dels 0 als 3 anys serà encomanada a infermeres i no pas a mestres. La Llar d'Infants El Mar serà considerada la primera escola bressol pública de Barcelona d'aquestes característiques.
També, hi ha un tercer factor a tenir en compte: la proximitat de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar, entitat que a més del seu caire cultural, esportiu i recreatiu oferia educació laica per a nois i noies de la població. D'altra banda, aquest fet va comportar la construcció d'una biblioteca infantil desmuntable a la plaça de les Palmeres, a càrrec del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per a l'Arquitectura Contemporània). L'arquitecte encarregat del projecte de l'edifici fou en Joan Baptista Subirana, coautor conjuntament amb en Josep Lluís Sert i en Josep Torres i Clavé de la Casa Bloc.
Un clar referent de la pediatria catalana va ésser el pediatre Pere Calafell i Gibert (Barcelona, 1907-Benicàssim, la Plana Alta, 1984). Calafell va ésser professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels primers impulsors de la pediatria social a Catalunya. Destacà per la seva empremta en les obres d'Ajut Infantil a la Rereguarda i en la dinamització bressoles, escoles d'assistència social i dispensaris i en la gran tasca de desenvolupament científic i cívic durant el període republicà. En finalitzar la Guerra Civil va ésser apartat com a professor de la universitat i de l'àmbit de públic. Exclòs de l'àmbit universitari hagué de dedicar-se a la medicina privada tot obrint un consultori privat de pediatria infantil. Posseïdor l'any 1983 de la Creu de Sant Jordi. Va morir a Benicàssim en accident de trànsit. Segurament la seva petjada pedagògica es deuria fer notar en els primers anys de l'escola infantil El Mar.
Un clar referent de la pediatria catalana va ésser el pediatre Pere Calafell i Gibert (Barcelona, 1907-Benicàssim, la Plana Alta, 1984). Calafell va ésser professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels primers impulsors de la pediatria social a Catalunya. Destacà per la seva empremta en les obres d'Ajut Infantil a la Rereguarda i en la dinamització bressoles, escoles d'assistència social i dispensaris i en la gran tasca de desenvolupament científic i cívic durant el període republicà. En finalitzar la Guerra Civil va ésser apartat com a professor de la universitat i de l'àmbit de públic. Exclòs de l'àmbit universitari hagué de dedicar-se a la medicina privada tot obrint un consultori privat de pediatria infantil. Posseïdor l'any 1983 de la Creu de Sant Jordi. Va morir a Benicàssim en accident de trànsit. Segurament la seva petjada pedagògica es deuria fer notar en els primers anys de l'escola infantil El Mar.
![]() |
Interior de l'escola bressol El Mar vers els anys trenta. Estorch. AFB |
Tot just, ara ens queda el més difícil de tot. Localitzar més imatges de l'escola així com documentació i testimonis que ens en puguin dir quelcom, tant a nivell de projecte educatiu i de construcció de l'edifici. Ens queda la imatge d'un tal Estoch de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona on es veu una de les classes amb les dues infermeres-educadores i un conjunt d'alumnes. Segons l'actual directora, Eugènia Rojas, l'estructura esquelètica de l'escola no ha variat gaire i conserva molts elements originals dels anys trenta (radiadors, canonades, portes, finestres, sostres, rajoles,....). En acabar la Guerra Civil l'edifici va ésser encautat per la la Falange i reconvertit en seu de l'Auxilio Social a Sant Andreu de Palomar. Depenent de l'Instituto Nacional de la Auxilio Social. La tasca educadora i pedagògica de la República se'n va anar a norris i hagueren de passar més de 40 anys per tal de poder recuperar l'essència educativa i sanitària dels anys trenta. Actualment la Llar d'Infants El Mar depèn de la Generalitat de Catalunya i segueix funcionant amb molta il·lusió i renovació pedagògica.
Fins aquí el relat que hem pogut anar reconstruint gràcies a la notícia apareguda al diari La Vanguardia. Ara ens cal anar posant endreçament a tota informació futura que ens pugui arribar.
PD: Agrair a la directora i a l'equip pedagògic de la Llar d'Infants El Mar l'ajut i la visita organitzada a les instal·lacions, els quals ens han estat útils per a la elaboració del present article.
Si teniu documentació, imatges o en vau ser alumnes, em podeu enviar un correu electrònic a la següent adreça: vinyespau@gmail.com i tot seguit ens posarem en contacte. Entre tots recuperarem la memòria històrica del nostre poble.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Comentaris
"Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1930 i fou professor adjunt de pediatria del professor Martínez García, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, adscrit a la Universitat autònoma de Barcelona de 1934 a 1938."
Salutacions.