ELS ORÍGENS DEL MERCAT DE SANT ANDREU DE PALOMAR

Fins ara es donava per fet que la coberta metàl·lica del Mercat de Sant Andreu de Palomar fou inaugurada el 1914 i, fins i tot, el 2014 se'n va celebrar el centenari a tort i a dret. Recents descobertes documentals localitzades a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona  han donat a la llum una nova data. Com a mínim la seva posada en marxa fou a l'hivern de 1906, és a dir fa 110 anys. La investigació ha estat realitzada en el marc de la proposta del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias de salvaguarda de l'estructura metàl·lica arran de la futura remodelació del Mercat de Sant Andreu de Palomar. En aquest article volem aproximar-nos als orígens de la plaça del Mercadal i al desenvolupament del seu entorn.

Coberta metàl·lica del Mercat de Sant Andreu de Palomar, entre 1906 i 1913. Foto C.O. / Fons Família Vinyes-Roig.

Els orígens 

Segons l'historiador i arqueòleg andreuenc Jordi Petit (Dossier sobre el Mercat de Sant Andreu de Palomar i la seva coberta metàl·lica):

"En un conjunt de diversos camps propietat de tres famílies andreuenques, l’Ajuntament de Sant Andreu va decidir construir l’actual mercat. L’espai estava format pels següents camps: La “Font d’en Boladeras” propietat des de 1708 de la família Boladeras i que va ser adquirit per l’ajuntament de Sant Andreu el 1799, uns altres terrenys més petits propietat de la família Batista (hereus que foren de Jaume Umbert de Cal Borni que havia comprat aquest terreny el 1712 al pagès Pere Ferrer) i l’últim terrenys propietat de la família Vintró, propietaris d’aquella terra des de temps immemorials.

En aquest espai es va projectar a mitjans del segle xix la construcció del mercat per a Sant Andreu de Palomar. Aquell nou indret significaria un gran canvi per al nostre poble, que tindria així, per primera vegada, una plaça porticada dedicada íntegrament a la venda de verdura i un edifici que “se halla separado enteramente [...] y destinado a la venta de carnes y pescados [...] aconsejada por la salubridad y limpieza”. A partir d’aquell moment, el nou mercat no només nodriria el consum dels habitants del poble sinó que a més permetria la venda de tots els excedents agraris dels camps del terme municipal.

L’arquitecte barceloní Josep Mas i Vila (1779-1855), autor de projectes tan importants com ara l’actual Ajuntament de Barcelona (1830-1847), la portada del Cementiri Vell del Poble Nou (1840), el Mercat de Sant Josep - Boqueria (també el 1840), així com les reformes fetes al de Santa Caterina (1844), va ser l’encarregat de projectar el 1849 la nova plaça del mercat de Sant Andreu de Palomar.

Amb el projecte en marxa, a inicis de 1850 l’Ajuntament va sol·licitar als veïns de la zona que presentessin les al·legacions que consideressin i el 15 d’abril es va presentar un recurs per part dels veïns per tal que la plaça fos més ampla del que estipulava el projecte. El 29 de maig del mateix any es van aprovar els plànols modificats i finalment el 24 de febrer de 1851 l’Ajuntament va signar un conveni definitiu amb el matrimoni Planas i Batista per permutar uns terrenys per tenir així l’espai necessari per fer el nou mercat projectat. Per fer el mercat en aquells terrenys, així com per obrir el nou carrer que comunicaria el mercat amb l’actual carrer Gran de Sant Andreu (l’actual carrer del Mercat) es van haver d’enderrocar també “unas casas allí existentes” i unes cavallerisses abandonades que havien estat propietat de Miquel Batista i Oriol, més conegut com “Lo Cua” i propietari de la masia de Can Cua (edifici actualment enderrocat i on es trobava antigament l’Acadèmia Víctor i la farmàcia Franquesa). 

Projecte de construcció d'una coberta al bell mig de la plaça del Mercadal. Projecte realitzat per Josep Domènech i Estapà, arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar, el 1894. AMSA

El mercat va portar a la creació de dues noves vies de comunicació (nord-sud) i (est-oest). Aquests nous vials van ser després coneguts un amb el nom de carrer Vintró (com el propietari de la zona) i l’altre com a Mercat / Montpeller, dividit en dos carrers perquè el de Montpeller (antic carrer de Santa Teresa) ja tenia una part de vial oberta anteriorment a la part alta i, en canvi, el del Mercat es va obrir de nova planta el 1851. En un dels laterals, es va aprofitar també com a cinquena entrada l’antic carreró d’en Xen, que començava al carrer de Sant Llorenç (ara Pons i Gallarza) i que fins llavors no tenia sortida. A partir d’aquell moment aquell carreró va ser conegut amb el nom de carrer “Arco del Mercado” i actualment, dividit en dos es diuen carrers de l’Arc del Mercat i Mateu Ferran).

Projectat el 1849, el 16 de març de 1851 finalment es va col·locar la primera pedra del nou mercat que es va mantenir sense cap canvi ni alteració fins a principis del segle xx quan a petició dels botiguers i dels propis clients, es va demanar construir un sostre de ferro colat per cobrir una gran part del centre de la plaça per poder aixecar al seu interior noves parades protegides del sol i la pluja transformant així l’espai en una plaça porticada."

Plànols projecte d'una peixateria al bell mig de la plaça del Mercadal, obra de Josep Domènech i Estapà. AMSA.

Al bell mig de la nova plaça es va projectar el 1894 una coberta per a la venda de peix. La construcció de la nova peixateria fou encarregada a l'arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar Josep Domènech i Estapà, el qual havia substituït en el càrrec a Pere Falqués i Urpí, dimitit arran de l'ensorrament de la primitiva cúpula el 1882. Per diverses raons, entre les quals les econòmiques, el projecte no es va dur a terme. La memòria del projecte conservada a l'Arxiu Administratiu Municipal del Districte de sant Andreu  comentava que la peixateria havia d'ésser al centre d'una plaça porticada a fi i efecte de poder donar més visibilitat i preservada de la pluja i de la llum solar.

Recreació històrica de la cursa de braus de l'any 1891 a Sant Andreu de Palomar. Dibuix de Jordi Sacasasa i Segura. Extret del Programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar 1989.

Plaça de Bous

Gràcies a l’historiador andreuenc Martí Pous i Serrà (1910-1997) vam esbrinar que durant les festes majors de la dècada dels anys noranta del segle XIX s’hi van celebrar  a la plaça del Mercadal curses de braus o “jocs de bous”. Tal com diu el propi Martí Pous al Programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar 1989:

“A l’acta de la reunió de l’Ajuntament de Sant Andreu del dia 20 de novembre de 1891 consta que a proposta d’un grup de regidors s’acordà Que se corra un novillo en la plaza Mercado a cuyo efecto deberá prepararse convenientemente y que se conceda un premio al que arranque la divisa. La preparació devia consistir en tapar amb barreres les obertures entre columnes i també aplanar el mig de la plaça perquè no fossin obstacle per la aquelles fileres de maons de cantell que, segons diu Mn. Clapés, marcaven els límits de les diverses parades de venda. No cal dir que la nostra plaça portificada, orgull urbanístic de Sant Andreu, era un marc excel·lent per a aquesta classe de festa. Els andreuencs d’aquells temps podien gaudir d’un espai interior quiet i ordenat des d’on, sense obstacles al mig, podien entreveure tot el porxat de la plaça des de qualsevol punt”.

Cal citar que per aquelles dates la part central de la plaça era descoberta i la coberta metàl·lica encara no s'havia construït. 

Projecte de construcció de la coberta metàl·lica

La plaça del Mercadal es situada entre els carrers d'en Vintró, Mercat, Arc del Mercat, Montpeller i Mateu Ferran, és a dir al rovell de l'ou de l'antic poble de Sant Andreu de Palomar. Antigament anomenada plaça Nova, fou inaugurada amb les voltes actuals a mitjans del segle XIX, passant-hi els mercats i fires que tradicionalment es celebraven a la plaça de l'Església parroquial -actualment d'Orfila. Les parades de verdura ocupaven les voltes de la plaça, avui dia també les trobem un dissabte al mes, i en unes taules aixopluc, la volateria viva, conills, fruites, les verdures i les hortalisses dutes a l'engròs ocupaven tot el centre de la plaça, en la qual aleshores hi plantaren arbres i la dividiren en una espècie de parcel·les, marcades amb maons de caire a flor de terra que assenyalaven les mides del lloc assignat a cada venedor, el qual pagava segons l'extensió del lloc ocupat. L'horari del mercat era des de la sortida del sol fins als vols del migdia. Arran de l'annexió de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona la gestió del mercat va passar a mans de l'Ajuntament de Barcelona.

Proyecto de cubierta para la plaza del Mercado de San Andrés de Palomar.  Barcelona, 16 de novembre de 1903. Projecte inicial que posteriorment es va ampliar i modificar. AMCB.

Davant les inclemències del temps i les necessitats logístiques dels venedors es va proposar a l'administració local la construcció d'una coberta al centre de la plaça del Mercadal. Ja en temps de Sant Andreu de Palomar independent es van fer diverses propostes que no van arribar a quallar. Finalment el 1903, l'Ajuntament de Barcelona proposava la construcció d'una coberta al bell mig de l'esmentada plaça. L' Ajuntament de Barcelona posava en marxa un concurs públic:

«...para aprovación del proyecto de un cubierto para el mercado de la barriada de San Andrés de Palomar de esta ciudad, consistentes en planos, pressupuesto y pliego de condiciones que deberan regir en la subhasta y durante la construcción del mismo, cuyo presupuesto total o tipos subhasta es de 23.492, 74 pesetas».

Plànols projecte original, proposta que  després va ésser ampliada i modificada. Novembre de 1903. AMCB.

Els plecs de la subhasta pública esmentaven quins eren els materials a utilitzar:

«Todos los materiales que se emplearán en la construcción de las cubiertas seran de primera calidad y de las mejores fábricas de manera acreditada».

El 3 de desembre de 1903 s'aprova via plenari municipal el projecte de la coberta metàl·lica del Mercat de Sant Andreu de Palomar i la subhasta pública corresponent. El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona publicava el següent anunci:

«Ayuntamiento Constitucional de Barcelona.

Este ayuntamiento en sesión del dia 3 de los corrientes (3 de desembre de 1903) acordó aprobar el proyecto compuesto por planos, presupuesto y pliego de condiciones, al objeto de sacar a subhasta, con arregló a los mismos, la construcción de un cubierto para el Mercado que se trata de levantar en la barriada de San Andrés de Palomar, cuyos documentos se hallarán de manifiesto en el Negociado de Fomento de la secretaría municipal, durante el termino de diez días, a los fines de lo que se previene en la Instrucción vigente para la contratación de obras i servicios provinciales y municipales.

Barcelona, 11 de diciembre de 1903.

El Alcalde Constitucional accidental Francisco A. Berenguer – P.A. del E.A., el secretario habilitado, Pedro Garcia Solà.»

La subhasta estava prevista que es celebrés l'1 d'abril de 1904, a les 12 hores, a l'Ajuntament de Barcelona. En adornar-se'n que l'1 d'abril era Divendres Sant, es va acordar celebrar-la el 6 d'abril. Només s'hi va presentar una opció. La proposta del constructor Jacint Boada i Batllori, en ser l'única opció presentada a la subhasta va ésser l'escollit per a dur a terme les obres de construcció de la coberta. Resident a la població de Sarrià, Jacint Boada va haver de dipositar sota acta notarial 2348,27 pessetes de fiances, les quals li serien retornades en finalitzar l'obra. Tenia 3 mesos de termini per a finalitzar les obres. El mestre d'obres escollit fou Joan Casado i Tisans.

Les obres patiren un petit retard atès que el projecte inicial es va ampliar. La proposta inicial de l'Ajuntament de Barcelona preveia només cobrir una part de la plaça central. Davant la insistència dels venedors i dels veïns es decideix ampliar la coberta per tal que cobrís tota la plaça, deixant un espai entre els arcs de les voltes i la coberta per a la circulació de persones i vehicles. El 14 de desembre de 1904 s'aprova la millora i ampliació del projecte per part de l'Ajuntament de Barcelona. Inicialment la coberta havia de ser de fusta, però a causa de l'ampliació del projecte i de nou davant la insistència dels venedors i veïns es decideix que sigui metàl·lica. Els regidors del Districte Novè, Pere Galí i Llorenç Porrera són els catalitzadors de la proposta a la Comissió de Foment de la Casa Gran. Els dos regidors exposen:

«...se diera mayor extensión y se emplearan materiales de hierro si los había en los dipositos del Exmo Ayuntamiento de Barcelona, para que de este modo tuviera otro carácter más estable y fuese de la importancia de los que actualmente se construyen en la ciudad....»

La Comissió de Foment exposava el 4 de març de 1905 «se acepte y se apruebe la variación del que se propone el proyecto...»

Plànols projecte definitiu de la coberta metàl·lica del Mercat de Sant Andreu de Palomar. 20 de juliol de 1904. AMCB.

El maig de 1905 s'iniciaven les obres i el 28 de desembre d'aquell es realitzava la definitiva acceptació de les obres per part de l'Ajuntament de Barcelona, a requeriment del vist-i-plau de l'arquitecte municipal de Barcelona, l'andreuenc Pere Falqués i Urpí. El gener de 1906, fa cent 110 anys, s'inaugurava la coberta metàl·lica del Mercat Municipal de Sant Andreu de Palomar. Hi hagué un excés de 1732,96 pessetes, a afegir a les 23.492,74 acordades a l'inici del per l'Ajuntament de Barcelona, que foren conseqüència de la modificació i ampliació del projecte inicial.

Tal com mostren els plànols del projecte sota l'aixopluc de la coberta si van establir diverses parades assignades per sorteig. La coberta va encabir les antigues construccions dels lavabos i d'administració.

Segons la data del 1914  fou rehabilitada la coberta i s'hi construïren murs de totxo al seu voltant, per tal de fer-la definitivament tancada. Segons el citat historiador i fundador del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias Martí Pous (Revista Finestrelles 5): 

"No podem dir per falta de dades (no havia consultat la documentació dipositada a l'Arxiu Municipal  Contemporani de Barcelona) en quin any es féu aquesta coberta, però si podem afirmar que la Gaseta Municipal de Barcelona del dia 14 de maig de 1914 autoritzava el pagament de les obres fetes al mercat de sant Andreu i, encara,  que en la Gaseta Municipal del dia 30 de gener de 1915 s'autoritzava  una addició a la subhasta per a reforma i ampliació del mercat de Sant Andreu, consignant que el pressupost  extraordinari de 1913 hi constava el preu de les obres a realitzar. Aquest cost d'obres realitzades pel Foment d'Obres i Construcció eren de 44.900,03 ptes. Segons deia la Gaseta Municipal de 15 de desembre de 1915. 

Sembla que aquestes obres devien millorar molt la capacitat del mercat, perquè segons el número 29 de la Gaseta Municipal de 20 de juliol de 1917, s'aprovà el <...plano formulado por el jefe de la sección de hacienda relativo a la nueva distribución a apalicación de puestos llevado a cabo en el Mercado de San Andrés, en virtud de las reformas realizadas en el mismo por acuerdo de la ayuntamiento...que  los repetidos puestos señalen con los números de 125 a 174, ambos inclusive, por ser sucesivos  a la actual numeración que consta en la tarifa del mercado de referencia...>"

La relació d'aquestes noves parades era publicada l'11 d'abril de 1917 a la Gaseta Municipal de Barcelona. Els regidors, com ja s'ha esmentat més amunt, que aconseguiren fer realitat la coberta metàl·lica foren Pere Galí i Llorenç Porrera, els quals foren elegits per al període de 1904-1909. Segons Martí Pous aquests dos regidors aconseguiren que es construís la coberta metàl·lica sense les parets que l'envoltaven tot el recinte. Això ens fa suposar que la data de 1914 fou la de la rehabilitació i ampliació del sostre de la coberta amb les parets laterals aixecades.

Des del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias atenent-se a la singularitat històrica de l'edifici central de la plaça del Mercadal reivindica que el futur pla de rehabilitació i ampliació del Mercat de Sant Andreu de Palomar preservi en la seva totalitat l'estructura metàl·lica de la coberta així com el refugi antiaeri situat al subsol de l'esmentada plaça, i sigui rehabilitat i  preservat per al futur com element patrimonial obert al públic i referent de la memòria històrica de tot  poble. 
 

L'autor vol agrair al Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i en Jordi Petit i Gil l'ajut rebut en la realització del present article.

Pau Vinyes i Roig