Hi ha personatges de que mereixen ser redescoberts i llegits de nou. L'oblit del pas del temps els ha esborrat de l'esfera pública, no pas familiar. El cas que ens ocupa ha fet possible un nou retrobament familiar entre nebots. Ens referim a l'andreuenc Melcior Font i Marsà, poeta precoç, excels periodista, reconegut traductor i cineasta en els darrers anys de la seva vida. Font va néixer a Sant Andreu de Palomar el 24 de desembre de 1902 -no pas el 1905 com erròniament s'esmenta per la xarxa-, en el si d'una família humil.
 |
| Retrat de Melcior Font realitzat per en J. Alavedra. FDM. |
Feu estudis superiors al Seminari de Barcelona on tingué per professors en Lluís Carreras i Carles Cardó. Tanmateix, fer de capellà no l'acaba de convèncer i tira pel dret cap a l'ofici de poeta i periodista. Guanya premis en diversos Jocs Florals d'arreu del país i essent guardonat amb la Flor Natural, la màxim distinció en uns Jocs, de Barcelona de 1924 -celebrats a Tolosa per la prohibició de la dictadura de Primo de Rivera-, al cap de poc temps li es retirada. El motiu que va ésser publicada sense el consentiment del propi autor i les bases no ho permetien. Per tal de desfer el desgreuge els amics li organitzen un sopar d'homenatge el mateix dia de la concessió dels premis, el 4 de maig de 1924. entre els comensals els andreuencs Ignasi Iglésias i Joan Clapés.
 |
| Original del poema Aigua, composat per Melcior Font el 1936. FDM. |
Melcior entrarà a formar part de la nòmina periodística de varis periòdics i revistes de l'època. A La Veu de Catalunya, tindrà secció fixa amb el títol de "Vida literària" i a La Publicitat descriurà en primícia l'accident, agonia, mort i enterrament de l'arquitecte de la Sagrada Família. La seva ploma la trobarem a D'Ací D'Allà, Imatges, El Matí, L'Andreuet, L'Estel de Sant Andreu de Palomar i en d'altres mitjans de publicació local. Per encàrrec de l'escriptor i polític antorni Rovira i Virgili dirigirà el setmanari infantil de curta durada Jordi.
Una de les altres facetes on destacarà serà la de traductor. Traduint novel·la clàssica i juvenil per a editorials catalanes així com adaptant al català obres de teatre, entre elles Fanny de l'escriptor francès Marcel Pagnol. La crítica del moment en reconeixerà la vàlua com a traductor.
A inicis dels anys trenta del segle passat guanyarà la plaça de funcionari de la Generalitat de Catalunya. Esdevenint a la llarga secretari personal de Ventura Gassol, conseller de Cultura. Dels Fets del 6 d'Octubre de 1934 no se n'escapa i serà empresonat conjuntament amb el Govern de la Generalitat i polítics d'ERC. Al cap de pocs dies serà alliberat i després de lluitar de valent davant els tribunals aconseguirà recuperar la plaça de funcionari. Amb l'alliberament del Govern de la Generalitat, empresonat arran dels Fets d'Octubre, a conseqüència del triomf del Front d'Esquerres, en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, tornarà a ser l'home de confiança de Ventura Gassol.
L'esclat revolucionari provocat pel sollevament de militars i civils feixistes comportarà la persecució de persones de tarannà conservador i eclesiàstic i la destrucció de patrimoni religiós català. Font i Marsà des de la conselleria de Cultura, i sota les ordres de Gassol, serà l'encarregat de protegir l'art religiós no malmès per la fúria revolucionària de l'anarquisme radical i farà tots els possibles per salvar vides humanes. Aquest fet comportarà que tant ell com en Gassol hagin d'exiliar-se a París davant d'una mort segura per les amenaces dels radicals de la FAI. Ho fan sortint del Palau de la Generalitat el 24 d'octubre de 1936, d'amagat dins d'un camió de mudances que els durà a l'aeroport de Barcelona i d'aquí direcció a Tolosa de Llenguadoc. Un cop a França serà un dels col·laboradors en l'exposició Art Medieval Català, organitzada per la Generalitat de Catalunya -de fet va ésser idea de Ventura Gassol- i el Musée Jeu de Paume, per tal de demostrar a l'opinió pública francesa i europea els esforços per la salvaguarda del patrimoni religiós català per part de les administracions catalanes.
 |
| Gràcies a la tenacitat i valentia dels habitants del poble de Beget (alta Garrotxa), la imatge romànica del sant Crist de l’esglèsia parroquial es va poder salvar de la crema revolucionària de l’estiu de 1936. A la imatge veïns amb Melcior Font -segon per la dreta- amb la talla romànica del sant Crist. Circa 1950. Autor desconegut / FDM. |
La República es perd i el feixisme venç, a Espanya i en alguns indrets d'Europa. Durant l'ocupació nazi de l'Estat francès se les haurà per sobreviure ell i la seva dona, Magda Martí i Trave, amb qui s'haurà casat un cop hauran creuat la frontera francesa. L'exili serà dur en els primers anys i caldrà molt d'enginy per a sobreviure. Un cop vençut el feixisme vindrà la decepció. Franco continuarà governant i ho farà fins morir al llit. És el moment de reinventar-se i cercar un modus vivendi. A través de la coneixença amb actors i directors francès s'endinsarà en el món del cinema com a comercial i traductor de guions cinematogràfics. La parella viurà en un petit apartament de Quai des Orfèvres, on compartiran veïnatge amb la parella actors Yves Montand i Simone Signoret. I, arran de l'amistat amb el director Ricardo Muñoz Suay es convertirà en el representant exclusiu de la productora espanyola UNINCI en tot el territori francès.
 |
| Magda Martí i Melcior en una celebració familiar a inicis dels anys cinquanta del segle passat. Autor desconegut / FDM. |
Quan la sort li ve de cara a nivell professional, la dissort li escapça la vida. La insuficiència renal que pateix des de fa anys li comporta la mort. Després de saber que li queden pocs dies de vida decideix tornar urgentment a Barcelona per tal de poder-se acomiadar de familiars i amics. El 3 d'octubre de 1959 mort i la família Bonet, amics íntims d'en Font, li ofereixen a la vídua el vestíbul de la seva vivenda com a sala de vetlla. Magda Font en vida no deixarà de recordar-lo i cada any en commemorarà la seva mort. Els goigs de l'Ermita de la Mare de Déu de L'Abellera, a Prades, i els de Sant Romà de les Bons, a la parròquia andorrana d'Encamp, en seran el llegat més preuat que Font haurà deixat conjuntament amb la seva tasca de poeta, traductor i periodista.
El periodista barceloní i crític d’art i teatre Joan
Cortés i Vidal en parlar d’ell en la necrològica publicada a la revista Destino ( 10 d’octubre de 1959, pàg. 37)
es feu ressò de la seva poesia amb aquestes paraules:
“Era Melcior Font uno de los espiritus más refinados de
su generación. Sus versos son de una suavísima transparencia, de una fluencia
pura, sabrosos y fragantes en su adjetivización. Pocos escribió, pero quedan
como claro ejemplo de inspiración
delicada y profunda, exenta de exorbitancias y aspavientos".
L'Editorial Llop Roig amb coedició amb l'entitat Tot Història Associació Cultural en publicarà breument la biografia, escrita per un servidor. Esperem que el coneixement d'aquest il·lustre andreuenc faci honor a les excel·lents virtuts humanes de Melcior Font i Marsà. Per Nadal, si us ve de gust, podeu regalar un tast de memòria biogràfica.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris