Les dones han jugat un paper secundari en la història de la humanitat -tret d'alguns casos concrets- per a molts biògrafs i historiadors. I si ens capfiquem en documents i textos d'època ens adonarem que no és pas així. El rol de les dones al llarg de la història ha estat important i significatiu. A Sant Andreu de Palomar, per parlar de la realitat més propera de qui escriu aquestes línies, el relat biogràfic del paper jugat per les dones ha estat molt escadusser, per no dir quasi nul. Poc s'ha escrit sobre les andreuenques. El cas més representatiu ha estat el de la miliciana Elisa Garcia, morta las 19 anys al Front d'Aragó l'agost de 1936, de qui l'historiador Jordi Rabassa n'ha fet la biografia. Tampoc podem oblidar el llibre editat per l'Ajuntament de Barcelona Dones de Sant Andreu. Itineraris històrics, l'autora del qual és la historiadora Isabel Segura, on es descriuen diverses biografies de dones del districte de Sant Andreu.
El capellà i historiador Joan Clapés i Corbera (1872-1939) en els seus 9 volums de les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar en el capítol dels biografiats no fa ni un esment a cap dona. Les úniques dones que surten en el seu relat historiogràfic són les monges de Jesús Maria i la fundadora de l'escola Sagrada Família, Anna Maria Janer i Anglarill.
 |
| Francesca Vergés i Escofet (1899-1976). Autor desconegut / Fons Família Colomer-Sabadell |
Una de les andreuenques "oblidades" fou Francesca Vergés i Escofet. Descoberta casualitat per qui signa l'article en llegir el butlletí de l'Avenç Obrer Català on se l'esmenta com a vocal de l'entitat i com a organitzadora de cursos d'història i llengua per a dones. Qui fou Francesca Vergés i Escofet?
Nascuda a Figueras el 17 de juliol de 1898. Filla de Joan Vergés i Darnés i d’Anna Escofet i Costa. Tingué dues germanes, Dolors i Antònia, i dos germans, Ferran i Joaquim; aquest darrer, de professió mosso d’esquadra i exiliat després de la guerra a França. A inicis de la dècada dels anys vint es trasllada a viure a Sant Andreu de Palomar, Barcelona. Es casa amb Josep Maria Colomer i Trillas (1898-1956), amb qui té un fill, en Ramon Colomer i Vergés (1925-1969). És membre d’Estat Català i d’ERC des dels seus inicis. El 30 de novembre de 1931 serà una de les persones que acompanyarà el president Francesc Macià en la seva visita oficial en els actes de Festa Major de Sant Andreu. El 12 de febrer de 1933 és nomenada vocal de la junta directiva de l’Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar —conegut popularment com a Casinet—, centre republicà adherit a Esquerra Republicana de Catalunya, i formà part de la Comissió de Política de l’entitat. A l’Avenç Obrer Català serà una membre destacada de la secció femenina, on organitzarà i participarà en xerrades sobre feminisme i cursos de gramàtica catalana i d’història de Catalunya, amb la voluntat d’instruir les dones en la cultura general.
 |
| Francesca Vergés amb un ram de flors durant la visita del President Macià a la seu de l'Avenç Obrer Català -conegut popularment com a Casinet-, visita realitzada per la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l'any 1931. Autor desconegut / Fons Colomer-Sabadell. |
A les portes de les eleccions legislatives espanyoles del novembre de 1933 participarà en diversos mítings a Vilanova i la Geltrú, a Terrassa, al barri barceloní del Camp de l’Arpa, a Vilafranca del Penedès, a la Bisbal de l’Empordà, etc. En molts d’aquests, hi participarà amb les companyes Dolors Bargalló, Reis Bertral, Núria Oromí i Anna Maria Murià, així com amb Josep Dencàs, Miquel Ollé, Ventura Gassol i Francesc Macià, entre d’altres. Francesc Macià li proposa anar en les llistes per ERC a les segones eleccions generals de la República, fet que rebutjarà; el seu lloc l’ocuparà Aurora Bertrana. El diari La Humanitat en destaca les dots d’oratòria exempta de fullaraca i la facilitat per rebre grans aplaudiments, en l’entrevista que li fan el 17 d’octubre de 1933 arran del míting d’Esquerra celebrat al teatre Pompeia quatre dies abans. En l’esmentada entrevista es defineix com una ferma defensora de la llei del divorci i precursora de la major implicació de les dones en la vida política i social del país. El periodista en preguntar-li pel paper de la dona en càrrecs polítics:
"Sincerament, jo entenc que la dona no pot anar-hi mentre no es tingui una visió ben clara del que aquella dona pot fer de bo. Posar-li per fer bonic no val la pena. El dia que hi hagi una dona que jo sàpiga que ha de realitzar una tasca eficient no tindré cap recança a votarla. Mentre no sigui així, no val la pena de fer assaigs"
 |
| Entrevista a Francesca Vergés, publicada al diari La Humanitat el 17 d'octubre de 1933. |
Serà coneguda amb el sobrenom de la Nelken, per la seva semblança amb la política i escriptora espanyola Margarita Nelken. A les eleccions municipals del gener de 1934 participarà de nou en mítings de la Coalició d’Esquerres. Segons consta en la documentació del sumari militar dictat contra ella i el seu marit, ambdós participaran activament en els Fets del 6 d’Octubre de 1934 a Sant Andreu de Palomar. Anys després, el 15 de febrer de 1936, serà una de les ponents del míting celebrat al teatre-cinema Jardí de Figueres, en el qual demanarà el vot per al Front d’Esquerres i realitzarà un al·legat contra les organitzacions polítiques de dretes i en defensa de l’alliberament del presos del 6 d’octubre de 1934.
 | ||
| Míting de la Federació Republicana Socialista celebrat al Teatre Jardí de Figueres el 13 d'octubre de 1933, amb la participació com a ponent de Francesca Vergés. Fundació Josep Irla. |
Durant la Guerra Civil el seu compromís polític serà menys actiu i estarà afiliada a la CNT. Mesos després de finalitzar el conflicte bèl·lic és detinguda conjuntament amb el seu marit, el 5 de novembre de 1939, arran de les denúncies de veïns i veïnes partidaris del bàndol vencedor de la guerra. Serà empresonada a la presó de dones de les Corts (Barcelona) i condemnada a 12 anys de presó major per “auxili a la rebel·lió”. El 2 d'agost de 1941 surt en llibertat provisional junt amb 374 persones. El marit és condemnat i desterrat a Villarroya de la Sierra, Saragossa, fins el 1942. El 1947 és indultada i queda exempta de presentar-se a comissaria de manera regular. En sortir de la presó es farà càrrec del negoci familiar Cafès Cuba, amb seu al carrer Aribau núm. 72, de Barcelona. A la botiga hi treballarà fins més enllà de la seva jubilació. Els mesos d’agost els passa a París, a casa del seu germà Joaquim, exiliat arran de la desfeta republicana. És aficionada al futbol i sòcia del FC Barcelona i de la Unió Esportiva Sant Andreu.
 |
| Retol d'art déco de la botiga Cafès Cuba, regentada per la família Colomer-Vergés. LV. |
 | |||||
| Francesca Vergés, a la dreta, amb una amiga a París l'any 1967, transportant una bicicleta per la seu nét Josep Maria. Autor desconegut / Fons Família Colomer-Sabadell. |
En morir, l'11 de maig de 1976, la cerimònia es realitza a l’església parroquial de Sant Andreu i és enterrada al cementiri municipal de Sant Andreu de Palomar.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris