L'any 2022 es van commemorar els cent anys de la creació d’Estat Català. A Sant Andreu de Palomar aquesta organització política va tenir força incidència als anys trenta del segle passat, sobretot en la figura de qui va ser conseller de Sanitat i Governació de la Generalitat republicana, Josep Dencàs i Puigdollers (1900-1966), del qual s'ha editat una extensa biografia a càrrec dels historiadors Fermí Rubiralta, Fèlix Villagrasa, Frederic J. Porta, amb l’ajut de Jordi Gascó, editada per l'editorial Base (2024), amb pròleg del malaguanyat Joan B. Culla.
Josep Dencàs i Puigdollers, era gendre del metge i polític Josep Cararach i Mauri, regidor per la Lliga Regionalista pel Districte IXè i fundador, conjuntament amb els doctors Josep Dencàs i Agustí Marí i Guinart, de la Clínica Sant Jordi, de Sant Andreu de Palomar. Dencàs milità entre Estat Català i ERC i va ser un dels principals protagonistes dels Fets del Sis d’Octubre de 1934; escapolint-se de ser detingut i exiliant-se a França. Amb el triomf del Front d'Esquerres, en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 -les terceres del període republicà- retornà a Catalunya però sense recuperar el càrrec de conseller, talment com si ho feren Lluís Companys i el seu govern en ser amnistiats arran dels Fets del Sis d'Octubre. Durant la República en guerra s’exilià per por de ser assassinat per la FAI, ja que li tenien brega per la seva persecució d’anarquistes durant la seva etapa al capdavant de la conselleria de Governació. El darrer exili va ser a Tànger, on fundà dues clíniques, morí i va ser enterrat.
ELS INICIS D'ESTAT CATALÀ
L’any 1922, Francesc Macià, Lluís Massans, Daniel Cardona, Domènec Solé i Manuel Pagès, dirigents de la Federació Democràtica Nacionalista, varen fundar el partit Estat Català. Inicialment es va definir com un partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluitava per la independència dels Països Catalans i defensava el català com a llengua única i oficial. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) el partit fou perseguit i molts dels seus dirigents s'hagueren d'exiliar.
 |
| Segell commemoratiu amb la imatge de Josep Dencàs, aleshores diputat del Parlament de Catalunya, l’any 1932. Fons Família Vinyes-Roig. |
El 22 de febrer de 1931, després d’un llarg exili, tornava a Catalunya Francesc Macià, dirigent d’Estat Català amb un fort lideratge entre l’estament republicà i catalanista. El 14 de març, encara no feia ni un mes del retorn de Macià, que els d’Estat Català es reunien a la seu de l’Avenç Democràtic Republicà de Sant Andreu de Palomar, situat al carrer Gran núm. 52 -on després hi hauria el Gimnàs Lleure. Sembla ser que la proposta del lloc de trobada va ser de l’andreuenc Josep Dencàs, aleshores vicepresident de l’Avenç Democràtic Republicà. Després de debatre els punts bàsics i de la discussió de participació o no a la Conferència de les Esquerres Catalanes, a celebrar els dies 18 i 19 d’aquell mes al Foment Republicà de Sants, es decideix participar-hi. Arran de la Conferència d’Esquerres naixerà Esquerra Republicana de Catalunya, partit homogeni durant els anys de la República. En un principi l'organització mantindrà estructura pròpia dins d'Esquerra Republicana de Catalunya.
La branca juvenil de l’organització és materialitzà en les Joventuts d’Esquerra - Estat Català. Durant un temps, la secció local andreuenca, compartiren seu amb ERC, a l'hostatge de l’Avenç Obrer Català, situat a la plaça del Comerç, núm. 3. L’edifici disposava d'un gimnàs per als socis, propietat de la branca juvenil d'Esquerra. Per poder fruir del gimnàs calia estar inscrit a la secció de cultura física de l’esmentada organització o bé ser soci de l'Avenç. Només hi era permesa l'entrada als menors de 18 anys acompanyats dels seus pares. La instal·lació era dividida en tres seccions: homes, dones i infants amb els seus horaris corresponents.
Tot i això, al cap de pocs temps de l'esclat de la Segona República membres de l'estructura fundacional se'n separen, com Daniel Cardona i Civit que fundarà Nosaltres Sols (a semblança del Sinn Féin irlandès). Per contra, Jaume Compte i Canelles, dirigent de l'organització descontent amb la renúncia de la República Catalana presa per Francesc Macià arran de la proclama republicana del 14 d'abril de 1931, també se'n separà i convocà una assemblea al gener de 1932 de la qual sorgí Estat Català - Front Separatista d'Extrema Esquerra.
ESTAT CATALÀ A SANT ANDREU DE PALOMAR
El 25 d'octubre de 1931 es reunia el Consell d'Estat Català, presidit per Jaume Compte i Canelles, en el qual s'acordà crear una delegació del partit a Sant Andreu de Palomar. La primera seu és al carrer Gran de Sant Andreu, 34, primer pis. El primer consell directiu de la delegació andreuenca és format per Francesc Carbonell, com a president; Joan Pedró, vicepresident; Miquel Diumenge, secretari; Jaume Ribes, tresorer; i Pere Corominas, vocal.
 |
| Prec adreçat al Conseller Regidor del Districte IX (actual Sant Andreu), sol·licitant material per una exposició de tapissos i una tómbola. Arxiu Pavelló de la República-UB. |
L’1 d’abril de 1932 s’inaugurava una nova seu andreuenca d'Estat Català, situada al
carrer de Pons i Gallarza, 3, en un dels pisos de l’emblemàtic edifici
modernista de Can Vidal. Durant la guerra, aquest local fou centre
d’allistament, de recepció i tramesa de paquets per al front.
La formació va ser força activa durant els anys de la guerra, i el seu portaveu era l’expropiat Diari de Barcelona. Entre el gener i febrer de 1937, en ple conflicte bèl·lic de la República en guerra, organitzen una exposició de tapissos i el 24 de gener d'aquell mateix any duent a terme una tómbola aprofit de les milícies que lluiten al front. En finalitzar la Guerra dels Tres Anys els seus membres s’hagueren d’exiliar per por de possibles represàlies.
Portada del Diari de Barcelona-Estat Català amb la comitiva fúnebre de Josep Jolis i Calvés, del 15 de gener de 1937, al seu pas pel passeig de Josep Garcia -actual rambla de Fabra i Puig. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
 |
| Míting d'Estat Català celebrat el diumenge 7 de març de 1937 al Teatre Còmic de Barcelona, organitzat per la secció local d'Estat Català del Districte II. Arxiu Pavelló de la República - UB. |
Entre els milicians andreuencs d’Estat Català hi trobem Josep Jolis i Calvés, mort al front de Madrid el 7 de gener de 1937.
PD: A més de l'esmentada biografia de Josep Dencàs, hi ha l'esbós biogràfic de l'historiador i polític Jordi Rabassa Massons Josep Dencàs i Puigdollers. El nacionalisme radical a la Generalitat (Dalmau, 2006).
Pau Vinyes i Roig
Article refet i ampliat el maig de 2026 per l'autor.
Comentaris