Els edificis industrials andreuencs coneguts com a Can Fabra eren antigament un espai dedicat a la filatura de seda, lli, cotó, la torsió i el teixit. Els seus orígens es remunten al 1838, quan Ferran Puig i Gibert construeix una fàbrica a Sant Andreu, coneguda popularment com a Vapor del Fil. El 1844, per problemes tècnics, la companyia inicial es dissolt i apareix com Ferran Puig i Cia. La producció anirà en augment donant feina a molts andreuencs i andreuenques. El municipi de Sant Andreu de Palomar amb el creixement industrial i demogràfic , degut aquesta puixança econòmica, a mitjans del segle XIX anirà passant gradualment de poble agrícola a industrial. La filla de Ferran Puig es casarà amb Camil Fabra, industrial i client de la família. L’afany per la política d’en Ferran Puig anirà filant el naixement de la dedicació exclusiva del seu fill polític, Camil Fabra. El 1866 es constitueix com a Fabra i Puig i Cia. Inici de la producció de cotó. El 1882 en Ferran Puig deixa la companyia i neix Camil Fabra i Cia. Successors de Ferran Puig. El 1893 Camil Fabra és nomenat alcalde de Barcelona. El 1884 Camil Fabra es fusionarà amb Manel Portabella i Cia, d’on sorgirà la Societat Anònima Successora de Fabra i Portabella. Estenent una xarxa de producció a Manresa, La Sagrera i Sant Andreu. Tot just iniciat el segle XX, el 1903, hi haurà una nova fusió, amb l’empresa britànica J i P Coats Ltd. Esdevenint un dels primers inversors de capital estranger del país. La nova companyia durà per nom Companyia Anònima de Filatures Fabra i Coats. Tindrà una xarxa assistencial, humana i econòmica de primer ordre. Reflex d’això serà el propi cos de bombers, la casa bressol – per als fills i filles de les treballadores -, assistència mèdica, seccions esportives....I en l’àmbit empresarial les fàbriques abans esmentades de La Sagrera, Sant Andreu amb la de Borgonyà, a Torelló.
Coneguda popularment com a “Can Mamella” pel volum de feina que donava a Sant Andreu. Les sirenes – amb les entrades i sortides del personal- de la Fàbrica de Sant Andreu esdevenien per uns moments en l’hora oficial del poble. El 1915 la xifra de treballadors superava els 1.500. La fàbrica va veure néixer el Club Esportiu Filatures Fabra i Coats, anys més tard esdevindrà el Barcelona Atlhèlic i posteriorment amb la compra del camp i l’equip, per part d’en Josep Lluís Núñez , en el Barcelona B. A inicis del segle XXI l’edifici del Vapor del Rec, passà a mans de l’Ajuntament , qui decidí convertir-lo en el Centre Cultural de Can Fabra – allotjant-hi la Biblioteca Popular Ignasi Iglésias -. Cal dir que la recuperació de l’esmentat l’edifici fou deguda a la pressió dels veïns i veïnes per a la seva salvaguarda. Es creà una comissió d’entitats, entre elles l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar com a capdavantera, que lluità de valent per a aconseguir mantenir l’edifici central en peus i la seva recuperació per a usos culturals i cívics. La crisis del tèxtil i la reconversió industrial del sector a finals del XX va agreujar la pèrdua de llocs de treball – uns 900 treballadors i treballadores foren acomiadats -. El 2006, les instal·lacions que encara funcionaven a ple rendiment van ser venudes al grup immobiliari de Renta Corporación, i aquest ho va tornar a vendre a l’Ajuntament de Barcelona a canvi de permutes i altres cessions. Actualment hi ha previst fer-hi un complex cultural i educatiu, amb la construcció d’habitatge social i protegit, tot respectant las majoria de naus que formen el complex de la banda de Llobregat del carrer Sant Adrià.
Pau Vinyes i Roig
Coneguda popularment com a “Can Mamella” pel volum de feina que donava a Sant Andreu. Les sirenes – amb les entrades i sortides del personal- de la Fàbrica de Sant Andreu esdevenien per uns moments en l’hora oficial del poble. El 1915 la xifra de treballadors superava els 1.500. La fàbrica va veure néixer el Club Esportiu Filatures Fabra i Coats, anys més tard esdevindrà el Barcelona Atlhèlic i posteriorment amb la compra del camp i l’equip, per part d’en Josep Lluís Núñez , en el Barcelona B. A inicis del segle XXI l’edifici del Vapor del Rec, passà a mans de l’Ajuntament , qui decidí convertir-lo en el Centre Cultural de Can Fabra – allotjant-hi la Biblioteca Popular Ignasi Iglésias -. Cal dir que la recuperació de l’esmentat l’edifici fou deguda a la pressió dels veïns i veïnes per a la seva salvaguarda. Es creà una comissió d’entitats, entre elles l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar com a capdavantera, que lluità de valent per a aconseguir mantenir l’edifici central en peus i la seva recuperació per a usos culturals i cívics. La crisis del tèxtil i la reconversió industrial del sector a finals del XX va agreujar la pèrdua de llocs de treball – uns 900 treballadors i treballadores foren acomiadats -. El 2006, les instal·lacions que encara funcionaven a ple rendiment van ser venudes al grup immobiliari de Renta Corporación, i aquest ho va tornar a vendre a l’Ajuntament de Barcelona a canvi de permutes i altres cessions. Actualment hi ha previst fer-hi un complex cultural i educatiu, amb la construcció d’habitatge social i protegit, tot respectant las majoria de naus que formen el complex de la banda de Llobregat del carrer Sant Adrià.
Pau Vinyes i Roig
Comentaris