"LA MATERNITAT D'ELNA", EMOCIONS A FLOR DE PELL

Les emocions van estar a flor de pell tot escoltant a la historiadora Assumpta Montellà desfilant la recerca històrica del llibre “ La Maternitat d’Elna”. La fermesa d’una valenta jove infermera va fer possible un petit miracle. Elisabeth Eidenbenz , actualment resident en un poblet a tocar de Viena i amb 95 anys ben duts, va aconseguir aixoplugar en una casa-torre a centenars de dones per tal que poguessin donar a llum en condicions humanes. Resseguint els camps de concentració de la Catalunya Nord a la recerca de dones republicanes embarassades. Eren exiliades que fugien del terror del franquisme, la majoria catalanes, que en aquelles dates anava sembrant la península ibèrica de sang i repressió. Els camps de concentració d’Argelers, Sant Ciprià, Rivesaltes...no oferien ni les mínimes condicions higenicosanitàries per atendre als vells, infants i les dones embarassades. Molts acabarien morint de gana, fred o bé amb el suïcidi mar enllà.

Més de cinc-centes dones van poder ser ateses per l’equip sanitari de la infermera d’origen suís Elisabeth Eidenbenz, a la Maternitat d’Elna. Avui aquells infants donats a llum a la població nord-catalana d’Elna, esdevenen els protagonistes d’una tendre i cruixidora història d’amor i coratge. Una història silenciada pel pas del temps per la historiografia oficial però recordada de tot cor per les mares i infants que van conèixer de prop la força d’una jove i valenta Elisabeth Eidenbenz. Ha calgut el pas de més de seixanta anys per tal que aquesta petita història de passes gegants hagi sortit a la llum pública. I aquesta realitat s’ha fet possible gràcies al relat seriós i amè de la tossuda – dit amb tota la bona expressió del món aquest darrer mot- historiadora Assumpta Montellà. Montellà ha narrat fil per randa aquestes vivències en el llibre èxit de vendes “ La Maternitat d’Elna”. 15.000 exemplars venuts en són la veritable mostra. Tot això i molt més ens explicà l’Assumpta Montellà en la conferència organitzada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias el proppassat 22 d’octubre a l’Auditori de Can Fabra.

L’Assumpta Montellà és una dona valenta i decidida. És historiadora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Tingué com a tutor de la seva tesis en Josep Maria Solé i Sabater, excels historiador català que ha resseguit la Guerra Civil Espanyola i el Franquisme com ningú des de l’àmbit de la historiografia catalana. Actualment es dedica a la recerca històrica. Està enllestint un nou llibre sobre els passadors clandestins dels Pirineus en l’època del primer franquisme. Per Assumpta Montellà la seva dèria per la història la reflecteix de la següent manera: “ Treballo en la recerca històrica, és la meva feina. Trio un tema, l’investigo i visc del que publico. Sembla mentida, però la recerca històrica dóna prou, si s’administra bé, com per viure’n. Però hi ha un truc, es tracta d’intentar viure amb el que tens i no d’intentar viure amb el que no tens “

Dels llibres publicats fins ara per l’Assumpta Montellà , “ El setè camió. El tresor amagat de la República “ se n’ha fet una sèrie documental per al 33 – és veu què per emetre’l per TV3 era massa agosarat i perillós, ja que podia fer créixer l’interès per la nostra història de forma sobtada i preocupant per l’esdevenidor del nostre país-. De “La Maternitat d’Elna”, el primer de l’Assumpta, se n’està fent una pel·lícula que anirà a càrrec del director català Manuel Huerga i durà per títol “Las madres de Elna”. No sabem pas sí a qui a casa nostra se’n farà la projecció en català? Seria de sentit comú.

Un cop acabada la conferència, l’Assumpta ens oferí un petit tast d’una entrevista a Elisabeth Eidenbenz en format DVD. Imatges de la Maternitat amb la seva veu tot explicant aquella aventura humana s’ entrellaçaven tot oferint-nos un relat punyent i viu al mateix temps.

La fortalesa de l’Elisabeth Eidenbenz ha estat una lliçó històrica per a molts, però el relat de l’Assumpta ha esdevingut un camí esperançador per tal de donar a conèixer a les noves generacions una gesta heroica humil i senzilla, sense grans rebomboris forassenyats. Totes dues dones han fet possible que la dignitat humana tingui valor afegit.

Pau Vinyes i Roig

Fotografies: Xavier de la Cruz