Fou una de les impulsores de la Vocalia de la Dona de l´Associació de Veïns.
Els comiats per dolorosos que siguin tenen quelcom d´agraïts. Per una banda evitar el patiment llarg i penós d´un malalt i per altra la demostració vital de l´amistat. Reconforta com la parròquia de Sant Andreu de Palomar era plena de gom a gom el passat dimarts dia 23 de setembre, per acomiadar a la ferma lluitadora i compromesa dona, Maria Isabel Roig. Sentir-se recolzat en moments tristos pels familiars, amics i amigues no té preu. Omple de goig. Els ànims rebuts són el millor regal que podem rebre en situacions difícils de pair. Escriure aquests ratlles per a mi és un acte de valentia i coratge, ja que la pèrdua d´una mare esdevé un tràngol dolorós i feixuc. Descriure el paper jugat per la meva mare en aquesta vida se´n fa un nus a la gola. Són molts els records i les vivències viscudes que ompliríem pàgines i pàgines d´aquesta revista. Però a grans trets la figura de ma mare la podem resumir d´aquesta manera: una dona valenta compromesa amb la societat. Maria Isabel Roig des dels diferents llocs on crea consciència forja un neguit d´emocions i fou partícip , juntament amb d´altres protagonistes, de la història recent d´aquest país petit, de l´assoliment de millores laborals i humanes d´una part de la població desfavorida. Els vuit anys de consellera al districte de Nou Barris o la tasca duta en el Grup de Presons de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar en són una veritable mostra. Molts veïns i veïnes van poder millorar les seves condicions de vida gràcies a l´empenta de persones com la mateixa Roig. Recordo la tancada de les valentes dones de Motor Ibèrica com una fita de solidaritat entre la gent del poble, les seves primerenques passes en el món associatiu a través de la Vocalia de la Dona de l´Associació de Veïns de Sant Andreu, la seva acció decidida en la restauració de la cúpula de la parròquia – essent-ne la presidenta de la Comissió Pro Cúpula- ...I dic que ho recordo, ja que petits com érem hi assistíem a les reunions. No pas com a oients extraordinaris ans el contrari jugant en els passadissos a tocar de les sales de reunions a l´espera que "aquelles interminables reunions" acabessin d´una vegada. Érem nens i aquelles trobades ens semblaven eternes. També recordo les estades al Col•legi d´Arquitectes de Catalunya, on ma mare n´era una puntal del servei administratiu. I com no, la Festa de Treball del PSUC, on la seva popularitat la feia mereixedora de més d´un bon elogi. La seva pèrdua significa una buidor difícil d´omplir. Tanmateix sé que de lluny estant tota passa que els meus germans i jo fem serà un pas guanyat en la seva felicitat llunyana. Seguir la seva petjada esdevindrà la lluita constant per al manteniment i reforçament dels valors que ella va defensar des de la societat civil. El seu mestratge serà l´equipatge que ens endurem a cada revolta que iniciem. I si més no, en morir va deixar una revolta: el cant de la Internacional sonant al creuer de l´església de Sant Andreu. Un petit pas en la recerca d´un món més just i humà. El millor homenatge que li podem retre és la restauració d´una vegada per totes de la cúpula de la parròquia de Sant Andreu de Palomar.
Maria Isabel Roig i Fransitorra, gràcies per donar-nos sentit a la vida.
Text i fotografia: Pau Vinyes i Roig
Publicat al Sant Andreu de Cap a Peus, octubre de 2008
Els comiats per dolorosos que siguin tenen quelcom d´agraïts. Per una banda evitar el patiment llarg i penós d´un malalt i per altra la demostració vital de l´amistat. Reconforta com la parròquia de Sant Andreu de Palomar era plena de gom a gom el passat dimarts dia 23 de setembre, per acomiadar a la ferma lluitadora i compromesa dona, Maria Isabel Roig. Sentir-se recolzat en moments tristos pels familiars, amics i amigues no té preu. Omple de goig. Els ànims rebuts són el millor regal que podem rebre en situacions difícils de pair. Escriure aquests ratlles per a mi és un acte de valentia i coratge, ja que la pèrdua d´una mare esdevé un tràngol dolorós i feixuc. Descriure el paper jugat per la meva mare en aquesta vida se´n fa un nus a la gola. Són molts els records i les vivències viscudes que ompliríem pàgines i pàgines d´aquesta revista. Però a grans trets la figura de ma mare la podem resumir d´aquesta manera: una dona valenta compromesa amb la societat. Maria Isabel Roig des dels diferents llocs on crea consciència forja un neguit d´emocions i fou partícip , juntament amb d´altres protagonistes, de la història recent d´aquest país petit, de l´assoliment de millores laborals i humanes d´una part de la població desfavorida. Els vuit anys de consellera al districte de Nou Barris o la tasca duta en el Grup de Presons de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar en són una veritable mostra. Molts veïns i veïnes van poder millorar les seves condicions de vida gràcies a l´empenta de persones com la mateixa Roig. Recordo la tancada de les valentes dones de Motor Ibèrica com una fita de solidaritat entre la gent del poble, les seves primerenques passes en el món associatiu a través de la Vocalia de la Dona de l´Associació de Veïns de Sant Andreu, la seva acció decidida en la restauració de la cúpula de la parròquia – essent-ne la presidenta de la Comissió Pro Cúpula- ...I dic que ho recordo, ja que petits com érem hi assistíem a les reunions. No pas com a oients extraordinaris ans el contrari jugant en els passadissos a tocar de les sales de reunions a l´espera que "aquelles interminables reunions" acabessin d´una vegada. Érem nens i aquelles trobades ens semblaven eternes. També recordo les estades al Col•legi d´Arquitectes de Catalunya, on ma mare n´era una puntal del servei administratiu. I com no, la Festa de Treball del PSUC, on la seva popularitat la feia mereixedora de més d´un bon elogi. La seva pèrdua significa una buidor difícil d´omplir. Tanmateix sé que de lluny estant tota passa que els meus germans i jo fem serà un pas guanyat en la seva felicitat llunyana. Seguir la seva petjada esdevindrà la lluita constant per al manteniment i reforçament dels valors que ella va defensar des de la societat civil. El seu mestratge serà l´equipatge que ens endurem a cada revolta que iniciem. I si més no, en morir va deixar una revolta: el cant de la Internacional sonant al creuer de l´església de Sant Andreu. Un petit pas en la recerca d´un món més just i humà. El millor homenatge que li podem retre és la restauració d´una vegada per totes de la cúpula de la parròquia de Sant Andreu de Palomar.
Maria Isabel Roig i Fransitorra, gràcies per donar-nos sentit a la vida.
Text i fotografia: Pau Vinyes i Roig
Publicat al Sant Andreu de Cap a Peus, octubre de 2008
Comentaris