TOT RECORDANT A MARIA ISABEL ROIG




IGNASI PUJADES:"ACTES AIXÍ ENS RECONCILIEN AMB LA HUMANITAT"

En el marc de la Setmana de la Dona Treballadora va ser recordada Maria Isabel Roig i Fransitorra. Dona , treballadora i sobretot lluitadora. En l’acte de recordança, commemorat a l’auditori de Can Fabra, hi van assistir més de cent persones. Veure la sala plena de gom a gom feia patxoca. Esdevenia un acte de goig envers una dona que va donar el seu temps lliure per al benestar d’homes i dones. Hi participaren com a ponents en Jordi Rabassa, biògraf de Maria Isabel Roig; Maruja Ruíz, una de les dones de Motor Ibèrica ; Ignasi Pujades, capellà adjunt a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar del 1972 al 1978; en Francesc Porret, expresident de l’Associació Veïns de Sant Andreu; Magda Oranich, advocada i amiga personal de la Maria Isabel; Pau Vinyes, historiador i fill, Elsa Blasco regidora de Dona i Joventut i Gerogina Rifé com a moderadora. Parlar de Maria Isabel Roig és parlar de l’enterrament de Puig i Antich, de la tancada de les dones Motor Ibèrica en solidaritat amb els seus marits en vaga, de la seva tasca com a consellera de districte de Nou Barris a la dècada dels vuitanta, del Grup de Presons de la Parròquia, de la Comissió Pro-Cúpula... en poques paraules parlar de llibertat i solidaritat.

En Jordi Rabassa, com historiador nat, va glosar el traç biogràfic de la Roig. Desgranant fil per randa les seves accions humanes. Des de la vaga dels tramvies fins la tasca en la rehabilitació de la cúpula del temple parroquial andreuenc. De l’etapa de la tancada de Motor Ibèrica se’n feu ressò la Maruja Ruíz, destacant el gran suport que Maria Isabel Roig donà a les valentes dones. Maruja recordà com Roig li va ensenyar a escriure. En Pujades, com a sacerdot adjunt va voler homenatjar a Mossèn Camps – rector aleshores de Sant Andreu-, per la gran tasca duta terme en solidaritat amb els més oprimits pel règim franquista. De Camps va voler destacar la seva fermesa en els valors democràtics. Per Pujades la figura de Josep Camps no ha estat prou valorada i cal un gran acte civil de recordança. Oranich, va voler destacar la part més familiar i humana de Maria Isabel. Entrellaçà vivències amb l’amistat amb el seu pare, l’advocat i escriptor Tomàs Roig i Llop. El fill, en Pau Vinyes i Roig, va agrair a totes les persones presents i a les entitats andreuenques el suport rebut en l’acte així com en la proposta del Premi Sant Andreu. Elsa Blasco s’encarregà de lligar la commemoració de recordança amb la diada de la Dona Treballadora.

En finalitzar es projectà un seguit d’imatges familiars i de perfil de la Maria Isabel Roig i Fransitorra. Imatges acompanyades per la música del seu gendre, en Luis Carmona. A l’acte hi assistí la mare de Maria Isabel, Albina Fransitorra, – 97 anys ben portats- homenatjada amb un ram de flors, lliurat pel seu besnét Indar. 91 anys de diferència, qui ho diria! Emoció a flor de pell. Moments entranyables de difícil oblit.

En paraules de l’Ignasi Pujades: “Crec que tots hem crescut en dignitat: ella, per ser reconeguda públicament; vosaltres – en referència als fills-, per haver-ho organitzat; i nosaltres, per haver-hi pogut participar. Actes així ens reconcilien amb la humanitat”.

Pau Vinyes i Roig

Fotografies: Xavier de la Cruz.

Comentaris