A la memòria de Maria Isabel Roig i Fransitorra
Home d´idees clares, respectuós i decidit així l´han definit els ponents que han participat en l´acte d´homenatge de l´ex-rector de Sant Andreu de Palomar. Josep Camps i Aleu va ésser el rector de la parròquia de la plaça d´Orfila al llarg de nou anys, del 1972 al 1981. Abans, però, havia estat fent de misoner per terres llatinoamericanes. El bisbe Modrego content de la pastoral americana d´en Camps, ja que d´aquesta manera es treia del damunt un capellà massa compromès amb els més febles. Tanmateix el que no sabia el bisbe Modrego és que estava forjant una identitat humana, construint uns valors i descobrint un home de soca-rel. En tornar va ésser nomenat el màxim responsable de l´església andreuenca. Al llarg dels anys com a rector de Sant Andreu de Palomar va oferir el Temple per a actes de suport en favor de la dignitat humana. Des dels funerals a Salvador Puig Antich, assassinat pel franquisme el març de 1974, fins al tancament de les valentes dones de Motor Ibèrica, tancades en solidaritat amb els seus marits en vaga el 1976. El temple com aixopluc d´aquells que no podien ésser protegits pel govern de torn.
Camps ens va deixar un llegat important. Aquest llegat són els Fulls Pastorals. Autèntiques editorials que ens narren el dia a dia dels anys darrers del franquisme i dels inicis de la “mala anomenada “ Transició democràtica. Material que s´hauria de recuperar i editar en format llibre. Seria un bon encert i donaria la possibilitat de fer viu per sempre el pensament de Josep Camps i Aleu (1933-2003). I si a més és pugues digitalitzar, encara millor.
En l´acte d´homenatge de dissabte dia 28 de novembre , a l´Auditori de Can Fabra, la figura humana d´en Camps va ésser molt aplaudida. El seu record va quedar en la memòria de les més de 300 persones assistents en l´acte. Les parets de l´Auditori van recollir el sentiment de tot un poble. Els parlaments foren a càrrec d´Ignasi Pujades, company d´en Camps en tasques pastorals; Francesc Porret, president d´honor de l´Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar; Pere Massanet, fundador del Sant Andreu de Cap a Peus; Berta Solanas, exredactora en cap del Sant Andreu de Cap a Peus. Maruja Díaz, líder de la tancada de Motor Ibèrica no va poder a darrera hora assistir a l´acte per motius personals. Va moderar l´acte l´infatigable David Royo, actual coordinador del Sant Andreu de Cap a Peus. L´acte fou organitzat per l´Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar.
Es rellegiren fragments dels Fulls Parroquials i d´algunes editorials dels primerencs Sant Andreu de Cap a Peus, d´on en Josep Camps en fou un dels fundadors i coordinador de la revista veïnals. Tots van recordar l´empenta i la il•lusió posades per Mossèn Camps en totes dues publicacions. La primera editorial “L´Ou de Colom” del número 1 del butlletí veïnal, obra d´en Josep Camps, ho deixa prou clar en referir-se a l´objectiu primordial de l´estrenada publicació : “ La idea ha estat ben simple, com l´ou de Colom. Es pot presentar així Ben cosa: un equip que redacti, uns establiments que ho reparteixin i el suport d´alguns anunciants del barri...Dit i fet. El full Sant Andreu de Cap a Peus ja ha nascut”. Mai millor dit, “dit i fet” el Sant Andreu de Cap a Peus, després de vint-inou anys de vida sense interrupcions segueix al peu del canó tal com va intuir Mossèn Camps però amb més continguts i passant dels dos fulls a les 44 pàgines actuals. Un petit miracle que avui és tota una realitat en el camp comunicatiu barceloní. Un referent de la premsa de barri i veïnal.
En finalitzar és feu un sentit homenatge a la vídua, Emilia Móra i als tres fills de la parella. Un home, Josep Camps, que va creure que ser sacerdot, marit i pare al mateix no era cap impediment ans el contrari un deure, un deure de sentit comú. Les tenalles de l´església oficial van escurçar aquesta esperança però no pogueren trancar una il•lusió. L´església oficial encara li deu perdó i la reparació d´un greuge històric. Mentrestant aquesta església no serà cent per cent digne dels seus fills fiins que no hagi resolt els pecats que ha comés en el passat. És una església moribunda i coixa. Tanmateix, el poble que l´estimà hi és present per a recodar-lo com Déu mana. Jesús era d´alguna manera present en l´acte d´homenatge a Mossèn Camps.
Camps ens va donar una lliçó molt encertada: “ Estima els altres i els altres t´estimaran”. Una vida dedicada a fer´la més plàcida i humana. Camps, fins sempre.
Fotos i text: Pau Vinyes i Roig
Comentaris