OPINIÓ ANDREUENCA

Cercar en aquest blog

SOCIETAT CATALANA DE GEOGRAFIA

de gener 16, 2010

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

EL BOMBARDEIG DE L´ONZE DE GENER DE 1938 A SANT ANDREU DE PALOMAR

Bombardeig de Barcelona del 17 de març de 1938. Wikimedia Commons El vespre de l’onze de gener de 1938 una bomba va provocar la massacre més gran de la Guerra Civil a Sant Andreu. Als més grans encara se’ls entelen els ulls quan recorden les escenes d’angoixa que visqueren a la cantonada de la Rambla de Sant Andreu (que durant la guerra va pendre el nom de Josep García) i el carrer de les Monges (aleshores anomenat d'Elisa García, miliciana andreuenca morta al Front d'Aragó). Fou el fet més luctuós de la guerra civil a Sant Andreu i un dels que més marcà la gent que la visqué. Gairebé feia dos anys que havia començat la guerra i era l’enèsima vegada que famílies senceres s’havien d’entaforar en un refugi. A Sant Andreu se n’han documentat una trentena, però la xifra s’eleva unes desenes quan comptem els soterranis particulars que usaven els inquilins de les cases, de vegades compartits amb els veïns. Al pri

PLAÇA DE MOSSÈN CLAPÉS, D'ESPAI DEGRADAT A ESPAI URBANITZAT

Al nord de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar s'hi situava l'Hostal de Can Joan -també anomenat de la Bolla o de la Seca -, el qual es va enderrocar el 1972. L'espai que ocupava l'antiga masia, ja abans de ser enderrocada, es va batejar el 1965 amb el nom de plaça de Mossèn Clapés. El nomenclàtor feia honor a Joan Clapés i Corbera (1872-1939), historiador, poeta i sacerdot nascut a Sant Andreu de Palomar. Tanmateix, l'indret era un desgavell urbanístic amb un improvisat aparcament de cotxes on la brutícia era constant. L'espai que ocupa actualment la plaça de Mossèn Clapés era un improvisat aparcament de cotxes abans de la seva remodelació urbanística. Autor desconegut / Fons Jaume Ribó i Mañà. Des de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar s'inicià una campanya a través del butlletí de l'entitat veïnal per a la seva urbanització i reordenació com a lloc per a l'esbarjo. El 1981 s'establiren els

BREU HISTÒRIA DE LES CASERNES DE SANT ANDREU DE PALOMAR

L'avi de Nora Grijalba Mauricio, Nicolás Grijalba Torres assistent tècnic sanitari que va treballar a l'exèrcit espanyol, conservava un conjunt de quaranta-sis fotografies en format postal pertanyents a les Casernes de Sant Andreu de Palomar, realitzades pel fotògraf F. Mesas i editades per la impremta de Bilbao Arte . Algunes d'aquestes imatges han circulat per la xarxa, però en la seva globalitat no d'aquí la seva excepcionalitat. En aquest enllaç podeu albirar les imatges . Fem un petit recorregut històric per aquestes instal·lacions militars, avui amb la majoria dels edificis enderrocats. Restant dempeus alguns dels habitatges dels comandaments i les seves famílies a l'espera de ser traslladats per tal de procedir al seu definitiu enderroc. Edifici de les Casernes de Sant Andreu de Palomar, situat al passeig de Torras i Bages. A l'esquerra s'entreveu un dels xalets enderrocats, talment com ho fou el de la imatge. Brangulí / ANC. Passeig de Torras i

Amb la tecnologia de Blogger