L´històric bar Versalles, tancat des de fa més d´un any, ha reobert de nou les portes. El restaurador Cristian Puigdollers, ha estat el màxim responsable de tornar a donar-li vida, a l´emblemàtic local andreuenc. Des de que els últims responsables van tancar definitivament, hi hagut un munt d´especulacions sobre l´ús del local, però sobretot, també hi hagut molt de plany per la pèrdua. Tot i la crisi econòmica, i a voltes espiritual que patim, la il·lusió de molts ha deixat un bon regal per a Sant Andreu de Palomar. L´antic propietari, Pere Heredero i Mayol (1936), en serà el nou relacions públiques. Els actuals responsables del Versalles han recuperat, en la mesura dels possibles, la fisonomia d'abans de la darrera gran reforma de 2007. Han col·locat altre cop el taulell al mig - per cert d'estil faller-, tot servint de nou tapes i entrepans i defugint de l´alta cuina. En poques paraules donar vida allò que semblava mort. Retornar als orígens.
El soterrani del tot just batejat "100 X 100 Versalles", obrirà els caps de setmana, per les nits,amb la previsió d'oferir-hi espectacles culturals i musicals de petit format.
Tot plegat una molt bona notícia per a Sant Andreu de Palomar i la ciutat.El Versalles va obrir per primer cop el dilluns de Pasqua de 1928. Més de 80 anys de vida, que han demostrat que era - i serà- més que un bar. Punt de trobada i lloc de tertúlies, on esperem que L´Opinió Andreuenca sigui acollida de nou per a oferir les seves tradicionals activitats culturals.
Text: Galdric de Rocabruna i Pi
Imatges: Dia de la inauguració - divendres, 14 de juny de 2010.Fotos: Manuel A. Raigada
Comentaris
Realment, el Versalles no podia acabar així, i és per això que em dirigeixo a tots vosaltres.
Gràcies al Cristian per la teva valentia, gràcies al Pere pel teu suport a la causa i gràcies als que hem cregut sempre que això no podia acabar malament. És ben bé que “contra viento y marea”, i en contra dels pronòstics malèvols d’alguna gent, el Versalles ha ressorgit com l’Ave Fènix de les seves cendres. Cendres que mai es van refredar del tot, cendres que van romandre mig enceses, quan molta gent pensava que les circumstàncies l’havien diluït en les ombres del passat. Molts érem els que no podíem creure que el projecte estava finiquitat. La fe i la il•lusió ens han demostrat un cop més que els andreuencs, malgrat no pujar a segona, som una gent que lluita i creu en el futur. Que els déus ens acompanyin i molta sort i moltes celebracions. Sant Andreu s’ho mereix! Gràcies als que ho heu fet possible.