Imatge: Arqueòleg treballant en la banyera de la vil.la romana de la Sagrera. Foto: P.V.
El proppassat estiu en
les obres del tren d´alta velocitat – anomenat en la versió espanyola alta
velocidad espanyola, AVE-, en el tram de la futura estació de la Sagrera, s´hi
van descobrir unes restes arqueològiques. Una gran troballa per ser més
exactes. Una vil.la senyorial romana, datada entre els
segles IV i V D.C., de característiques úniques en tot el Pla de Barcelona. Mai en tota la
història de Barcelona i els seus voltants s´ha descobert una vil.la romana
d´aquestes proporcions. De moment s´han destapat 1100 m2 aproximadament. En
resten més per a ser descoberts. Entre les restes han aparegut objectes
ceràmics i utensilis quotidians. Però allò més destacable ha estat un mosaic – queda un tros per a
estudiar- de 50 m2 i una banyera o piscina. En principi la
descoberta no va ser anunciada a nivell ciutadà. Va ser la notícia publicada en
un diari barceloní que va fer mobilitzar a ciutadans, administració i tècnics
així com a la pròpia empresa constructora
ADIF. Uns per la seva salvaguarda i els altres per intentar abaixar el preu de
la troballa, és a dir fer-nos creure que no tenia cap importància la seva
conservació. Tot plegat una borratxera de declaracions a favor i en contra.
L´administració s´afanyà a utilitzar arqueòlegs de renom per tal que
desestimessin la seva conservació in situ. Potser aquests arqueòlegs porucs de
perdre la seva subvenció de torn els va fer prendre una decisió precipitada.
Les entitats veïnals i centres d´estudis de Sant Andreu i la Sagrera van
demanar una reunió urgent amb l´Ajuntament per tal de saber la importància de
les ruïnes així com la intenció de l´administració local en la seva
salvaguarda. Les respostes per part dels responsables de l´Ajuntament foren
ambigues. Per una part donaven un gran valor a la troballa i per l´altra en
treien importància en la seva conservació. En que quedem, són o no importants?
Vaig tenir l´oportunitat
de fer una visita guiada per les obres on són ublicades les restes
arqueològiques. Haig de dir que sóc de formació acadèmica historiador i especialitzat en època contemporània,
a la Facultat de Geografia i Història de la UB vaig a haver de fer una
assignatura d´arqueologia. La meva formació en aquest sentit és bàsica, però no
pas nul.la. Vaig quedar bocabadat en veure aquell jaciment arqueològic. Allò,
semblava més important del que ens
havien dit i mostrat en plànols. També, he tingut el goig de visitar d´altres
jaciments i puc albirar que el de la Sagrera mereix un ordre d´importància que
de tantes altres visitats.
La prioritat del TAV ha
fet que l´Ajuntamnet, i en seu cas el Museu d´Història de la Ciutat (MUHBA),
s´hagin hagut d´empassar gripaus i fer els ulls distrets davant d´aquesta
troballa excepcional. Hi dic excepcional per diversos motius. Per una banda per
ser la primera vil.la
senyorial romana d´aquestes
característiques trobada en tot el Pla de Barcelona. Per ser una troballa
excepcional en una part del territori barceloní mancat de patrimoni i d´arquitectura
romana, medieval i moderna, com és la Sagrera i en el seu cas l´antic
territori dels ex-municipis de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. Per ser un element
patrimonial de grans dimensions per al
ciutat de Barcelona. I per transperència i
participació democràtica. Sí, no podem negar hi hagut reunions i visites
guiades amb les entitats, però tot això després del rebumbori creat arran de la
publicació de la descoberta en un mitja de comunicació de la ciutat. Sense la
pressió veïnal l´administració no s´hagués mobilitzat.
I en tot això, quin
paper juga el MUBHA. Segons el propi funcionament del MUBHA :
"Una de les funcions del Museu
d’Història de Barcelona (MUHBA) és la gestió i salvaguarda del patrimoni
arqueològic de Barcelona, per la qual cosa organitza, coordina i dirigeix la
recerca arqueològica a tot el territori municipal. El patrimoni arqueològic és
un bé cultural molt important de Barcelona donada la seva condició de ciutat
històrica. Es tracta d’un bé col·lectiu propi que ha de ser protegit, estudiat
i divulgat per a ús de tota la societat."
Doncs, atenent-nos això-
i em sapr greu dir-ho, donat que ens consta la vàlua professionsal del seu
director i tècnics-, el MUBHA ha jugat un paper ben galdós. I com no, el propi
Ajuntament de Barcelona. És a dir, que a tots plegats ens han marcat un gol.
Les declaracions de la responsable de l´Institut Català d´Arquitectura Clàssica
(ICAC) a BTV i al diari El País ho
testifiquen prou clar: “Ja
va recalcar el 16 de setembre la importància d’aquest jaciment que, en
realitat, no ha estat cap sorpresa” (Sàpiens).
Les restes arqueològiques de la vil.la romana de la
Sagrera d´aquí pocs dies passaran a millor vida (esmentat el 10 d´octubre de
2011). La descoberta ha posat al descobert – mai millor dit- la fragilitat del
nostre sistema democràtic en al salvaguarda del patrimoni. Sistema que no és
capaç de fer aturar les obres (si cal amb l´enviament de la Guàrdia Urbana) i
fer respectar la llei i la voluntat dels veïns i veïnes d´una part de la ciutat.
I que consti que no estic en contra del TAV, el qual havíem hagut de tenir des
de l´any 1992. I, els retards no justifiquen les destroses. Cal remarcar, que
en el lloc de la descoberta no hi anaven les vies del TAV, ans el contrari
vials circulatoris de la futura estació de la Sagrera. Els quals podien haver
modificat el seu traçat. Però en política ja se sap, quan menys soroll millor.
Tot plegat molt lamentable i com ciutadà i hsitoriador que estima la ciutat en
el seu passat, present i futur – aquest darrer sostenible amb el passat- em
sento decebut i trist per la manca de voluntat dels nostres polítics i
responsables de la salvaguarda del nostre patrimoni, siguin del color que
siguin. Esperem que en futures excavacions el seny tan mostrat del nostre país
passi pel davant d´interessos corporatius que en la falsetat del “progrés
social i econòmic” esborren el nostre passat. Oblidant el nostre passat oblidem
qui som i cap a on som capaços d´anar.
Pau Vinyes i Roig
Historiador
Comentaris